Extracte del llibre “Efemèrides i curiositats valencianes” original d'Antoni Ruiz Negre
********
(Continuació)
Any mes dia
1700 07 05 El Consell de Castelló pren l'acort de que en els soterrars de les autoritats, toquen les campanes en la mateixa forma que es verifica en els soterrars de capellans, excepte el cimbolet.
1716 02 02 Al costat del “Fadrí”, en la plaça Major de Castelló, s'escomença a construir la Casa de les Ànimes, en despulles de l'antiga abadia. Té com a finalitat, en les rendes obteses, sufragar la salvació de les ànimes dels veïns morts en la Vila.
1727 05 01 Don Buenaventura Jiménez de Urraca y Abarca de Bolca, comte de Aranda, que havia estudiat en atenció els vintiquatre forns de cànters que treballaven en l'Alcora, obri una fàbrica de ceràmica en la localitat, que baix la seua direcció serà eixemple de ceramistes en el futur.
1746 05 08 El Consell de Castelló considera que, estant les antigues Ordenances escrites en valencià, és del cas es traduïxquen al castellà, comissionant per a tal assunt a l'Escrivà de l'Ajuntament, don Luis Castell.
1750 03 17 El Governador don José Bermudo dicta un bando, pel qual obliga als aragonesos que treballen temporalment en Castelló, a fer-se veïns de la ciutat o tornar-se als seus pobles en el determini de tres dies.
1753 02 10 En l'iglésia de Peníscola tingué lloc la benedicció d'una nova campana pel retor Maurici Doménech, actuant com a padrins de l'acte el Mariscal de Camp don Josep Sentmanat i Oms, Governador i Corregidor de la ciutat, i la seua consort donya Maria Manuela Copóns.
1767 09 04 En el convent de Capuchins de Castelló, per mig d'una bula pontifícia, es porta a cap la creació de la confraria Divina Pastora.
1770 09 28 De orde del rei Carles III, el Comte de Aranda demana a Joan Garcia de Avila, alcalde de Castelló, un cens de confraries, germandats, congregacions i gremis, que celebren festes en la vila, per a regular i ordenar les seues activitats.
1772 01 03 El pintor castellonenc Josep Camarón Boronat, havent superat tots els eixercicis reglamentaris, és nomenat Acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.
1775 11 11 Pels seus mèrits extremats, el pintor castellonenc Josep Camarón Boronat, és nomenat Acadèmic de Mèrit de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, i designat Director de Pintura per la mort de Cristòfol Valero.
1780 10 01 S'inaugura la primera Escola de Chiquetes en Castelló, fundada per donya Isabel Ferrer i Giner en sa pròpia casa, per a lo qual feu vindre tres mestres de la Casa de l'Ensenyança de Valéncia, dotant-les en doscentes lliures anuals a cadascuna.
1785 05 20 S'escomença a derrocar l'alcasser-castell de Sogorp, que fon residència en sigles passats dels reis d'Aragó, infants i ducs de la mateixa població.
1789 03 06 El rei Carles IV aprova la separació i adjudicació de les aigües que corresponen respectivament a les viles de Castelló i Almassora, la qual prenen del riu Millars per un assut comú.
1790 03 11 S'inaugura la nova séquia Major de Castelló, separant-se aixina despuix d'un llarc pleit, les aigües del Millars entre Castelló i Almassora.
1791 02 04 L'ajuntament de Castelló envia una enèrgica protesta al Bisbe senyor Salinas, per faltar a la orde de no soterrar en les iglésies, degut a la pudor insoportable que produïxen els difunts.
1797 12 31 El bisbe Salinas, de Castelló, firma una orde prohibint que s'administre el Viàtic per la nit, a causa d'un atracament produït contra el mateix, dies abans, quan se'l va traure de l'iglésia en enganys.
1798 02 17 El el convent de les monges Capuchines de Castelló, a les huit de la vesprada, és soterrada una chiqueta, filla del Governador Bermudez de Castro, sense assistència del clero ni toc de campanes, a causa de les qüestions que tenien entre sí les autoritats civils i eclesiàstiques.
1800 03 01 Pels carreres de Castelló és assotat i passejat en burro, el lladre Francesc Arnau, natural de Vilafamés.
1800 04 30 En la plaja de Castelló desembarquen uns pirates anglesos que atacaren a uns peixcadors i mariners que allí estaven. Avisats des de la torre del Grau acodiren dos canoneres de Burriana, que feren fugir als pirates despuix d'una cruenta lluita.
1800 06 09 En la Plaça Nova del Rei, de Castelló, són ajusticiats i desquarterats dos criminals d'Almassora, colocant ses despulles en pilastres per tot el terme.
1801 01 30 En la Plaça del Rei Don Jaume de Castelló, és penjat un criminal conegut pel nom de “Forques”, al temps que per davant passejaren a un atre penat d'Almassora nomenat “Quinquillero”, al que posteriorment també penjaren.
1803 10 17 Escomencen les obres en Castelló del nou cementeri junt a “l'Arrabalet”, darrere del Calvari, en terrenys que eren propietat de la viuda de Bernat Vicent.
1804 04 20 En el convent de les Capuchines de Castelló mor la religiosa sor Inés Faura, natural de Vilarreal, sent amagat son cadàver en el cementeri del convent, en secret, sense toc de campanes, ni assistència del clero, en objecte de que el cos no fora soterrat en el cementeri nou, a lo qual es negaven les demés monges.
1807 03 26 Un temporal de pluges, unit a neus i fret intens, impedixen celebrar les processons programades en la Semana Santa, en Castelló.
1808 05 08 El rei Fernando VII és proclamat en Castelló, reduint-se la cerimònia a l'acte de la jura, celebrada a les nou del matí en la sala capitular, davant del Governador, Alcalde, Regidors i Prelats dels Convents.
1808 06 19 Trobant-se el governador de Castelló, don Pedro Lobo i Arjona en el palau municipal, fon assessinat per un grup de veïns desconeguts, els quals arrastraren son cadàver per les escales deixant-lo abandonat en la plaça Vella.
1810 04 17 José Bonaparte dividix la província de Castelló en tres prefectures; del Ebre, Guadalaviar Alt, i Guadalaviar Baix, subjectant-les a les prefectures de Tarragona, Teruel, i Valéncia, respectivament.
1810 10 04 Don Luis Alejandro Procopio, Comandant General Militar de Castelló, ordena; “Tots els ganados de qualsevol espècie que pasten entre la llínia enemiga i la nostra, es retiraran a quatre llegues a retaguàrdia del Quarter General, en el terme de tres dies. Els que no ho facen incorreran en multa de dèu animals per cada cent que pasten, els quals s'aplicaran a l'abast de les nostres tropes”.
1810 11 23 Els castellonencs reben en gran entusiasme la notícia de que el mariscal francés Massena ha segut derrotat, celebrant festejos en música, volteig de campanes, salves d'artilleria, i una missa solemne que presidí el general Bassecourt en tot el cos d'oficials.
1811 11 21 Un batalló francés a les órdens del coronel Millet, arriba a Sogorp i ocupa el convent de Sant Blai.
1812 02 04 El governador de Peníscola, Pedro Garcia Navarro, traïcionant als seus governats i a les tropes espanyoles, obri les portes de la plaça als francesos que la tenien sitiada. Per esta traïció rebé en recompensa de part de l'invasor premis i distincions sens conte.
1812 03 18 El Mariscal Suchet decreta que el Senyor Dusategui, Governador de Castelló, queda suspés en les seues funcions. Es seqüestren tots els seus bens moble i immobles, fins que haja donat contes i provat, que ha reintegrat a la Caixa del Tesor l'import dels cabals rebuts.
1813 07 08 Evacuada pels francesos la ciutat de Castelló, entra José Nebot “el Flare”, al front de quatremil hòmens, sent rebuts en vol de campanes i gran entusiasme per la ciutadania. El dia següent es cantà un Tedéum i es prestà jurament de fidelitat a Fernando VII.
1814 03 19 En el carrer de Cavallers de Castelló es funda el Cassino, baix la presidència de don Francesc Giner i Feliu, baró de Benicàssim.
1815 02 19 El Consell de Peníscola solicita al rei Fernando VII, la concessió de dos canons de bronze inutilisats en la campanya contra els francesos, en la finalitat de poder fondre'ls i transformar-los en campanes per a l'iglésia, les quals es trobaven desfetes.
1822 02 12 Encarregat per la ciutat de Sogorp de pintar les iglésies de Sant Pau i Sant Tomàs de la Orde de Predicadors, Jacinto Salomón ho feu d'una manera tan deficient, que una comissió tècnica de l'Acadèmia acordà que es borraren els frescs i cremaren els llenços, aixina com una estàtua de Sant Cristòfol, en l'agravant de que tornara les trentahuit lliures que havia rebut per les obres.
1823 12 23 Els caps de les partides carlistes, Marcoval, Josep Miralles, i Cabrera, al front de cent quaranta hòmens assaltaren el poble de Sant Mateu, obligant a la guarnició lliberal a tancar-se en una casota que tenien com a quarter. En poder organisar-se, contraatacaren els lliberals per sorpresa obligant a fugir a l'enemic.
1825 04 17 En la iglésia parroquial de Castelló, es celebra una solemne funció religiosa en acció de gràcies per haver plogut, conduint processionalment l'image del Sant Sepulcre a sa capella de l'iglésia de la Sanc, presidint l'acte el bisbe de Tortosa don Víctor Saez.
1831 08 26 El Capità General autorisa a la Junta de Beneficència per a fer quatre corregudes de jònecs en la Plaça Major de Castelló. En conseqüència, la Junta decidix comprar terrenys per a una plaça de bous, a don Nicolau Vilarroig en el Pany de les Creus.
1832 06 23 S'inaugura una modesta plaça de bous en el Pany de les Creus de Castelló, en un rogle de quarantassís metros de diàmetro i una cabuda aproximada d'unes quatremil persones.
1833 11 16 Cosme Cobarsi, capità dels carlistes de Peníscola, al front del Quarter General de Morella i dels seus partidaris, commina al voluntaris realistes de Sant Mateu a presentar-se en el poble del Rosell en totes les armes que tinguen.
1834 08 19 Es produïx una gran tormenta que afecta a tots els pobles de la Plana, acompanyada de pedregada, en pedres tan grosses que el capellà de Castelló, Francesc Moreno, n'arreplegà una que pesava onze lliures.
1836 06 11 José Miralles, conegut com “El Serrador”, al cap de les hostes que havien assaltat Sant Mateu, pren possessió del fort d'Alcalà de Gisbert, despuix de sostindre un atac durant tres dies.
1837 04 25 La vila de Sant Mateu és assaltada per les tropes del General Cabrera, fent gran cantitat de presoners i replegant moltes armes i municions.
1837 07 04 El pretenent Don Carles, que portava dèu dies en Sant Mateu, acompanyat de Cabrera i al front de vintidosmil hòmens, marchà cap a Cabanes en el fi de passar des d'allí a Castelló de la Plana.
1838 01 24 Cabrera, en cinc batallons, quatre esquadrons, i cinc peces d'artilleria, posà siti a Benicarló hostilisant a la població, la qual va patir en heròic valor per espai de dos dies; mes al tercer tingué que capitular degut a la superioritat de les forces carlistes.
1838 02 26 Disfrassats de paisans uns sequaços carlistes, escalaren el castell de Morella en la foscor de la nit, mataren al sentineles, i amenaçant a la resta de la guarnició que es trobava desprevinguda issaren l'estandart del Pretenent Carles V. Al dia següent entrà en la plaça Cabrera, sent rebut en triumf pels morellans afins a la causa carlista.
1838 10 27 El General Cabrera ordena fusilar a xixantacinc nacionals fets presoners en el castell de Villamalefa, entre ells a sèt chiquets menors de dotze anys i dos vells de setanta.
1848 03 05 En Onda s'inaugura un teatre, construït en l'iglésia de l'antic convent de monges de la Puríssima Concepció.
(Continuarà)
Antoni Ruiz Negre es Dramaturc