L’Institut d’Estudis Catalans –IEC–, la verdadera i unica autoritat normativa del catala i del ‘valencià’, fa algun temps decidi simplificar l’accentuacio diacritica (ho aprovà el 24-10-16 i entrà en vigor en 2017) perque, conforme passaven els anys, des de 1913, se’ls anaven amontonant. I lo que nomes era un grupet de paraules –una trentena a primeries– s’ana eixamplant i fent-se un ‘monstruo’ idiomatic dificil de manejar per un usuari corrent de catala –i de ‘valencià’–. Si no recorde mal, pareix que la quantitat havia aplegat als 400 o 500 termens entre simples, plurals, composts i derivats. Com dia, en bona llei, els que poden determinaren reduir-los drasticament, quasi exterminar-los, perque nomes se’n salvaren 15 de la cremada.

¿I aço qué m’importa a mi?, ¿qué nos importa als usuaris de les Normes del Puig –primitives o derivades, pero no actualisades–? (per comoditat abreviare en NdPp). Realment no res.

Pero als usuaris de les catalanes normes de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua –AVLl–, els ha deixat en el cul a l’aire, en casolana expressio de l’idioma valencià. Per qué, es preguntaran vostes. Per la senzilla rao de que la decisio ha segut presa unilateralment, sense contar en les ‘autoritats’ (AVLl) de les ‘colonies’ (Valencia i Balears). De seguideta, començaren a difondre, ya he llegit alguna cosa, que l’accentuacio diacritica derivada de les Normes del 32, les de l’IEC, no era exactament obligatoria, sino una regla potestativa, era convenient, podria, sería adequat… Obvi, han de donar alguna explicacio i posar calmant en la ferida que supura ‘despreci’ i ‘subsidiarietat’ respecte a quí mana en la llengua. ¡Nomes els faltava aço als ilustres academics!, als d’aci. Pero, clar, la que tambe haura de correr es la Generalitat Valenciana i el seu departament que elabora manuals d’estil ‘contravenint’ –teoricament– els plantejaments ‘genuïnistes’ de la AVLl.

Es dir, mes pronte que tart hauran d’acceptar el fet consumat de que dels innumerables diacritics nomes en son ‘bons’ i tenen ‘pidigri’ una quinzena… i aixina ho hauran d’acordar oficialment en alguna de les multiples reunions que fan. No se quína explicacio –autojustificacio– se donaran com a ‘experts’ i com a ‘autoritat’. Provablement, ninguna. Ho admetran i en pau.

I als atres, als de les Normes del Puig assimilades (per abreviar NdPa), tambe els ha tocat l’ala (no nomes els ha fet aire, com tambe es diu per aci), perque ells van i en 2003 (contra la meua, raonada, opinio) en reintroduiren un atre monto tan insostenible com aquell, seguint un plantejament estructural i una argumentacio paregudes. I no contents, i se que els agarrarà el bou, van i tornen a copiar el mateix sistema de dieresis (aquell que les NdPp ya havien reduit de forma quasi absoluta i no havia caigut el mon).

No vullc pensar quan als que manen sobre la llengua –catalana i ‘valenciana’– se’ls ocorrega, conforme s’ha escrit tambe per ahi, llevar eles geminades –¡en el considerable empobriment fonetic de l’idioma!, vaja, vaja… de ya fa algun sigle–; o restringir a l’us castella les modernes i ornamentals dieresis que tot ho omplin, i que en la proposta de les NdPp fins yo tinc dubtes en alguna ocasio.

Resumint, lo que vullc expressar es que els ‘sucursalistes’, de la AVLl, i els ‘imitadors’, de la RACV, ho tenen molt cru, perque l’IEC ha actuat com a lo que es o creu que es: el propietari de la llengua, i si ara ha fet lo que ha volgut, no dubte que mes avant fara lo que voldra. I als ‘fidels’ d’aci no els quedarà una atra que reconeixer l’error en el qual han vixcut tants anys (per mantindre els diacritics) i acceptar la nova fe i totes aquelles atres ‘fes’ que vinguen. Es el seu desti.

Hui ha segut un comentari per damunt damunt, pero deixe per a una atra ocasio la critica raonada d’est aspecte ortografic.

Els professors de ‘valencià’ tenen un greu problema, si ‘dona’ (del verp donar) i ‘dona’ (substantiu), o ‘molt’ (adverbi) i ‘molt’ (participi de moldre) ya no porten accent distintiu; si un alumne l’escriu sens ell, ¿sera falta ortografica o no?, perque la AVLl encara el manté, ¿toleraran la duplicitat de normes extraoficialment? I si els sabuts de l’IEC opinen que no li cal la ralleta diferencial, ¿quína justificacio te en les NdPa? Be, que cadascu penque en lo que li toque, pero a mi no em correspon resoldre-ho sino posar el dit en la nafra o en l’ull, com preferixquen  vostes.

P. d. Est articul fon rebut el dia 10-05-18 en la redaccio de ACNV, abans que la AVLl aprovara el 01/06/18 una reduccio substancial d'accents diacritics en convergencia en l'IEC.