EDITORIAL

Un 9 d’Octubre seqüestrat

En el numero 13, d’octubre de 2007, nos queixavem de que la provesso civica del 9 d’Octubre haguera “devingut en poc mes que el passacarrer de qualsevol festa”. En particular descriviem lo ocorregut dos anys abans, que era lo comu en eixa epoca: “Molta gent començà a travessar per davant de la Senyera, el protocol desaparegue, la comitiva es trencà...”, i llamentavem “la perdua de solemnitat i contingut reivindicatiu de la celebracio”.

¡Quí nos anava a dir que enyorariem aquella estampa! Per lo manco, en aquell moment el poble podia acostar-se a la Real Senyera i participar en la celebracio. Enguany, en l’excusa de les “mides sanitaries”, no es que l’acte haja segut solemne, es que ha segut seqüestrat per les autoritats.

Començant per la restriccio del numero de colectius. Es de supondre que han resistit la tentacio d’aprofitar per a relegar a Lo Rat Penat; encara pesa el fet de ser l’entitat que recuperà la celebracio.

Lo que crida l’atencio es el protagonisme que se li ha donat a la Societat Coral El Micalet, com sorprenent es que l’haja volgut assumir. Recordem que els seus membres no creuen en la patria valenciana, sino en els quimerics “països catalans”. Per cert, que portaven un gran estandart en l’escut de Valencia, pero nomes se podia vore el cairo de les quatre barres. Algu els havia furtat la corona i no s’havien donat conte. ¡Qué borinots!

Una atra faena fon la falta d’informacio als colectius que volien participar darrere de la comitiva oficial, que el mateix dia 9 encara no sabien cóm anava a transcorrer l’acte ni a on havien de situar-se per a unir-se a la comitiva. Les associacions valencianistes emplaçades en una tanca al costat del carrer de la Sanc, a la part dreta de l’edifici de l’ajuntament, en l’ultim moment s’enteren de que han de rodejar est immoble i un atre mes, en una revolta interminable, per a accedir per l’unic lloc habilitat, a la part esquerra, enfront del carrer Periodiste Azzati. Si injustificable era posar mides tan estrictes, encara mes era fer-ho sense informar als interessats. Tant es aixina que inclus membres de Compromis, de Podemos i del PSPV-PSOE, se quedaren sense accedir perque tambe ad ells els havien donat informacio erronea. Es lo que ocorre quan a la mala intencio s’unix l’incompetencia.

Una vegada incorporats a la comitiva (a una distancia quilometrica per darrere d’ella, en realitat), nos conduiren per una ruta alternativa a la de la comitiva oficial i a l’aplegar al Parterre no se podia accedir per cap lloc. Estava totalment tancat. De fet, inclus la Cort d’Honor de la Fallera Major se quedà sense poder entrar per a presenciar l’ofrena a Jaume I.

No tenint forma de passar per a seguir a la comitiva oficial pel carrer Colom, haguerem de pegar mija volta i enfilar el carrer la Pau de tornada. Cada tros per un costat. L’organisacio mes caotica que se puga imaginar.

Es lo que passa quan les coses se fan per obligacio, pero sense devocio. Per als actuals governants el 9 d’Octubre es un tramit que s’ha de complir, i poc mes. En tot cas, es l’ocasio de fer-se alguna foto “amable” que suavise el seu recalcitrant catalanisme.

La cosa no acaba aci. Per la vesprada era la tanda de la ya habitual Entrada de Moros i Cristians. Tantes mides per a evitar aglomeracions pel mati i per la vesprada el public s’amontonava a les vores del recorregut sense cap classe d’impediment. Una prova mes de que les restriccions del mati no estaven en realitat motivades per la pandemia.

Per una atra part, en una jornada en la que se negà l’autorisacio a varies manifestacions per coincidencia de recorreguts, s’autorisà la dels radicals de ARRAN i la CUP, quan coincidia a la mateixa hora en l’Entrada, lo qual obligà a desviar les comparses. Vicente Roig, president de la Federacio de Moros i Cristians de Valencia expressava que s’havien sentit “ninguneados” i “pisoteados”.

Roig tambe fon testic de cóm, abans de que entrara la primera comparsa en la plaça, “cuarenta chavales escoltados por la Policía Nacional, no eran más, pero que entraron por la calle San Vicente Mártir coreando consignas a favor de los Países Catalanes y diciendo proclamas independentistas” (Las Provincias, 10-10-21). Sense dubte eren els mateixos que havien irromput en la plaça dels Furs interrompent un atre acte, l’organisat per varies associacions valencianistes ‒entre elles el Rogle‒ baix la plataforma Accio Regne de Valencia, i per L’Encontre.

Per segon any, la Senyera facsimil del GAV, eixia per la vesprada protagonisant una provesso festiva i reivindicativa. Començà en el Parterre i acabà, com s’ha dit, en la plaça dels Furs, en un discurs i el cant del Himne de Lluita (que fon el que interromperen) i el Himne Valencià.

I a l’any que ve tornarem a eixir, i a l’atre, i a l’atre..., perque el 9 d’Octubre no es dels politics, es de tots els valencians, i per mes trampes que nos posen, per mes millons que gasten en subvencionar als seus, per mes cadells que traguen a passejar pels carrers cridant imbecilitats i per mes autobusos que nos apleguen del nort per a insultar-nos per la vesprada, seguirem reivindicant el nostre dret i el nostre orgull de ser i sentir-nos valencians.

Lea la revista completa en este enlace.