EDITORIAL

Un estiu mogut i un nou curs batallador

Els resultats de les passades eleccions de maig, municipals i autonomiques, han permes noves majories en Valencia. Tant en les Corts com en molts ajuntaments s’han conformat governs conservadors i/o de dretes, governs de PP junt en Vox. Els del partit d’Abascal entraren fort en alguna d’estes institucions, especialment combatius en el pancatalanisme instaurat durant decades per una classe politica colaboracionista en dita ideologia, la qual ha trobat en les dos ultimes llegislatures una espenta extra en eixe conglomerat que es Compromís.

Si be les primeres actuacions podien ser esperançadores per a un promes canvi en eixa politica llingüistica i cultural ideologica, dogmatica, inquisidora, negacionista i discriminatoria respecte de qui no pensa ni actua com un manso catalanisat, pronte vingue allo del aixa arrere o arreculo, i a on havien dit arre, es converti rapidament en un so. Recordem el cas de Burriana i les revistes catalanes que formaven part de les compres de la biblioteca municipal d’aquella localitat dirigides a l’adoctrinament; o el del conseller d’Agricultura, a qui li faltaren els minuts per a borrar un tuit escrit en la normativa ortografica valenciana de la RACV o d’El Puig…, per posar nomes uns eixemples.

Ad aço ara se li ha sumat el famos accent del toponim de la capital valenciana. Lo anormal, València, ho volien fer normal i “cientific”. Aclarirem a l’exalcalde catala Ribo, que no ha tardat en posar cullerada en el tema, que en els originals de les Bases d’Ortografia Valenciana de 1932 (“Normes del 32 o de Castello”), Valéncia està accentuada com cal; aixo sí, el toponim se modificà enseguida, ya sense eixe “consens” que tant els agrada mencionar, tant en el vocabulari de Carles Salvador com en l’edicio de les “Normes” en 1933. Repetim: en accent tancat en les seues venerades “Normes”, perque aixina es com ho pronunciem tots els valencians –ell no, clar–. Una “e” tancada que ademes recomanava un sector de l’AVLl quan se solicità informe al respecte. Per cert, famosa academia politica al servici dels dictamens de l’IEC, que no ha fet mes que generar discordia i coajudar a la perdua d’identitat idiomatica i cultural dels valencians manipulant tot allo que ha pogut; com en el cas que nos ocupa, sense anar mes llunt.

Pero encara quedava el desproposit final. Apareix Sandra Gómez (PSOE, Ajuntament de Valencia) a la defensa del toponim catalanisat en el ridicul argument: “¿Es que en estos años alguien ha perdido su avión porque tenía que ir al aeropuerto de València y no sabía dónde era? (Las Provincias, 26-09-2023, edicio digital). I si posem “aeroport de Valéncia”, ¿se confondrà algu, sra. Gómez? Quan l’ignorancia se suma a la prepotencia nos trobem arguments com estos.

No acaba aci la cosa, ara al sr. Ribo –molt inclusiu ell i que pensa en tota la ciutadania– li sap mal que la Real Senyera recupere la seua presencia en la Seu de Valencia. Alli, l’ensenya presidix el Tedeum, acte d’accio de gracies per la conquista cristiana de Jaume I, que se ve celebrant des del primer centenari (1338). Sempre l’ensenya valenciana ha accedit ad eixe temple per a tal fi, en les consabudes interrupcions, ya en el segle XX, del seu govern i el de Pérez Casado. ¿Acas els valencians que desigen se realise eixe ritual son manco ciutadans que els agnostics, ateus o llaics? La Real Senyera no es d’ell ni de l’Ajuntament que la custodia, es de tots els valencians. En fi, en nom de la “llaicitat”, enguany, si va a la Processo Civica, li recomanariem que se fera un refresquet, ell i la seua colla, mentres la Senyera entra i està en la catedral valentina; i aixina de pas descansa.

I mentrestant seguim sent la comunitat autonoma pijor finançada; dos llegislatures del Botanic que han aprofitat per a recular mes i mes en benestar i en renda per capita. Ahi estava el senyor Puig, ara senador –¿democraticament elegit?– a qui tambe li dona pena que en el Congrés se parle valencià i per tant se respete l’Estatut, mentres propon l’ignominios terme català-valencià per a referir-se a la llengua valenciana; un invent acientific producte de l’autoodi i de la caverna catalanista.

Tornant al tema dels “quartos”, es aborronador que la finançacio siga ara pijor que fa 20 anys (Las Provincias, 26-09-23). ¡Ah!, i, per si fora poc, tenim a la “quadrilla” de tanda, en recolzament d’Esquerra Republicana de Catalunya, la CUP i un atre partidet, Nueva Canaria –que veges qué pinten estos tres per aci–, oponent-se a l’ampliacio del Port de Valéncia i fent força al “desgovern” de Sánchez des de 2022 per a que paralise el proyecte i afronte la demolicio de les obres ya fetes: 203 millons (El Español, 21-05-2022, edicio digital). No es l‘unica noticia en este sentit; ve de llunt, i se n’han donat mes, pero esta informa de que han presentat una PNL (Proposicio no de Llei) per a la paralisis i reversio.

En fi, mes de lo mateix. Mentres nos entretenen –perque nos han pres la mida en qüestions de noms, d’identitat i de simbols– nos empobrim, nos van destruint com a societat i minen el futur d’unes generacions valencianes a les que se’ls va desdibuixant qualsevol signe identitari per a fer-los “ciutadans del mon” sense referents, ni patria; marionetes de l’expansionisme i anexionisme pancatalaniste.

Image 1: Penyes Valencia CF
Image 3: valenciasecreta.com
 

Lea la revista completa en formato PDF.
 

Lea el artículo "La Festa" en PDF.