Regirant entre vells documents del meu archiu, he trobat un apunt del que no arribe a saber cóm m’arribà a les mans, pero que per lo curiós, i per la serietat de la Institució que el publicava, aixina com dels personages que intervingueren en ell, no em resistixc a publicar-ho. Si no de gran transcendència en lo intrínsec del fet, al menys mostra cóm es conduïa una part de la societat de nostre regne en lo tocant a la transmissió de la cultura.

El resum de la notícia és el següent:

En octubre de 1769, l’Alcalde i Regidors de la Vila de Oliva, convoquen un Concurs Públic per a cobrir una plaça de Mestre de Gramàtica Llatina, la qual es troba vacant en el poble. El Tribunal examinador, en “Facultat del Real i Suprem Consell de Castella”, serà presidit per Don Gregori Mayans i Ciscar.

Entre les condicions necessàries per a conseguir el magisteri es resenyen les següents:

“Haver estudiat Prosòdia, Versificatòria, Retòrica, i Filosofia.

Saber interpretar en la suficiència que és menester, els passages que es sortejaran entre els autors principals de la Llengua Llatina, com ho són, en la prosa: Cicerón, César, Salustio, Nepote, i Tito Livio; i en vers: Lucrecio, Càtulo, Virgilio, Horacio, i Ovidio.

Traduir de sobte de l’espanyol al llatí lo que es sortejarà en els escrits més purs de la llengua castellana, quals són Diego de Mendoza, Santa Teresa de Jesús, i els mestres Frai Luis de León, i Frai Luis de Granada”.

La dotació econòmica a percebre pel guanyador de la plaça consistirà en cent vint lliures anuals en moneda valenciana, i ad este estipendi; “s’afegiran algunes utilitats de part dels discípuls, que pogueren i vullgueren contribuir ad elles”.

Entre atres exigències de la convocatòria es diu que:

“L’opositor no deurà estar enllegit d’aquells defectes corporals que solen ocasionar, que els hòmens semblen a primera vista, o ridículs, o desagradables”.

Curiosa convocatòria ¿veritat?

No he conseguit informació en referencia a les persones que concorreren al concurs ni de quí acabà guanyant la plaça, pero estic segur que de complir-se lo demanat en la convocatòria, en Oliva hi hagué un Mestre de Gramàtica Llatina, difícil de superar en nostres dies.

¿A que sí?