La presidenta d’Espanya-Madrit-Espanya, Isabel Díaz Ayuso (IDA), mos te acostumats a grans espectaculs diaris. La que vol dirigir l’estat (ya vorem cóm es desfa del ‘moderat’ Alberto Nuñez Feijóo) mos ha mostrat la seua faceta mes internacional i rabalera en el viage a Mexic (3-12 / 5 / 2026). Un periple que hem seguit per totes les televisions i que acabà abruptament (eren deu dies de missio comercial i diplomatica i s’arrematà a la mitat).

La ‘galga de Mexic’, com se la coneix en les rets (en parella al ‘galgo de Paiporta’, que fon agredit) alegà, per a la suspensio de les ‘vacacions mexicanes’ que estava en perill sa vida i la del seu sequit.

Deixant de banda qüestions historiques d’Hernán Cortés, del mestissage, de la civilisacio dels aborigens o de la creacio de Mexic, ella no està acostumada a les critiques ni a que la contradiguen. En una rabotada, anulà l’agenda i decidi tornar-se’n (no sense passar per la Riviera Maya, supostament).

En Aguascalientes li donaren una medalla (previa subscripcio de dos convenis ‘turistics’ per valor de 309.000 euros). Estava previst que li n’entregaren una atra en els Premios Platino del Cine Iberoamericano (previ copatrocini de 450.000 euros). Pero aci ya no aplegà perque la cadena hotelera organisadora li retirà l’invitacio pels comentaris ofensius o fora de to realisats. Sabem que l’alcaldesa d’Alcobendas, del PP, estigue en l’entrega dels guardons (sense problemes).

En tornar a Espanya s’ha esplayat en la seua tele i en els mijos amics ‘sufraganeus’ per a escampar el relat de l’extrem perill que ha passat, l’inseguritat d’aquell païs, controlat pel narcotrafic, lo poc que val alli una vida (te peguen un tir casi sense motiu), i lo que es pijor, la desproteccio per part del govern mexicà. Ad aço li hem d’afegir que tot ha segut una conspiracio per a que fracassara, organisada pel president Pedro Sánchez i eixecutada per la seua amiga la presidenta Claudia Sheinbaum.

Pareix que no ha segut aixina pero te igual. Ella coneixia els mals endemics de Mexic (abans) i no manifestà a l’embaixada espanyola que sa vida perillava. Ad estes altures continuem sense saber quínes foren eixes circumstancies tan hostils i vitals que l’obligaren a tornar-se’n a Espanya. Tampoc coneixem els ‘fruits’ economics de les gestions ni realment quí ha pagat este ‘tour mexicà interromput’.

Tambe hem vist que la presidenta Sheinbaum no feu excessiva sanc i que els comentaris o retrucs foren ‘suaus’. Es mes, l’ha convidada a tornar i a coneixer el païs.

En este mon sabem que hi ha conspiracions (autentiques) i conspiranoyes (ficcions). Estes son les caracteristiques que alguns autors han sistematisat en els processos conspiranoics: (a) son immunes a les contradiccions, (b) sempre descobrixen motivacions perverses, (c) hi ha victimisme i persecucio al temps que mostren la conducta propia com a heroica, (d) hi ha escepticisme respecte a qualsevol explicacio oficial, (e) la casualitat sol ser reinterpretada com a causalitat, (f) si el conspiranoic es veu sens eixida recorre a que ‘hi ha alguna cosa malament’, (g) les explicacions son circulars i autodemostratives, quan apareixen contraeixemples son integrats en el pla conspiratiu que es lo que es tractava de demostrar, (h) se sobrevalora el poder dels conspiradors (controlen molts recursos), (i) divisio maniquea entre el be i el mal (en despreci d’una descripcio mes fina de la realitat), i, per ultium, (j) es dona una epistemologia defectuosa com l’evidencia incompleta (coneguda per ‘cherry picking’, collint cireres), es tracta d’un espigoleig selectiu que relega els eixemples que contradiuen o desconfirmen lo que es vol demostrar. (Raúl Rodríguez, 2023, Desinformació i poder, pp. 131-132).

Cadascu pot aplicar estos criteris per a comprovar si estem davant d’una conspiracio (real) o d’una conspiranoya (deliri).

Un ultim apunt, entre les gracies d’IDA està denominar el païs Méjico quan els natius preferixen México. Ella no veu la ‘agressio’, yo si, perque no es lo mateix ‘València’ que ‘Valéncia’.

Imagens: humorcillet.com