L’absencia de llimits de l’egocentrisme catalaniste, fa que, erigits en el melic del mon, s’autoconcedixquen la potestat d’inventar-se el passat historic, encara que tinguen que anar a calbots en els fets reals. Com vorem, s’atrevixen en tot, sense deixar rama verda. I lo mes penos es vore als acatalanats valencians fet-los el caldo gros.
Entrem en faena. Sabem que la denominacio “Corona d’Arago”, es el nom historic que es va consolidar, per a nomenar a un conjunt canviant de pobles, que per diverses raons compartien monarca, cada u dels quals, contava en institucions d’autogovern i lleis propies. Valencians i catalans, entre atres, formarem part de la Corona d’Arago.
Pero el nom historic de “Corona d’Arago”, no els fa gens de gracia als catalans. El nom deixa erm el seu ego. ¿Com pot ser que en el nom del conjunt no aparega Catalunya? ¿Perque “Corona d’Arago” i no “Corona de Catalunya”?
Joan Corominas, en la p 27 de “El que s'ha de saber de la llengua catalana”, escriu: “Aquestes terres pertanyien a l'anomenada Corona d'Aragó (de fet s'hauria hagut de dir Corona de Catalunya, país dominant en la Confederació i identificat amb aquesta en terres estrangeres)”. Comprovem com, amollant la mentira de que en terres estrangeres, la Corona d’Arago, era identificada en Catalunya, Corominas, deixa constancia de la confabulacio del passat en contra dels catalans. I ¿qué fer si la Historia real no els agrada? ¡Se n’inventen una atra i es queden mes amples que un palloc! Vegem que, com escampar lo de “Corona de Catalunya”, podria ser perillos, per que mes d’un aniria a bacs de riure’s, s’introduix sutilment una atra mentira ya mes estesa: la famosa “Confederació”.
Anem a vore, com una de les estrategies del catalanisme, per a evitar el nom historic, es intentar el seu descredit. I tornem a trobar-nos en el nostre “il.l.lustrissim” Ferrando, que en el seu llibre “Consciència idiomàtica i nacional dels valencians” diu: “L'expressió “Corona d'Aragó” només es generalitzà a partir del segle XVI. Abans fou utilitzada molt esporàdicamént a Valéncia i Mallorca, i molt rares vegades a Catalunya”. Anem a demostrar, que eixa afirmacio, no es mes que un atra, de la tira de falsetats i mentires que componen el llibre citat. Anem a vore, com ya en el s.XIII, s’usa l’expressio “Corona d’Arago”, sent les cites del s XV, innumerables.
Del sigle XIII, les trobem en l’articul“Fuero de adscripción por Jaime II de las villas de Orihuela y Alicante a la corona de Aragón” de Juan Manuel del Estal. L’any 1296, Jaume II es compromet, a no separar mai Alacant de la seua Corona: “...a Corona regni Aragonie et a dominio nostro”. Del mateix any, es la provisio per a Oriola: “De non separanda villa d'Oriola a Corona Aragonum”
Corresponents al sigle XIV, en l’“Arxiu virtual Jaume I”, trobem, de l’any 1310, un document paregut als anteriors, respecte de Vila-real: “…quod dictus locus sive popula Villeregalis, sit semper de corona Aragonum,…non possit a dicta corona Aragonum aliquatenus separari” De 1380 i “dados para los catalanes en Grecia”, segons la “Colectánea paleográfica de la Corona de Aragón” son els “Capitols d’Atenes”. El text consta en “Los navarros en Grecia y el Ducado catalán de Atenas en la época de su invasión”, de Rubió i Lluch. En la p.243 llegim: “…sacra reyal magestat de la sacra corona daragó que li placia a la sua reyal magestat que al dit Notari dimitri rendi…”. Tambe trobem l’expressio “sacra sancta Corona d’Arago”. Com vegem, no es que els catalans no parlaren de la corona d’Arago, ¡la feen sacro-santa!
I del XV, aportem eixemples catalans: Pel llibre “Colección de documentos inéditos del archivo de la Corona de Aragón”, sabem que a 19 de juny de 1411, “lo parlament general del principat de Catalunya”, escriu al rei de Castella, “sobre lo fet de la successio dels regnes e terres de la corona reyal Darago”. El 23 de Febrer de 1412, “Lo parlament general del principat de Catalunya” escriu “Al reverend pare en Christ mossen lo bisbe de Sogorb”, parlant de “lo pretes dret del dit don Frederich en la succesio dels regnes e terres de la dita real corona Darago”. Los “diputats del General e consell representants lo Principat de Cathalunya”, escriuen el 25 de Febrer de 1461: “Nosaltres e nostre consell aquest Principat representants inseguints e imitants los vestigis dels predecessors nostres qui res pertinent a la fidelitat de la real corona Darago…”. A 8 de juliol de 1462, els “deputats del General del Principat de Cathalunya”, escriuen: “…e procurar bona unitat e repos en aquest Principat a lahor de Nostre senyor Deu servey de la real corona Darago” En el llibre “Levantamiento y guerra de Cataluña en tiempo de don Juan II” llegim que l’onze de juny de 1462, “los consols e concell general de la vila de Guissona”, escriuen a “los diputats del General e consell lur representants lo principat de Catalunya, parlant de “La constant fiducia e innata fidelitat dels cathalans la qual ab los ilustrissims senyors Reys Darago…”, aixina com de “los innumerables serveys que lo Principat en ampliacio de la reyal corona Darago…”
Eixemples valencians del XV, ne trobem a manta, fullejant el llibre “Epistolari de la Valencia medieval” i el “Llibre de memories”: “…Realmes e terres de la Corona de Arago, puix lo Senyor Rey En Marti era pasat de la present vida en laltra”, “…drets de justicia que la Corona Darago havia del dit Realme de Sicilia”, “…lo qual lo General Parlament dels Regnes e terres de la Corona Darago…”, “…mossen sent Vicent, patro singular de la ciutat de Valencia, e a exaltacio de la precellent Reyal Corona Darago…” “…bo e necesari servar fealtat e guardar la ciutat a la Corona Real de Arago…”, “… exalçament de la gloriosa corona de Aragó… unit tot, empero, a la fidelitat de la real corona de Aragó.”
Hem comentat, que l’intencio del catalanisme intentant el descredit de l’expressio “Corona d’Arago”, no preten mes que justificar, la seua substitucio per la ahistorica e interessada “Confederacio Catalano-Aragonesa”, de la qual parlarem mes extensament.
I per a acabar per hui, denuncie per segon volta, que en la pagina web de les Corts valencianes, entrant en “Coneix les Corts”, s’accedix a “Passeig per la història”. Ahi es parla d’un “regne de València…dins de la confederació catalano-aragonesa”. Vegem que, els qui haurien d’actuar com a representants del poble valencià, es venen a lo mes cerril del catalanisme (ni Ferrando s’atrevix a gastar l’expressio en el seu llibre, parlant nomes d’“una "federació" de quatre entitats jurídiques sobiranes -Aragó, València, Mallorca i Catalunya”). I es que el sentiment valencianiste dels irresponsables que manen actualment, es mes fals, que l’existencia historica de la dita “confederacio”. Es de supondre que, algun dia, les urnes els faran pagar tot el mal que fan i deixen fer.
Image principal: CATANDUR Blog personal del historiador y escritor Javier Fornell
Agusti Galbis Cordova es Arquitecte.