Els ‘fantasmes’ dels Països Catalans cavalquen de nou. Per a ser exacte hauria de dir que mai han deixat de cavalcar, unes voltes sobre la terra i unes atres soterrats, pero porten molts decenis anant i tornant.
Com els cometes, que passen per aci alla quan Deu te vol, l’ultima visita es de fa poc. Fon en la primera de les sessions d’investidura del nou president socialiste del govern Pedro Sánchez –4-1-2020–. En el Congres, el diputat i portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya, Gabriel Rufián, acabà l’intervencio en un “viva Andalucía libre, gora Euskalherria askatuta, viva Galiza ceibe, visca els Països Catalans”. Es la seua llibertat d’expressio... i la meua es que se’n podia .n.r . f.r. l. m. a on brama la tonyina.
Se que aço ha indignat a lo poc, poquissim, que queda de valencianisme coherent... no me referixc als ‘epidermics’ als que si els ‘pesa’ es perque ‘trenca Espanya’. A mi me trenca l’anima... perque es ‘ma casa’ i son molts anys aguantant. I es veu que no ho hem fet massa be...
Clar, aço sería si fora ocasio unica. Pero per als de curta memoria... Rufián feu lo mateixet en el discurs d’investidura del conservador Mariano Rajoy –29-10-2016–. Arrematà el parlament en un “viva Galiza ceibe, viva Andalucía libre, viva Castilla libre, gora Euskalherria askatuta, visca Catalunya lliure, visca els Països Catalans”. ¡I tampoc passà res!
La fruita no està madura i saben ben be que politicament no poden portar-los per bandera aci, perque no es menjaven una rosquilleta. No puc afirmar que no se la mengen ara, o que no es mengen tot el paquet, en unes generacions, poques (dos, tres).
Ho sabia el pancatalaniste Joan Fuster... el secret estava en repetir i repetir, mallar i mallar i al remat es ‘naturalisa’ el terme i el concepte. I ho saben els neurollingüistes. L’iteracio genera estructures i enllaços neuronals basics per a anar introduint mes ‘objectes’ en el contenedor: festes, menjars, lexic, identitat... Ho sap fins a Donald Trump, el que triaren els nortamericans de president.
Des de principis del sigle passat tenim PPCC que, com el Guadiana, ixen i s’amaguen (n’hi ha eixemples a patades). I des de l’inici d’emissions porten donant en TV3 l’orage dels PPCC. I ells son els que es queixen del tracte que reben de ‘Madrit’. ¿Acas han preguntat als valencians si volem ser catalans o si volem ser inclosos en eixa entelequia megalomaniaca?
Algu podra pensar o creure que lo de Rufián es nou. No. Fa anys, en la mateixa tribuna del Congres, el llavors diputat de Convergència i Unió, l’investigat-encausat Jordi Pujol (que no fa molt Facenda li trobà un frau de 800.000 euros i... havia prescrit), si, Pujol, digue: “[referint-se a l’identitat comuna] Quede claro, repito, que con esto defendemos simplemente un derecho de raíz histórica, un derecho de identidad. Como ustedes saben siempre que hemos subido a esta tribuna hemos defendido este derecho, hemos insistido en este derecho, el concepto de identidad, es la base de toda nuestra política; identidad que, en este caso, lleva el nombre conocido, creo que aceptado básicamente, en lo histórico, cultural y lingüístico de Países Catalanes” (Las Provincias, 6-8-1978: s. p.).
Per cert, este Jordi Pujol (en aquell moment ‘soberaniste’, un eufemisme de ‘independentiste’) es el que pactava, sense problemes, en el PSOE i en el PP i el que donava estabilitat... a canvi de silencis complices per als seus ‘negocis’ i els de la seua familia directa. I el que exigi l’unitat de la llengua –catalana– per a garantisar-li el govern a José María Aznar, el del PP.
I entre tant, pel cami, hem tengut mes ‘fantasmes’: el Atles dels Països Catalans (2000), la Flora dels Països Catalans (2003), la Guia dels bolets dels Països Catalans (2007)...
I els diputats valencians de tots els colors... calladets: a l’esquerra perque els necessiten ara per a formar govern i als de la dreta perque lo unic que els importa es que ‘Espanya es trenca’. ¿Volen que els diga una cosa?, si es trenca que es trenque, perque per a lo que quedarà de Valencia i dels valencians...
¿De qué nos estranyem?, ¿de qué nos astorem?
Imagens: El País
Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.