EDITORIAL

Salvem a Vinatea

La falta d’autoestima del poble valencià es alarmant. Igual que el restant dels espanyols, patim un complex d’inferioritat que fa que pensem que lo de fora es, per sistema, millor que lo de casa; nomes que en el cas valencià eixe sentiment s’ha potenciat fins a l’extrem per part del poder politic. Aixina, patim un sucursalisme malaltuç que nos fa facilment manipulables.

Per eixemple, si no estas d’acort en la forma en la que s’està implementant l’us de la bicicleta en les ciutats, t’ixen en allo de que en Amsterdam tot lo mon va en bici, i en aixo pareix que ya tenen aval de sobra. Aixo si, en lo que no entren es en la comparacio de les respectives rets de transport public alternatiu a l’automovil, que bovos no son.

Puix ya que tant els agrada comparar-se en societats estrangeres, anem a jugar ad eixe joc.

No es possible imaginar que l’ajuntament de Londres reforme Trafalgar Square i, entre les condicions als participants en el concurs public, no incloga una clausula que diga que la columna de Nelson no s’ha de tocar. Eixe despreci a un heroe nacional no se li ocorreria a cap londinenc, i manco a un representant politic.

Aci, en canvi, l’heroe nacional Vinatea es tractat com un semafor o una paperera. Si molesta, se lleva i en pau. Es lo que passa quan governen politics que no creuen en el poble, ue nomes viuen per a seguir les directrius dels seus partits i deuen obediencia a poders externs als que la condicio valenciana els importa un moniato.

I, quan veuen que les protestes van en serio i no les poden ningunejar, per a eixir del pas proponen buscar al monument un atre lloc que –diuen– sería mes adequat, com el jardi al costat del Palau de la Generalitat o enfront del Palau dels Borja, seu de les Corts. Pero, ¡espera!, si de veres pensen que eixos llocs son mes adequats, ¿per qué no els propongueren temps arrere, al marge de la remodelacio de la plaça de l’Ajuntament?

Puix perque per desgracia vivim en la politica de les ocurrencies: fan lo primer que els passa pel cap sense medir les conseqüencies i, en acabant, quan han clavat la pota ben clavada, busquen solucions a la desesperada.

En realitat no els importa l’estatua, si per ells fora la posarien en una placeta de l’extrarradi o en algun almagasen municipal, pero ya que s’ha montat un canyaret no van a dur-la a un lloc tan descaradament anodi i, fent de la necessitat virtut, diran molt convençuts que en el lloc que volen –ara– posar-la en realitat estaria millor.

I, si no poden traslladar-la, si la protesta es tan forta que han de deixar-la en la plaça, li buscaran un lloc mes discret, i sobre tot, li llevaran la base, que es massa alta per a l’importancia que volen donar al personage.

Ves i dis-los als londinencs que l’estatua de Nelson, que està en lo alt d’una columna de 46 metros, van a posar-la a ras de terra, a vore qué te diuen.

Lo pijor, en el fondo, no es que s’hagen equivocat al fer la convocatoria, lo pijor es que de veres els molesta l’estatua, perque els molesta el personage i lo que representa. Un poble sucursaliste ha de tindre referents sucursalistes, com Joan Fuster, i no personages orgullosos de la seua valenciania.

Una cosa bona ha eixit de tot aço. S’ha creat la Plataforma Salvem a Vinatea que, en el moment d’escriure estes llinees, arreplega ya 41 adhesions d’associacions i entitats, no nomes les que se poden nomenar valencianistes, sino de lo mes divers de la societat valenciana. (No cal dir que el Rogle Constanti Llombart es una d’elles). Fea molt de temps que un objectiu no concitava tanta unanimitat.

Entre les iniciatives que ha posat en marcha la plataforma, de moment es troba la redaccio d’un manifest, el qual s’ha dirigit a tots els grups politics en representacio en l’Ajuntament de Valencia per a que presenten mocions al plenari en l’objectiu de que l’estatua es
mantinga en l’emplaçament actual.

L’actuacio següent es l’elaboracio d’una carta dirigida a cada u dels onze ajuntaments involucrats en el contrafur del Fet de Vinatea demanant-los que recolzen la peticio de la permanencia de l’estatua.

Mentrestant, s’ha recolzat la concentracio convocada per la Associacio de Juristes Valencians el passat dumenge, 20 de novembre, als peus del monument per a reivindicar l’importancia del personage, aixina com la recuperacio del Dret Civil valencià, lluita en la que el valencianisme està recolzant-los des del primer moment.

S’han creat perfils “Salvem a Vinatea” en les diverses rets socials –Facebook, Twitter i Instagram–, aixina com una pagina web: www.salvemavinatea.com a on se proporcionarà informacio de les accions dutes a terme. La pagina inclou un apartat en documentacio que de moment conta en un llibret en la biografia de Vinatea i un comic. Tambe s’ha iniciat una campanya de visibilisacio en l’image que se pot vore en esta mateixa pagina.

L’estatua s’instalà en la plaça en 1993. En 2033 commemorarém els 700 anys del Fet de Vinatea; perseverarém per a conseguir que al mateix temps pugam commemorar els 40 anys de l’ereccio del seu monument.

Lea la revista completa aquí.