El sentiment popular d’adhesio, a una causa que crea enfrontament o rivalitat entre dos comunitats civiques o territoris, sentides com a diferents “patria naturae”, induix l’identificacio en la comunitat civica o territori, que defen eixa causa.

Sant Vicent martir, muigue martirisat en la ciutat de Valencia, el dia 22 de giner de l’any 304, en la campanya de persecucio contra els cristians, que tingue lloc en l’imperi romà, entre els anys 303 i 311. Gregorius Turonensis, (538-c.594), en “Historiae”, (5; XXXVIII) escriu sobre “De persecutione christianorum in Spaniis” i diu que “Magna eo anno in Hispaniis christianis persecutio fuit”. Anem a vore clarament, com en els sigles IV, V i IV, existí una rivalitat entre Valencia i Saragossa, relacionada en el martiri de sant Vicent martir i el seu cult, que segurament contribui, a l’extensio d’un sentiment de valencianitat, inicialment restringit als naturals del territori de la ciutat de Valencia.

Per a comprobar-ho, estudiarém el contingut al respecte de tres texts. Per la part de Saragossa, vorem lo que nos diu el “Peristephanon” del poeta “Aurelius Prudentius Clemens”, (348 d.C.- c.410), escrit a finals del s.IV o principis del s.V. Per part valenciana, estudiarém les “actes” del martiri referenciades com BHL 8638, probablement valencianes i coetanees, aixina com el “Sermo” del s.VI, anterior a l’any 531, atribuit a Just d’Urgell, germa del bisbe valencià “Justinianus”. Vorem les raons d’adscriure cada text a cada part.

Que “Prudentius” donava importancia a la patria dels sants, ho sabem perque parla d’ells com a acreedors de la corona de la patria “Martyrum credas patriam coronis”. En relacio a l’orige de l’autor, s’ha defes que era natural tant de Saragossa, com de Calahorra. Els qui defenen un orige saragossà, trauen a relluir, entre atres, que en el “Peristephanon”, parla de la veu dels de Saragossa, “Caesaraugustanam vocitamus urbem”, que canten himnes en els quals reivindiquen a Sant Vicent, dient que “Noster, et nostra puer in palaestra” o “Noster est…”. Els qui defenen que “Prudentius” havia naixcut en Calahorra, diuen, que en la “Nomina virorum illustrium” present en les croniques Albeldense i el Emilianense, que segons M. Álamo podria haver segut redactada en el s. VII, es diu d’ell, que era “calagorritanus, versificator insignis…”. Sent que en el “Peristephanon”, es referix a Calahorra com a “Nostra gestabit Calagurris”, possessiu que tambe gasta per a referir-se a Tarragona, dient-li “nostrae caput excitatur urbis”, podria ser, que sent natural de Calahorra, nos posara de manifest, que en el s IV ya existia d’un sentit patriotic o de pertinença a distints ambits, donat que Calahorra, formava part del “Conventus juridicus”, de Saragossa, la qual pertanyia a la provincia de Tarragona.

Sobre les “actes” del martiri de sant Vicent referenciades com BHL 8638, es interessant saber que es tracta d’una de les onze versions de les actes del martiri de sant Vicent anteriors a l’any 1000, registrades pels Bollandistes entre els num. BHL 8627-8638. Tambe s’ha de coneixer, que la passio de sant Vicent o les actes originals del seu martiri, s’hagueren d’escriure molt pronte, si tenim en conte, que en dos dels sermons “In festo martyris Vincentii” de sant Agusti de Hipona (354-430), es parla de llegir-les “beati Vincentii gloriosa passio legeretur” (serm. 275); “Vincentii passionem legisset”  (serm. 276). Aço seria sense dubte, un dels motius de la rapida extensio del seu cult, extrem que coneguem, perque sant Agusti nos fa saber que a un sigle del seu martiri, este es celebrava “celebrare Vincentii”, en totes les regions i provincies de l’imperi romà a on s’havia estes el cristianisme “regio, quaeve provincia ulla, quo usque vel Romanum imperium, vel christianum nomen extenditur”, cosa que comprovem en calendaris i martirologis, com el “Kalendarium Antiquum Polemei Silvii”, de l’any 448, “Anno CCCCIIL conscriptum”, atribuit a Polemi Silvi bisbe d’Octodurum (hui Martigny en Suissa), en el qual trobem que el dia “XI Kal” (dia 22) del “mensis Januarius”, es celebrava “Natalis S Vincentii martyris Dies pluvius”.  (p 178 del vol 28 de “Acta Santorum”), o el calendari dit Jeronimià, erroneament atribuit a sant Jeroni i que es un martirologi anonim del s. V compilat en el nort d’Italia, en el qual s’anuncia per al 22 de giner que “in Hispania Valentia civitate S. Valerii episcopi et Vincentii diaconi”. (p 418 de “Les origines du culte des martyrs” de Hippolyte Delehaye)

Concretant en la versio BHL 8638, hem de saber en relacio a la seua antiguitat, que Victor Saxer, l’investigador mes important de les distintes versions, nos diu que es tracta de la versio a on es troba la redaccio conservada mes antiga de la passio de sant Vicent “le text le plus anciennement conservé de la Passion de S. Vincent” (“Le culte de S. Vincent dans la peninsule hispanique avant l’an mil”, en p 142 de “IV Reunio d'Arqueologia Cristiana Hispanica”. -1995). Pérez Vilatela, en “In Augustana Provincia”, diu d’esta versio en relacio a l’existencia d’unes “actes” originals del martiri, que seria “la más cercana a las “Actas”, si no son ellas mismas”, senyalant ademes, el “indisimulado localismo en la redacción de esta passio”, que “desde el comienzo del martirio hasta el final se cita la ‘civitas Valentina’ tan sólo”.

Puix be, la reivindicacio del sant per uns i per atres, du a que Prudentius no cite el nom de la ciutat de Valencia, com al lloc del martiri de sant Vicent, i al redactor de la versio BHL 8638 de les actes, a no nomenar la ciutat de Saragossa, d’a on pareix ser que vingué el sant a Valencia.

Efectivament, a pesar de que Prudenci visità la ciutat de Valencia, deixant constancia del tumul sepulcral de sant Vicent “tumuloque corpus”, aixina com dels rits de la veneracio del seu cos “Si rite sollemnem diem / veneramur ore et pectore”, evita citar-la, gastant el circumloqui, de dir que la gloria del seu sepulcre li la havia donada casualment una ciutat litoral, lluntana i desconeguda, que es trobava prop de l’alta Sagunt “…quamuis procul hinc, in urbe / passus ignota, dederit sepulchri, / gloriam, victor, prope litus altae / forte, Sagynti”. Contrariament, la versio BHL 8638 de les actes, cita l’expressio “in Valentina ciuitate” en tres ocassions, sent evident que ni el primer desconeixia “Valentia”, ni el segon redactor desconeixia “Caesaraugusta”.

Com algu, influit pels acatalants de sempre, pot creure’s que Prudenci no cita a “Valentia”, perque era una “insignificant” ciutat romana, farem un incis al respecte. Ho dic, perque el mallorqui acatalanat, professor de l’universitat de Valencia, Vicenç María Rosselló i Verger escrivia l’any 1979 en el vol XXVIII de la “Revista de la Universidad Complutense”, dedicada a “Urbanismo e historia urbana en España”, un desficaci titulat “La huella romana de la ciudad de Valencia”, en el que en acabant de dir que la ciutat de Valencia “llegó a perder hasta el nombre para llamarse Madinat al-turab”, extrem absolutament fals com hem vist en “La ciutat de Valencia i el nom de Madinat al-turab”, diu que “Sobrevivió o renació tal vez sobre el polvo y la ruina de una insignificante ciudad romana…”.

Li recordarém al sr. Roselló que en el sigle I, Pomponius Mela, naixcut en Algecires, parla de la ciutat de Valencia com a ciutat importantissima quan escriu: “sed notissimas Valentiam, et Saguntum illam fide atque aerumnis inclutam” (Chorographia, 2, 82). Si Sagunt era “ciuitas foederata” o ciutat federada en Roma, la ciutat de Valencia contava en el prestigios estatut de “colonia”, regint-se pel dret llati o “ius Latii”, cosa que sabem, entre atres, perque Plini el Vell (23-79), en el “Liber III” de “Naturalis Historia”, nos parla de “Valentia colonia III m. p. a mari remota”. Tambe Saragossa tenia l’estatut de colonia, que no era massa usual, atenent a que Plini el Vell, nos diu que de les 472 ciutats de la Hispania proxima o Citerior, nomes 12 eren colonies. Pero ademes, la ciutat de Valencia tenia el privilegi -com Saragossa-, de ser “immune” i per tant estava exenta de pagar certs tributs, segons nos transmet el jurisconsult Julius Paulus Prudentissimus en el s.III, quan diu que “In Lusitania Pacenses et Emeritenses iuris Italici sunt. Idem ius Valentini et Licitani habent: Barcinonenses quoque ibidem immunes sunt” (llibre II de “De Censibus”). Si parlem de dimensions de ciutats, a “Valentia” li faltaven 18 Ha, per a tindre l’extensio de “Caesaraugusta” que en tenia 55, front a les 70 de Tarraco o les 100 de Emerita. (“La demografía de la hispania romana…”, de Gozalbes Cravioto. 2007). Era molt gran per eixemple, en relacio a “Barcino” que tenia un “pomerium” de 10,4 Ha. Per ultim, comentar, que de les poques ciutats d’Hispania a on s’ha documentat circ romà, una d’elles es Valentia, tenint unes dimensions paregudes al de Sagunt i en una capacitat per a uns 10.000 espectadors, circumstancia que reforça l’importancia de la Valentia romana.

Fet l’incis, passarém a continuacio a comentar la resposta mes forta a Prudenci, datada a principi del s.VI i atribuida a Just, bisbe d’Urgell. Primer parlarém un poc del seu germa, “Justinianus” (c.492- c.548), bisbe de la ciutat de Valencia des de l’any 527 fins a la seua mort, periodo durant el qual es celebrà el “Concilio Valentino” de l’any 546. Per l’inscripcio de l’epitafi de “Justinianus caelebs pontifex sacer[dos]”, que consta en la “Anthologia Hispana”, transmesa a traves d’un manuscrit del sigle VIII (Paris Bibl. Nat., lat 8093), coneguem entre atres coses, que Justinianus edificà en la ciutat de Valencia nous temples i restaurà els vells “Noba templa construens vetustaque rest[aurans]”, deixant per hereu dels seus bens a sant Vicent, a qui molt venerà “Hic Vincentium gloriosum martirem Xpi / Sat pio quem coluit moderamine vivens / Hunc devotus moriens reliquid eredem”. Sabem que Just i Justinià eren germans, perque Isidor de Sevilla (c.560-636), en “De viris illustribus”, a continuacio de parlar de “Iustinianus ecclesiae Valentinae episcopus”, cita a “Iustus…frater praedicti Iustiniani”, germans tambe de Nebridi i Elpidi “Huius quoque fratres Nebridius et Elpidius”. Vegem per tant, quetots ells formaven una important familia de quatre bisbes germans, als quals trobem junts subscriguent de les actes del  II concili de Toledo de l’any 527, com “Justinianus…ecclesiae Valentinae episcopus” (bisbe de la ciutat de Valencia); “Justus…ecclesiae catholicae Urgelitanae episcopus” (bisbe d’Urgell); “Nibridius…episcopus ecclesiae catholicae Egarensis” (bisbe de l’actual Tarrassa) i “Elpidius…catholicae ecclesiae Ostensis episcopus” (bisbe d’Osca).

La resposta a Prudenci, de la que hem parlat, es troba en el “Sermo S. Iusti Urgellensis episcopi in natale S. Vincentii martyris”. (pp. 216-221 de “Viage literario a las iglesias de España: Viage a Urgel”, Vol. 10). La reivindicacio de Prudenci en el seu “Peristephanon”, que diu que sant Vicent era d’ells, i d’ells, la seua educacio de chiquet,  “Noster (ille), et nostra puer in palaestra”, afegint rotundament que “Noster est”, es contestada per Just d’Urgell, repetint per set voltes seguides i per set raons, que sant Vicent es “nostre” dient que es “noster ex genere”, o nostre d’orige; “noster ex fide” o nostre de fe; “noster in stola” o nostre en l’estola; “noster in gloria”, o nostre en gloria; “noster in officio” o nostre en dret, “noster in tumulo” o nostre en sepultura; “noster in patrocinio” o nostre en patrocini. Els set “noster”, es troben reforçats per un quadruple “hunc”, quan diu que “Hunc conspicimus in vestimentas” o aci contemplem les seues vestimentes; “hunc gerimus in meritis” o aci tenim els seus exits; “hunc urbs nostra protulit” o aci, la nostra ciutat el “produi”; “hunc caelestis Iherusalem non solum pro huius urbis, sed etiam pro totius orbis gubernatione suscepit” o aci rebe el govern de la Jerusalem del cel, no a soles per a favorir a la nostra ciutat, sino per a tot el mon.

Sent que no hi ha dubte de que el tumul o sepultura del sant es trobava en Valencia, -i com vorem l’estola i unes atres vestimentes-, es la rao per la qual, B.de Gaiffier, conclou en la p 279 de “Sermons”, que “la famille de Just d’Urgel provenait de Valence”. Victor Saxe en “La versión BHL 8628-8631 de la passio s.Vincentii diaconi et martyris”, diu que aço explicaria la rao per la qual el bisbe de Valencia Justinià, li demanà el sermo al seu germà, “ait demandé á son frére de tenir le sermon en question”, que degue ser pronunciat en Valencia per un chiquet del pais “le sermón avait été prononcé á Valence par un enfant du pays”.

Per tot aço, Victor Saxe, escriu en el seu treball acabat de citar, que “L’hypothèse, tirée de ce fait, selon laquele le prédicateur était originaire de Valence, parait donc bien justifiée”, es dir que l’hipotesis de que sant Vicent era originari de Valencia, pareix ben justificada.

En est articul, hem vist elements de reivindicacio valenciana en relacio a sant Vicent, front a uns atres territoris, que nos duen a la conclusio de que sant Vicent pogue ser valencià. En el seguent articul, vorem la brega entre territoris per tindre la preponderancia en relacio a la possessio de les reliquies de sant Vicent. Tots estos “enfrontaments”, a voltes piadosos i a voltes molt poc, pogueren contribuir a una incipient cohesio del poble valencià, en torn a la ciutat de Valencia.

Image 1: arterestauración S.Vicent Ferrer i S. Vicent Martir
Image 3: ca.wikipedia.org Just d’Urgell
Image 6: Antologia textos latinos Mapa de Pomponio Mela