Tambe tenim patrimoni vegetal

fontelles1Pot ser que encara hi haja molta gent que no s’haja enterat, els agricultors valencians si que ho saben. Tenim des de fa temps una nova plaga vegetal en el nostre regne: la Xylella fastidiosa. Pero no, no nos l’ha enviada Deu en castic pels nostres pecats. Ha segut la Comissio Europea la que ha permes l’arribada en la seua politica de deixar fer al comerç global.

El primer lloc espanyol a on es detectà fon en Balears, en armelers. Se sap que entrà en l’Unio Europea pel port de Rotterdam, en els Països Baixos (Holanda). Algu es preguntarà ¿per qué?, perque curiosament te una politica ben laxa en el control dels productes hortofruticoles. Per allo del lliure mercat i d’evitar ‘proteccionismes’, les operacions de vigilancia no les realisen funcionaris –com en Espanya– sino treballadors que depenen dels propis importadors de la mercaderia, ¿creuen que son ‘neutrals’ en les revisions?

fontelles2

Ya sabem que no es un plaga biblica, pero està molt estesa: Portugal, França, Alemanya, Italia, Brasil, Argentina, California… es mortal –no te cura–, te quatre subespecies –cada una actua en uns ‘camps’ determinats– i afecta a unes trescentes especies entre arbres i plantes: taronjar, olivar, vinya, armelars, alfals, baladre, prunerals, carrascars, cirerals, olms… Vaja que hauriem de tindre-li un maxim respecte. En poques paraules i clar i ras: es una amenaça per a tota l’agricultura de la regio mediterranea. 

En Italia, en 2013, i en Balears, en 2016, no es feren els deures i la situacio es catastrofica, son centenars de millers d’arbres arrancats. En Italia, les autoritats es negaren a aplicar mides de contencio i actualment ha arrasat tot l’olivar del sur del païs, unes 200.000 hectarees.

Aci, en el nostre regne, com tot, es començà per poc i la cosa va aumentant pel temps. El primer brot es           detectà en Guadalest (20-6-17), en acabant n’aparegue un atre i mes tart un tercer, i dos pobles i quatre pobles i la comarca i una atra comarca… La Conselleria d’Agricultura intervingue rapidament i ordenà arrancar i crear un perimetro tapo de 10 kilometros a la redona, pero veïns, llauradors, alguns sindicats i alguns alcaldes s’opongueren… al final es varen erradicar, pero les protestes i accions judicials continuen (Levante-EMV, 28-10-17). Es cert que l’eliminacio d’un arbre adult ocasiona un gran dany al propietari perque a la perdua de produccio s’unix que has de comprar un atre planto i has d’esperar uns anys a que done fruit… Al final, el departament d’Agricultura establi unes indemnisacions per arbre des dels 3-4- euros als 62 maxim, en oliveres. Estime que son molt baixetes i que s’haurien pogut estirar un poc mes perque per a unes atres ‘festes’ hi ha partides mes substancioses i tambe n’hi ha hagut –valmors, fires, ciutats…–.

Debatre no està mai de mes, perque poden sorgir mes opcions o eixides a una situacio o a un problema. El dilema entre arrancar i contindre es llegitim, pero el resultat de la ‘contencio’ està ahi… les arees van creixent perque es tracta d’una bacteria que es transportada per un insecte… i ve com anell en lo dit un vell conegut nostre: el Rhynchophorus ferrugineus, el ‘morrut roig’ (encara que sería millor adaptacio el ‘becut’ o ‘bequerut’ roig, perque el ‘rhýnkhos’ es ‘pic’ o ‘bec’), un desgraciat insecte –corco– que ataca diverses classes de palmeres: Cocos nucifera –cocoter–, Elaeis guineensis –palmera de l’oli– i les del genero Phoenix (canariensis – canaria– i dactylifera –datilera–). A la llarga nos deixarà buida una part del nostre païsage (en el meu poble hi havia un passeig de palmeres per a anar al cementeri, era unic… tenien 60-70 anys o mes i ya no en queda cap).

Parlava de lo del debat d’idees, sempre bo, pero en este cas s’ha constatat que la prudencia i no adoptar mides radicals al principi ha servit de ben poc, els tractaments quimics no han segut eficaços i la ‘contencio’ s’ha quedat en no res. Cada vegada en queden menys i inclus el palmeral d’Elig ha tengut problemes… tot per no tallar la malaltia per lo sa en quan es detectà, perque passen els anys i l’arbre mor ineludiblement i, mentres, infecta als del costat o als de llunt…

fontelles3

Sempre podem confiar en Deu, pero si no corres, t’agarrarà el bou... A primeries, quan la malaltia es ‘jove’ i està circumscrita a un roglet, les perdues son ‘reparables’, encara que siguen traumatiques com arrancar camps, pero esta ventaja no es veu fins que la plaga s’ha estés tant que ningu es considera lliure del perill. Llavors diran, si haguerem… I ve be un atre refra que condensa decenis d’experiencia: mes val pedre que mes pedre. ¡Pobres oliveres milenaries del Maestrat!  

 http://www.accionacionalistavalenciana.com/tambe-tenim-patrimoni-vegetal-antoni-fontelles

Imagens: armeler malalt, levante-emv.com
                 armelers en balears afectats per la malaltia, valencianews.es
                 olivera milenaria del Maestrat, valenciaplaza.com

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.