IV

Les obsessions i l’efecte agenda

El govern, en diverses ocasions, s’ha vist desbordat pel denominat efecte agenda: son temes que s’introduixen en el debat mediatic i es convertixen en una bola imparable que atropella tot lo que te davant.

El primer i mes destacat fon l’eixida dels chiquets a passejar: me donava caguera vore les diaries intervencions de carrecs publics i la reiteracio de la pregunta (varies voltes en la mateixa compareixença). Esta fon una de les primeres ficades de pota quan es pretengue que pogueren acompanyar al progenitor a les activitats ya autorisades. Es rectificà i tots al carrer (com es va vore aquell memorable dumenge d’abril).

El segon foren les salvifiques ‘arques de Noe’ que havien funcionat en bons resultats en China. No eren imprescindibles, lo següent. I se suscità immediatament el debat de si es podria obligar a un malalt a ingressar en estos llocs o si era inconstitucional. Igual que vingue, se n’ana.

El tercer fon l’agobiant vital establiment de franges horaries (el principal impulsor l’inenarrable Quim Torra, president de Catalunya, al qual se sumaren casi tots), per a que la gent poguera eixir a passejar i no coincidiren majors i menuts. Parell a l’inevitabilitat sorgi l’impertinencia: que si en algunes regions no eren adequades, que si s’havien de modificar, que si... i es convertiren en un atre destorp, que al final s’han eliminat perque creaven massa problemes i eren superflues...

El quart ha segut les maixqueretes, per a anar a pixar, per a fer els deures, per a comprar, per a tallar-se les ungles, per a llegir un llibre... eren el salvavides. En acabant ya no els venía be a la majoria (i aixina s’ha vist que hi ha un alt percentage de poblacio que la porta pero no l’usa... “se acata pero no se obedece”).

I l’ultim exit de la temporada (perque ara ya se passa a les ordens de les autonomies de forma total) ha segut la cansera dels tests generalisats, de les ‘proves a tota la poblacio’. ¿Qué sera d’un païs sense tests massius?. Al carro s’han apuntat contertulis, interessats, sabuts, periodistes, ‘opinatots’, presidents autonomics, escolans, joyers i pardalistes. A l’extrem de que alguna poblacio (Torrejón de Ardoz) ha fet proves a tots els veïns, de forma voluntaria. Sense negar el valor que puga tindre tal practica, alguns entesos, com el meu estimat Fernando Simón, han reiterat no se quàntes voltes que no es recomanable ni operativa. La seguritat del negatiu de hui (ara) pot durar ben poc i dema (en acabant) dones positiu. Els que defenen esta mida, ¿saben el cost que te?, ¿saben que n’haurien de fer diariament?, ¿saben que no ho ha fet ningun estat, ni ara ni mai?, ¿creuen que es per fotre? Molts encara ignoren que per a coneixer l’estat de la pandemia no cal testar a cadascu dels espanyols.

Be, l’ultim ultim son les ulleres per a protegir-se del contagi... durarà, menys encara que les quadricules de la plaja.

Les boles i el fariseisme

Se li ha dedicat molt d’espai i de temps a la destitucio (parlem en propietat) del cap de la Comandancia de Madrit de la Guardia Civil, Diego Pérez, i ben poc al fondo i que algun mig ha explicat adequadament.

Es cert que el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska ha donat versions distintes i incongruents del fet, pero al final ha reconegut que es per perdua de confiança. Si be l’acte el protagonisà la directora general de la Guardia Civil (que es la seua competencia), està clar que el ministre estaria sabedor.

Comencem per reconeixer que qui te nomena de ‘desnomena’ en casos com estos i que s’ha produit perque no s’informà a qui corresponia (al ministeri) de les actuacions dels agents de policia judicial, adscrits a la seua comandancia, i que estaven realisant un informe sobre el 8M (a peticio d’un jujat) i la repercussio en l’expansio de la pandemia (informe que, naturalment, ha eixit contrari a les tesis del govern, en les dos versions).

El principal argument es que la destitucio es nula perque no hi ha motiu, segons el recurs que ha presentat el coronel de la Guardia Civil.

En realitat era i es practica habitual que estes unitats de policia judicial comunicaren semanalment als superiors les activitats que realisaven, els implicats i el moment de l’investigacio i de l’operatiu, segons consta en una instruccio d’abril de 2012 per a la Guardia Civil, sent ministre d’Interior Jorge Fernández, del PP (El País, 3-6-2020, edicio electronica).

I tambe era practica en la Policia Nacional, ya que hi havia obligacio d’informar a la Brigada de Revisión y Análisis de Casos, creada pel PP i dissolta en 2017 (tambe pel PP, per un escandal...), segons una instruccio interna de 2015 (El País, 3-6-2020, edicio electronica).

Yo me pregunte, ¿quína ingerencia hi ha en fer com feyen i tots callaven?, ¿cóm es que l’Asociación Unificada de la Guardia Civil demana ara la derogacio de la reglamentacio de 2012 (Público, 3-6-2020)? ¿per qué han tardat huit anys en donar-se conte de l’impertinencia de la norma?

Respecte a la discrecionalitat dels nomenaments, ¿no fon el ministre José Ignacio Zoido, del PP, qui canvià la cupula policial (novembre 2016) i destitui al cap de la policia que havia dirigit la lluita contra la banda terrorista ETA (decembre 2017)? Tot este tema fa tanta pudor.

 

V

Les contradiccions

Els que es queixen de no haver cobrat encara les ajudes i exigixen un estat mes prim, sense tant de funcionari... ¿cóm ho resolen? Ya ho se, contractant la tramitacio a una empresa amiga ¿no?

Els que demanen, i es la seua recepta universal, l’eliminacio d’imposts son els que acte seguit, o abans, han exigit al govern ajudes per a pintaungles, per a paper del comu, per a bosses de fem, per a ulleres de sol, per a ampliar les terrasses, per a pintar balcons, per a repartir vals de comerç local, per a fundes de llit... i tambe per als sectors que estan perdent milmillonades: la pirotecnia, el turisme, la restauracio, el taxi, l’automocio, el comerç, les farmaceutiques, els jugadors de petanca, les agencies de viages, les companyies aerees, les navieres, les imprentes, les discoteques, les orquestes populars, els tallers mecanics, les netejadores de pisos, els corredors de borsa, les tendes d’electronica, els concessionaris d’automovils, els que fan miloches, el sector de la construccio, els llauradors, els exportadors agricoles, les gasolineres, els venedors de pardalets, els firers, els venedors ambulants, els sabaters, els pintors, els netejadors d’escales, les carniceries, els forns pasticeria, els repartidors de gas, els apicultors, els musics, els artistes, els caçadors, els reparadors d’ordenadors, els mensagers, els dentistes, els netejadors de finestres, els cordellers, els pintors de monuments, els orfebres, els esquiladors... i me’n deixe quatremil o cincmil mes.

Els que no volen una economia planificada comunista bolivariana tenen unes oportunitats d’or que haurien d’aprofitar: els poden dir als treballadors de les tres plantes de Nissan en Barcelona, o als despachats de la Ford d’Almussafes (i que vagen preparant-se), que el mercat es aixina, nomes sobreviuen els mes adaptats i els mes forts... pur darwinisme economic. Tambe poden explicar-los-ho als que tiraran en Alu Ibérica –antiga Alcoa– (Corunya) i que estan demanant la ‘nacionalisacio’ de la fabrica. ¡Covarts!
Al mateix temps haurien pogut exigir que no se salvara als bancs i caixes en la crisis de 2008 i que ara es deixara morir en pau a Lufthansa (el govern alema li inyectarà 9.000 millons d’euros a canvi de res ¿?), o que s’afone Renault (a la que li inyectarà el govern frances 5.000 millons a canvi de ¿relocalisacio?)...

Els neolliberals s’haurien d’amagar en la fossa de les Marianes...

I per cert, tambe haurien d’exigir que s’eliminaren els ertos perque si una empresa no es viable, ¿per a qué he d’estar pagant yo (l’estat) la major part del salari?... ¿per a que es beneficie el propietari?.

L’estat hauria d’aplicar la maxima de la ‘destruccio creativa’ i que s’afone tot per a que ixca una cosa nova ¿no?

Els dinerets (els 16.000 millons)

I el rescat de l’estat –que no fa res– repartirà 16.000 millons (cert que son de tots) entre les autonomies i a on al remat tindra un pes significatiu la poblacio (a banda d’unes atres variables com l’incidencia de la pandemia). Com sempre, estan els disconformes que reclamen nomes per ad ells 5.000 millons (Catalunya, i que l’estat ‘llibere’ en distintes linees 10.000 millons mes per a la ‘asfixiada’ autonomia), o totes aquelles que ara protesten perque els toquen menys cacaus... que callaven quan nosatres, els valencians, aguantavem la ‘pluja’ d’agravis. I la Generalitat ha portat material sanitari en 28 avions (no tots exclusius) i en contenedors que vindran en 5 barcos... que ben pocs saben (ni els que miren al nort ni els que miren a ponent ni els que critiquen per criticar).

Els defensors de la llibertat

Al final de la correguda s’han produit manifestacions contra la gestio del govern socialiste-comuniste-bolivaria i en defensa de la llibertat (en el segon aspecte es una idea importada d’Estats Units, pero alli els manifestants no protestaven contra, esta si, una nefasta gestio de Donald Trump).

Els mes poregosos temen que nos reste llibertat la ‘nova normalitat’ (un eufemisme com qualsevol atre, per a denominar la situacio en restriccions que viurem mentres no hi haja tractament o vacuna). S’ha vist que l’estat d’alarma no impedia les protestes (un error prohibir-les en Catalunya i que la justicia rectificà), pero els participants han de saber que la majoria de ciutadans hem aguantat per solidaritat i per a poder eixir quan abans del confinament (¡ya vorem cóm ixen i quàn els seus admirats nortamericans!).

 

VI

Les solucions europees

Es incomparable la crisis de 2008 i l’actual, aquella fon economica mentres que esta es sanitaria (en una derivada decisiva sobre l’economia). Les paraules i peticions dels presidents italia, frances i espanyol de que o nos salvem tots o no hi haura eixida... hi ha qui no la vol entendre, perque creuen (com alguns presidents autonomics) que ells a soles podran. ¡Ingenus!.

Hi ha una Unio Europea que ha entes que s’han de canviar les coses (el Banc Central Europeu ha dispost 1,35 billons per a la compra massiva de deute), la Comissio Europea ha preparat un fondo de recuperacio (750.000 millons, principalment subsidis i no prestams), i la presidenta de la CE Ursula von der Leyen ha anunciat un pla per a ocupacio i gastos dels ertos (100.000 millons).

Una atra part de l’Unio Europea –del nort– ha tornat a fer el mateix analisis que en 2008: els del sur (no crec que el Regne Unit siga ‘del sur’) s’han gastat els diners i s’han dedicat a viure la vida, mentres que nosatres ‘els del nort’ hem treballat. Es la metafora de la chicharra i la formiga...

Son els denominats ‘frugals’ (ultraneolliberals): Austria, Holanda, Dinamarca, Suecia (en aliats ocasionals com Alemania o Finlandia), que es neguen a ‘mutualisar’ el deute... absurt si estas en la mateixa ‘casa’. En 2008, ad estos se’ls denominava ‘austers’, pero hui no te bona prensa la parauleta... son tambe els que es neguen a aumentar el presupost de l’UE i els partidaris dels retalls.

Estan encapçalats per Holanda (en l’inestimable colaboracio d’Irlanda) que es u dels paraïsos fiscals dins de l’UE ya que oferix ventages tributaries a les multinacionals. Està calculat el benefici que obte fotent als atres comunitaris; als espanyols nos detrau un 1,7 % del PIB (eldiario.es, 27-5-2020). El ministre de Finances, Wopke Hoekstra, acusava als estats del sur d’admetre en les ucis a persones massa velles infectades de covid-19... millor deixar-les morir; i aci ¿de quí son amics?

En estes remores no es pot anar a cap de lloc. Ya ho escrigui, alguns països del ‘sur’ s’hauran de plantejar una unio reforçada en determinats aspectes...

El futur proxim: estiu i primavera d’hivern

Molts confien que este virus es comporte com els atres i siga sensible a la temperatura i a l’humitat... ho vorem. Uns atres esperen que com a minim hi haja alguna o algunes terapies (farmacologiques) i els mes desigen que tingam alguna vacuna pronte (els experts advertixen que tardarà mesos). En lo que no confie massa es en la responsabilitat individual i manco grupal (hem tengut massa eixemples en les ultimes semanes i dies).

El risc zero està clar que no existix, pero tambe podran observar, si es produix algun rebrot o chicoteta ona, cóm tots aquells que clamaven per la llibertat i per la reactivacio economica de hui per a ahir... desapareixen. No els trobarém ni baix de les pedres. Yo tinc els noms guardats.

L’u de juliol s’obriran les fronteres exteriors de l’Unio Europea, està en girar el canto, i molts dels passagers vindran de països a on la pandemia està descontrolada.

 

Epilec

Si alguna cosa ha aportat esta pandemia ha segut visibilisar que el coneiximent cientific te poques certees (en la romanistica internacional no, aci hi ha veritats immutables), com han reconegut molts especialistes (tambe hi ha hagut membres de la ‘pandemistica internacional’ que ho tenien tot clar des del principi, pero a posteriori).

Me quede en un parell de frases de l’odiat (irracionalment) cap del Centro de Coordinación de Alertas y Emergencias, Fernando Simón, que afirmà “Sabemos, pero no tenemos certeza” (TVE, 26-4-2020) i que quan s’exigia rapidea explicava “cada día equivale a meses de antes de la pandemia” (TVE, 29-4-2020).

Un penultim apunt, per als mes espavilats, ¿s’han donat conte que tota la pressa que tenien alguns dirigents politics en eixir de l’estat d’alarma s’ha transformat, de la nit al mati, en extrema prudencia?... conforme s’ha passat de la ‘opressio del govern central’ a la ‘llibertat de cada autonomia’.

Hi haura transformacions individuals, poques, pero no tinc massa esperança (mes be, poca o ninguna) en que la societat, en conjunt, haja depres. I quan troben algunt tractament eficaç... tot oblidat.

I no, no se m’ha oblidat lo del 8M (juï i sentencia) ni tampoc lo de les residencies...

 

Imagens: Pixabay (Gordon Johnson)

www.inev.org