En l’articul anterior escomençàrem a posar de manifest les falses “evocacions” de Guichard en relacio al significat de “Balad Balansiya” o territori valencià, en les que s’implicava de forma negativa a la ciutat de Valencia o “Madinat Balansiya”. Varem estudiar lo que dien al-Ya’qubi i al-Istajri, que son els dos cronistes en que Guichard diu basar-se, comprovant que si el primer únicament es referix al territori valencià, el segon nomena significativament a la ciutat de Valencia.

Proseguirém estudiant referencies a la ciutat de Valencia de cronistes anteriors a al-Ya’qubi, constatant la mentira que escampen quan diuen que no figura en croniques primerenques i per tant la falsetat de lo que deduixen a partir d’aixo: que es trobava sense “urbanitzar” i que no era una capital digna d’eixe nom.

 

En l’any 881 s’acabà de redactar la Crónica Albeldense o “Chronicon Albeldense”, manuscrit anonim redactat en llati. Nos diu que existixen sis provincies en seu episcopal. En la provincia Carpetania trobem a Elig, Xativa, Denia y Valencia. Vejam-ho: “Habet prouintias VI cum sedibus episcoporum. Prima Cartago, qui et Carpetania. Toleto metropoli abet sub se id est Oreto, Biatia, Dentesa, Acci, Basti, Urci, Bigastro, Ylice, Scitabi, Dianum, Castulona, Ualentia, Ualeria, Secobrica, Arcabica, Conpluto, Segonza, Oxoma, Secobia, Palentia”.

 

De l’any 880 es una cita de la ciutat de Valencia, que trobem en el llibre “Épilogue de la géographie du moyen âge” (1857), de Joachin Lelewel. Efectivament, en l’apartat “Albateni et les rasms de souret elards” (p 45-111), ve una taula geografica atribuïda a Ibn Yabir al-Battani (c. 858-929), geograf de la ciutat turca  d’Harran, que havia segut capital de l’imperi Omeya. En la p 90 es reproduix la taula geografica en arap i a continuacio es traduixen “Les longitudes des villes et des stations connues determinées et les latitudes d’Andalous et de Magreb”, constant les llongituts i latituts de les següents ciutats translliterades per l’autor com: “Atrablos Barka, Kartahena Andalous, Kortouba, Ischbilia, Tolitala, Garnata, Santarin, Almeria, Tadmir, Balensia, Sarakosta, Tandja, Fas, Sebta, Bidjaia, Kalaat, Sala, Asila, Merida, Medina Salem, Tortouscha, Gana, Djiaen, Djeziret el khatra, Batalios, Kalaatrabah”. Com a curiositat, per a “Balensia” es dona una Llong. de 39º 30’ i una Lat. de 37º 37’.

 

Aimoni de Saint Germain-des-Prés o “Aimoinus monachus Sangermanensis”, fon l’autor de dos histories en les que es cita a la ciutat de Valencia en relacio a les reliquies de sant Vicent martir. En la “Historia translationis Sancti Vincentii”, escrita entre els anys 870-888, se nos conten uns hipotetics fets succeits cap a l’any 855, consistents en el trasllat de les reliquies de sant Vicent a Saragossa i d’alli a Castres en França. No sent objecte del present articul l’estudi de la veracitat dels fets que es conten, sí que es representatiu que es parle de la ciutat de Valencia referint-se ad ella com “Valentiam superius nominatam civitatem”. En la segon d’elles, en “De translatione sanctorum martyrum Georgii monachi, Aurelii et Nathaliae ex urbe Corduba Parisios”, que fon escrita cap a l’any 871 es conten fets que hipoteticament tingueren lloc en l’any 858,  afirmant-se el trasllat del cos de sant Vicent desde Valencia a Benevento (Italia), “…corpus memoranti almi Vicentij Martyris a supredicta urbe Valentia Beneventum esse transmissum”, cosa que no es creu el mateix escritor quan afig que el cos era d’un atre “quod quiedem aliter erat”. ¿Una “urbe” del llat. “urbs, urbis” sense urbanisar?

 

El bisbe “Prudentius”, abans dit “Galindo”, de “natione Hispanus”, fon bisbe de Troyes en França, a on mori el 6 d'abril del 861. Va escriure els “Annales Bertiniani”, entre 834/35 i 860/61. En ells nos parla de l'arribada dels Normands a la ciutat de Valencia quan escriu: “A quibus profligati atque repulsi, alias partes petunt. Hi vero Dani qui in Rodano morabantur usque ad Valentiam civitatem vastando perveniunt. Unde, direptis quae circa erant omnibus, reverentes, ad insulam in qua sedes posuerant redeunt”, que vol dir segons traduccio de Piles Ibars que es troba en la p 106 de “Valencia árabe” que: “Estos Dacis (o danesos), moradors del Rodan, aplegaren fins a Valencia causant ruines i saquejant el seu entorn, tornant-se’n des de ella al seu punt d’assentament”. Comprovem que els efectius militars que hagueren de quedar mort Abd Allah al Balansi, evitaren segurament l’entrada dels Normands dins de les muralles de la ciutat, sent que nomes es parla que que saquejaren l’entorn. (vore “L’autonomia valenciana durant l'emirat de Cordova”).

 

Per a acabar, del sigle VIII, tenim la cita que consta en el “codex ovetense” de l’Escorial, escrit l’any 780. Conte la “Nomina civitatum Ispanie sedes episcopalium”, i diu que “In provincia cartaginenses spartarie Toleto”, es troben entre atres “ilici; setabi; dianio; ualentia” (p. 808 de “História de los mozárabes de España” de Simonet). Considere interessant posar esta cita en relacio a la que consta en la “Chronica Gothorum Pseudo-Isidoriana”, datada en el s XI. Diego Catalán i Mª Soledad Andrés escriuen en el seu llibre sobre la “Cronica del Moro Rasis” que “Parece escrita en Toledo, quizá por un autor procedente de Murcia”. I en esta cronica, diu que “Quarta metropolis est in Cartagine…”, i cita per orde “Hylici, Satiba, Denia, Valentia”. Es interessant saber que l’autor no es llimita a reproduir texts antics, informant-nos de les seus destruides, cosa que comprovem, perque per eixemple, al costat de “Amaya”, en “Tertia metropolis terra Scampeie Terracona”, escriu “destructe sunt”. Per tant, el mossarap murcià, sabia que les seus episcopals valencianes no es trobaven destruides quan escrigue la seua cronica en el s. XI.

 

Una volta comprovat el desficaci d’alguns que volen fer-nos creure que la ciutat de Valencia no apareix en croniques primerenques, proseguirem posant de manifest les mentires de l’argumentacio de Guichard que reproduírem en la primera part d’est articul. Guichard diu que Tudmir, era un territori “peu urbanisé” o poc “urbanisat”, sense una verdadera capital, abans de la creacio de Murcia. Front a la primera afirmacio, al Ya’qubi, en el s IX califica a Tudmir de “région vaste et prospère” (p 218 de “Les pays” de Gaston Wiet), prosperitat que no casa massa be en la falta d’urbanisacio que alguns traduixen com a falta de desenroll. En relacio a l’afirmacio de falta de capitalitat, s’ha de saber que a qui afecta no es a la ciutat de Murcia, sino a la ciutat valenciana d’Oriola, per lo qual  resulta una obligacio posar de manifest, una mes de les favades “guichardianes”. Hem de coneixer que la ciutat de Murcia fon “creada” per Abd al-Rahman II l’any 825, probablement sobre una chicoteta poblacio preexistent naixcuda d’una villa romana denominada “Murtia”. I es ar-Razi (889-955), en noticia que nos transmet Ibn Hayyan, en “al Muqtabis V” qui deixa a Guichard en el cul a l’aire, quan referint-se a noticia de l’any 916/917, nos diu que el visir Ishaq b. Muhammad, “…conquistó la muy fuerte plaza de Orihuela, capital de la cora de Tudmir, la más antigua de sus ciudades y más impugnable de sus fortalezas, que había servido de refugio a los cristianos en los primeros tiempos, por lo que habían puesto todo su esfuerzo en fortificarla y cuidar sus tierras, que abundaban en plantaciones de peregrinos árboles y los más sabrosos frutales”. (p 105 de la “Crónica del califa Abdarrahman III an-Nasir entre los años 912 y 942”). Per tant, segons ar-Razi, l’any 916/917, Oriola encara era la capital de Tudmir i parla d’ella com “la muy fuerte plaza de Orihuela”. En consequencia, ¿D’a on es trau Guichard que Tudmir no tenia verdadera capital? ¿Es tracta d’una atra “evocacio” de Guichard sense justificacio alguna i que va en contra de lo que diuen les fonts?

 

Vist que la falla que s’ha montat Guichard, un dels teorics dels acatalanats, se’n va a terra en una bufadeta d’aire, en una següent part d’est articul, procedirém a vore en detall el significat real de “balad” i de “madinat”, prescindint de les absurdes “evocacions” de Guichard, que tant de joc han donat a tots aquells que disfruten tant, parlant malament de tot lo que faça referencia a Valencia.

 

 

875

Ado Viennensis

In Hispaniis, natale sancti Vincentii diaconi et martyris, qui cum sancto Valerio episcopo suo a Caesaraugusta civitate Valentiam usque gravibus nexus catenis, iubente Daciano,

 

(1125)

Chronicon Albeldense

(PL 129 1124C) PRAELUDIA CHRONICI.

Exquisitio totius mundi. (1125A)

Item expositio Spaniae. (1125B)

 

III. Spania prius ab Ibero amne Iberia, postea ab Ispalo Spania cognominata. Ipsa est Esperia ab Espero stella occidentali dicta. Sita est autem inter Africam, et Galliam, a Septentrione Pyrinaeis montibus clausa, reliquis partibus undique mari inclusa. Omnium frugum generibus fecunda, gemmarum, metallorumque copiis ditissima.

 

Alia.

Habet provincias sex cum sedibus episcoporum.

Prima Carthago, quae est Carpentania.

Toleto metropoli habet sub se, id est Oreto, Biatia, Urci, Bigastre, Ilice, Satabi. Dianum, Castalona, Valentia, Valeria, Secobrica. Arcabrica, Compluto, Sigonza, Oxoma, Secobia, Palentia, XVII.

 

Flavius Lucius Dexter, Chronicon omnimodae historiae, PL 31, 0183

A. C. 60. A. R. 811. Eodem tempore cum convenissent in Cherronensi urbe prope Valentiam in Hispania, Concilii causa, sancti pontifices, discipuli quoque S. Iacobi apostoli, Basilius Carthaginis Spartariae discipulus eius primus, Eugenius Valentinus, Pius Hispalensis, Agathodorus Tarraconensis, Elpidius Toletanus, Aetherius Barcinonensis, Capito Lucensis, Ephrem Asturigensis, Nestor Palentinus, Arcadius Iuliobrigensis: sub eodem iudice bonis spoliati necati sunt.

 

A. C. 100. A. R. 851. Olcadibus in Carpetania Hispaniae Tarraconensis, sed non procul Valentiam, translati sunt (ut quidam volunt) et ibidem passi, Alexander miles et Antonina virgo, III idus Aprilis, qui de Constantinopoli huc venerant, et coluntur Constantinopoli, ut cives, licet alibi passi sint illustre martyrium; quorum acta passim habentur, ut publica fide facta.

 

A. C. 105. A. R. 856. Undumeni (quod oppidum nunc prope Valentiam Unda dicitur) S. Victorius ut creditur episcopus Valentinus.

 

Barchinonensis Murila Valentinus et Valentinus Wigiciseus Argiduntus Portugalensis

 

Image 2: Tierra Carpetana
Image 7: Research Gate