A les portes d’unes noves eleccions
 

Passat octubre, quan encara estavem en la ressaca de la celebracio del 9 d’Octubre i, una vegada mes, decepcionats per la manipulacio que fa el poder de la festa gran del poble valencià, el president del govern, davant la situacio insostenible en el Congrés per a aprovar lleis, i de totes les malifetes de l’entorn mes proxim tant personal com del seu partit, convocava eleccions generals a celebrar el proxim 29 de novembre.

La precampanya, tal i com ha començat, en insults creuats, en descalificacions entre els dos blocs enfrontats que s’han conformat, augura una campanya, segurament, encara mes dura i conflictiva. La politica pareix que ha arribat a un punt de no retorn, a on ya no importen les propostes perque mes be s’ha convertit en una simple lluita pel poder, i cada vegada de manera mes descarada per mantindre poltrones en el Congrés o el Senat.

El problema de la vivenda, despuix dels ultims huit anys d’inoperancia, es converti en el detonant social que ha conduit segurament a precipitar la convocatoria de les eleccions, pero pronte ha deixat de ser el nucleu central dels mensages politics per a centrar-se estos en l’arquitectura electoral, en la confeccio de llistes, en la nacionalisacio expres de nets, besnets i rebesnets –en principi d’exiliats per motius politics i al final tambe d’emigrants per voluntat en busca de millores economiques, tots en el mateix sac–, en dimissions per no estar en les llistes, o en fer-se patent la falta de democracia interna en els partits que, a la fi, imponen candidatures en contra de la voluntat i preferencies de les seues bases.

No anem a dedicar mes espai a parlar de la situacio politica ni de les metes no conseguides per un govern atrapat en un cumul de sigles que responen a interessos divergents entre els socis que el conformen i que ha conseguit incrementar el deute del païs a sifres mai imaginades. Pensem que ha sobrat polarisacio i ha faltat altura de mires i interes en buscar solucions mes alla de les sigles.

Nos ocupa que el valencianisme en el seu conjunt continúa carint d’una opcio politica en força i presencia social per a garantisar obtindre representacio els proxims comicis. Hem de valorar, aixo si, el fet de que hi haja alguna formacio política que decidi, des de fa temps, treballar en favor dels valencians, d’anar creixent a poc a poc i de posar l’honradea i l’equanimitat com a bandera de les seues actuacions politiques. Tampoc han faltat els oportunistes que, desapareguts durant anys, i en cap voluntat de sumar i unir-se, renaixen vespres de les eleccions per a confondre i dividir el vot valencianiste.

L’existencia d’un valencianisme cultural hauria de comportar l’existencia d’un valencianisme politic, pero llamentablement aquell està farcit de creyents, mes que de practicants, i es mou entre les miseries que el poder, que a uns atres amera en recursos, li otorga. Miquetes en forma de subvencions finalistes que es convertixen en maremagnums administratius a l’hora de poder accedir ad elles o de justificar-les i que impliquen un desgast en estos processos, lo que fa que estes entitats punteres, que haurien de ser far i orientacio per al valencianisme de base, es convertixquen en corporacions que no conseguixen eixir-se’n dels rols que des de decades tenen marcats, o que el poder els permet.

Nomes hi hague un moment en l’historia recent en que entitats i associacions socioculturals declarades valencianistes treballaren unides, en amplitut de mires i en la voluntat de recolzar un proyecte politic, i aixina es com conseguiren que sorgira una Unio Valenciana que arribà a cogovernar. Seguir al marge per a mantindre una suposta “immaculada trayectoria apolitica” no conduix a tindre possibilitats d’influir en la societat i contribuir a evitar que es diluixca en un globalisme que la despersonalise per complet, transformant-la en una societat desnaturalisada, sense un proyecte colectiu vinculat i arrelat a una tradicio, a un passat historic construit i vixcut en comu, a un patrimoni acreixcut durant segles, que quedarà desprotegida i sumissa a les decisions que emanen de Madrit preses per partits centralistes, o be a favorir que unes minories seguixquen creixent gracies a l’ideologisacio procatalanista, que aspira a fer de la societat valenciana una sucursal d’un supremacisme eixercit des del nort del riu Senia.

Els valencians hem de treballar per a poder decidir i tindre pes en les institucions de l’Estat i, fins ara, ya hem vist per a qué aprofiten els diputats o els senadors que van en eixes llistes dels partits centralistes i sucursalistes: per a servir a les seues formacions, que no als valencians que els han votat, uns desconeguts en la majoria dels casos. Es necessaria una força politica netament valenciana si volem revertir la situacio en que es troba la societat valenciana.

Alguns, el 29 de novembre, i com no es presenta un atre horiso, anirem en el nas tapat a eixercir el nostre dret al vot. Cadascu que reflexione i vote en consciencia. Esperem que per a les municipals i autonomiques pugam decidir i votar per un partit valencianiste que treballe per i per a Valencia i els valencians, sense haver de ser sumis a les directrius de Genova, Ferraz o de les Rambles.

VER EL ROGLE EN PDF