La Mare de Deu del Lledó rebé el títul de Patrona de la Ciutat de Castelló de la Plana en l’any 1648 pero fon el 8 de novembre de 1922 quan el Papa Pio XI la proclamà en Roma com a tal. El 4 de maig de 1924, sent l’alcalde de Castelló, Francisco Ruiz Cazador; el cardenal arquebisbe de Tarragona, Francesc Vidal i Barraquer, acompanyat per l’arquebisbe de Valéncia i els bisbes de Tortosa, Sogorp i Vich, en l’autorisació del Papa Pio XI, beneí la corona i coronà a la Mare de Deu del Lledó. L’acte de la coronació canònica i pontificia se feu en la plaça de l’Independència i per a commemorar eixe acontenyiment es construí la popular ‘Farola’. Milers de castellonencs mostraren el seu amor i fervor per la seua patrona.

La ciutat de Castelló ha celebrat, durant uns 23 dies, d’abril al maig, la commemoració del centenari de la coronació de la Lledonera (1924-2024) en més de 130 actes, tot gràcies a la Real Confraria de la Mare de Deu del Lledó, al bisbat de Sogorp-Castelló i l’ajuntament de Castelló, s’han celebrat una série d’actes de caràcter religiós, popular i festiu: concerts de la banda municipal, serenates de la ‘Festa de la Rosa’ per diferents grups castellonencs, balls i cants tradicionals, conferències. exposicions i el certamen lliterari ‘Flor Natural’.

L’exposició ‘Coronatio Virginis’, en el ‘Mant del Centenari’ confeccionat per un taller sevillà i pagat per subscripció popular i atres objectes religiosos i artístics. També se pogué vore un documental ‘Coronación de la Verge del Lledó’ que mostrava els principals actes de la Coronació de la Mare de Deu del Lledó en 1924, realisada pel cineaste valencià Juan Andreu Moragas (1900-1965) que es desplaçà a Castelló per a filmar les festes. La película fon localisada en els fondos de la Filmoteca Espanyola de Madrit i recuperada per la Real Confraria del Lledó.

L’image de la Verge ha visitat les diferents parròquies de la ciutat. celebrant-se misses, la celebració eucarística, precs i rosaris per l’arribada de la Verge: Sant Pere -el casal marítim del Grau de Castelló-; Capella de la Puríssima Sanc; Sant Tomàs de Villanueva; Sant Cristòfol; Nostra Senyora de l’Esperança; Santa Joaquima Vedruna; Sant Francesc d’Assís; Nostra Senyora dels Àngels; Sagrada Família; Sant Miquel Arcàngel; Mare de Deu del Carme; Sant Josep Obrer; El Salvador; Santíssima Trinitat; Sant Vicent Ferrer; Sant Joan Batiste i la Concatedral de Santa Maria. Ademés d’atres centres religiosos com els coleges  Nostra Senyora de la Consolació i Mare Vedruna; el seminari Mater Dei o l’Universitat CEU Cardenal Herrera. També el centre penitenciari; el centre d’acollida Verge del Lledó de Càritas i el cementeri municipal de Sant Josep, respecte i anyorança de tots aquells que nos han deixat. 

Durant la visita a les diferents parròquies, el poble ha demostrat el seu amor a la patrona, en els carrers engalanats, els cobertors en els balcons, llançant petals de flors a la Verge, durant el pas de la provessó, mostrant també els sants o santes que lis rendixen honors durant les festes del carrer. En la visita a la Sagrada Família -coneguda pels castellonencs com ‘Els Frares’-  se feu la provessó pel Raval de Sant Félix, des de la plaça de l’Olivera fins a arribar a l’iglésia, l’image de Sant Félix junt a la de Santa Bàrbera, acompanyaren a la patrona. A l’entrada al temple, la tuna de Dret de l’Universitat Jaume I cantà la ‘Salve Rondallera’. 

El tradicional Pregonet que es celebra tots els anys per a anunciar l’entrada del maig, mes de  María, ha tingut molta més rellevància pel centenari, provessó encapçalada pels estandarts dels patrons de la ciutat, Sant Cristòfol, Sant Blai i la Mare de Deu del Lledó, en la participació de la Colla de dolçainers i tabaleters, els jagants i els nanos o cabuts, els cavallets, el ball dels arets i la mostra d’atres balls per part dels chiquets, les carrosses en chiquets i chiquetes llançant caramelos als assistents i tancant el Pregonet, la banda municipal de la ciutat. 

A l’entrada del mes de maig se feu l’ofrena de flors a la Lledonera en la Concatedral de Santa Maria, participant els colectius religiosos -confraries- i festers -comissions de gayata, entre atres- i una dansà popular en el seu honor.

El dia gran de la celebració fon el 4 de maig, coincidint en el dia del centenari, a primera hora del matí el Fadrí anunciava la solemnitat del dia, en el ‘Vol de l’Alba’. Missa estacional celebrada en la Concatedral de Santa Maria, en commemoració del Centenari de la Coronació Canònica de la Verge i celebració del XXV Aniversari de la Consagració de la Concatedral.  Passat el mig dia, se feu una provessó general que partí des de la mateixa concatedral, carrers Colón i Saragossa,  fins a arribar  a la plaça de l’Independència, lloc de la coronació en l’any 1924. Milers de castellonencs acompanyaren el recorregut. En la provessó participaren tots els colectius representatius de la ciutat del món de la festa i religiós; tabaleters i dolçainers; grup de danses integrants del ‘Ball Perdut’; creu penitencial i cirials; la Comissió del Centenari, creada un any abans; la Confraria del Lledó en la Junta de Cambreres, Junta de Govern i el Prior de la Real Confraria; el regidor Juan Carlos Redó en la bandera de la confraria; el Prior de la Basílica del Lledó; la regidora procuradora d'Ermites, Noelia Selma; el Perot, regidor d'Agricultura, Vicent Sales; una esquadra de gala de la Guàrdia Civil; dames de la ciutat i Reines de les Festes de la Magdalena; les autoritats religioses -el nunci apostòlic en Espanya, Bernardito Auza; el bisbe de la diòcesis Sogorp-Castelló, Casimiro López Llorente; l’arquebisbe de Valéncia, Enrique Benavent Vidal i la resta del clero- i polítiques -el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón; la presidenta de Les Corts, Llanos Massó; la presidenta de la Diputació de Castelló, Marta Barrachina; l’alcaldesa de Castelló, Begoña Carrasco i la resta de diputats i regidors-. La Lledonera fon portada pels barrers i acompanyada per les cambreres i els paliers de la Real Confraria, escoltada per la guàrdia rural junt a castelloners en piques de flors. Tots acompanyant a la nostra Mareta, que portava el mateix mant en que fon coronada i que ha segut cuidadosament restaurat.

A l’arribada a la Farola, envoltada de gent, se llançaren 100 salves, en carcasses de pirotècnia pels cent anys, es ballà el ‘Ball Perdut’, l’archiver de la Confraria, Juan José Porcar, resenyà l’història de la Coronació, també parlà el nunci del Papa Francesc I, el bisbe de la diòcesis Sogorp-Castelló i l’alcaldesa de Castelló. A l’acabar l’acte es cantaren els Goigs i  la Salve popular. Per a acabar l’acte la banda municipal interpretà l’Himne nacional.

Despuix de l’eucarístia i la Sabatina celebrada en la Concatedral i una mascletà per a despedir a la Lledonera, que acompanyada de les imagens dels patrons de la ciutat i de Sant Vicent Ferrer, arribà a la Capella de la Sanc a on un respons del bisbe despedí a la Mare de Deu del Lledó per a retornar a la seua basílica.

La societat castellonenca s'ha bolcat en els actes del centenari de la coronació a la seua patrona.

De l’amor nostre, Senyora 

Fonts de documentació
* Hasta pronto, Mareta! Paloma Aguilar (Mediterráneo, 6.5.2024).
* Salve Verge del Lledó. 100 anys Coronació (Ed. extra Mediterráneo, Maig 2024)
Internet
* Basílica de Nuestra Señora del Lledó
* Obispado Segorbe-Castellón
* Real Cofradía de Nuestra Señora del Lledó
* Programa Actos Centenario Lledó (El Mundo-Castellón al Día, 2.4.2024)
* Más de 130 actos para celebrar el primer centenario de la Coronación de la Mare de Déu del Lledó (Castellón Plaza, 2.4.2024)

Est articul està publicat en ROGLE 213