Ha passat giner i es nota. La nova vida brota en arbres i plantes: en febrer, ya te flor l’armeler (EA) (JC2) (1), per febrer, trau la flor l’armeler i el llorer (MC), per febrer, fulla ha d’haver, si no de morera d’albarzer (MC) (2). I es mouen els animals, perque les paremies nos informen de les migracions de les aus en este mes (a finals): a Sant Macia (24 febrer), l’oroneta ve i el tort se’n va (EA) (JM3), –alternatives: a Sant Macia, l’oroneta u orandilla ve i el tort se’n va (JM1), per Sant Macia, l’oroneta ve i el tort se’n va (JB2) (MC)–, encara que hi haja alguna contradiccio, el mal presagi tal volta es referixca al principi: oronetes en febrer, mal any ve (JB2). I es veu en el dia a dia: per Santa Olaria (12 febrer), el temps sempre canvia (MC) (3). Estara relacionat en la rapida evolucio de l’orage i en la curtea del mes: febrer corre com un gos llebrer (JB2), –variant: lo febrer corre com un llebrer (EA)–.

Lo mes notori es l’allargament considerable del dia: per Santa Maria (9 febrer), hora i mija mes de dia (MC). Tenint en conte que l’eixida mes tardana del Sol es troba a principis d’any (entre el 2 i el 8 de giner, a les 8.23) i que la posta mes matinera està en decembre (entre el 1 i el 14, a les 17.38), fins al 9 de febrer (eixida 8.02, posta 18.31), el dia ha guanyat per davant una vintena de minuts i per darrere casi una hora... podem validar el refra i afirmar que en esta festivitat la llum solar ha creixcut vora hora i mija.

¿I qué es febrer? Ara, el segon mes de l’any, que es va afegir en epoca romana als deu que n’hi havia. Son nom deriva del deu etrusc Febru, equivalent a Pluto, i de les februes (festes anuals de purificació dels antics sabins, que ocupaven un territori prop de Roma).

Mal que be, coincidix en l’acabament de l’hivern, pero la caracteristica termica està clara per al saber popular: febrer el curt eres mes mal que el turc (JC2), –variant: febrer el curt, mes mal que un turc (AF)–, i tambe n’hi ha uns atres pareguts: febrer curt, pijor que el turc (AA), –alternatives: febreret el curt, pijor que el turc (JM1), febrer el curt, pijor que el turc (EA)– (4).

La ‘maldat’ es confirma; pronte o tart... te la pega: febrer, de cap o de coa l’ha de fer (JC2), –variacions: febrer, de cap a la cua l’ha de fer (EA), lo febrer, de cap o de cua l’ha de fer (EA)–, perque: febrer el curt, brau i tossut (MC). I si quedava algun dubte: febrer mata mes que un carnicer (JC2).

Com explicava en giner, encara es temps de fret: abriga’t per febrer en dos capes per al [original: pel] cervell (JA), en febrer, set capes i un barret (JB2). I no nos podem refiar: en febrer, un dia sol i l’atre al braser (JA), –variants: per febrer, un dia al sol i un atre al braser (MC), en febrer, un dia en el sol i un atre en el braser (JB2)–. No despreciem algunes advertencies sabies: si pel febrer calent estas, en març tremolaras (MC), (per allo de que el fret no se’l mengen les rates –AF–), el sol de febrer mascara com un calderer (JB2), (perque crema, que ya es fort).

I m’ocupe de la preocupacio del llaurador i de la repercusio en les collites: tot va be si al febrer plou (MC), si plou en febrer, tot va be (JB2), aigua de febrer, bona per al sementer (EA) (5), aigua en febrer, ordi en lo graner (EA), febrer plujos, ordi en gros (EA), aigua de febrer despalla el paller (JA). Ara i mes avant no es descarten les nevades: quan en febrer trona, la neu ya resona (JB2), quan trona pel febrer, tremola el vinyader (MC), la neu de febrer es com l’aigua dins d’un paner (JB2)... que se n’ix. Pero trobe que no plou a gust de tots: febrer plujos, cara de gos (MC).

L’orage, l’aigua i... la faena, perque: en el mes de febrer, en el camp valencià hi ha molt per fer (JA), en febrer, lloga jornaler (EA), per febrer, jornal sancer (MC), en febrer, busca’t llogater i si no traus l’esplet [collita, produccio], tira’l al carrer (AA), en febrer, cull la taronja i poda el taronger (JB2), (hui, la collita està molt desestacionalisada per les multiples varietats que n’hi ha), pel febrer, rega el planter (MC), –alternativa: en febrer, rega el teu planter (EA)–, per Sant Blai (3 febrer), figuera plantaras i figues menjaras (MC), per Sant Blai, sembra l’all (EA), qui sembra en febrer, collita te (EA), febrer trau els ordis del bolquer (EA) (6). La palma se l’endu una planta singular i d’especial importancia en el nostre territori –casi tots els recopiladors el porten–: per Santa Agata (5 febrer), sembra l’alfabega (JA), per Santa Agueda, planta l’alfabega (JC2) (MC), –variant: a Santa Agueda, planta l’alfabega (EA)–, a Santa Agueda, el planter de l’alfabega (AA), (se sobreenten: ‘fes el planter’), per Santa Agata, sembra l’alfabega; dama polida ya la te eixida (EA) (7), Santa Agueda planta l’alfabega; l’aueleta que ho dia plantada la tenía (JM1) (JM3) (8) (9).

Es un temps que no abellix massa treballar: mes de febrer, mes malfaener (MC), pero: qui balla pel febrer poca faena ha de fer (MC). A pesar de tot, el llaurador ha d’estar enlerta: al mes de febrer ya ix l’herba pel racer, al mes de març, per tot lo ribaç (en Morella, segons el DCVB, v. febrer).

Hi ha alguna evidencia incontrovertible: febrer vintinouer, bisext ha ser (MC). I es el mes d’aclamar-nos a un sant: sant Blai glorios cure’m la gola i emportes la tos (MC), sant Blai glorios deixa’m la chica i emporta’t la tos (PE), per a lo qual hem de menjar un trosset dels tradicionals rollets de Sant Blai, beneits; un dolç tipic ben bo, a pesar de la senzilla elaboracio (farina, aigua, rent, sucre, carabassa i llavoretes).

I ara toca parlar de dos celebracions, si be una es pagana i l’atra cristiana, pero que estan intimament relacionades: carnestoltes i la Candelaria (10).

En l’etapa primitiva de Roma, els sabins celebraven este mes les februes (< Febru). Mes tart, els romans honraren a son deu Faune (equivalent del grec Pan) durant les lupercals (a mitant de febrer), en les quals no faltaven les processons ludiques en ciris i antorches. Faune tenía el sobrenom de Luperc (< lupus, llop, vinculat en Luperca, la lloba que alletà als fundadors de la ciutat, Romul i Rem).

Tant en la versio grega com en la romana hi havia rituals de fertilitat, de purificacio dels cossos i d’expiacio del mal. Pan, divinitat de la fertilitat i de la sexualitat masculina, ademes era el deu de la potencia generadora de la naturalea, que s’expressava en esta epoca quan, a les acaballes de l’hivern, es començava a preparar la terra per a plantar.

Sería el papa Gelasi I qui en el 494 prohibi estes celebracions i les substitui per la Candelaria (2 febrer), que arraïlà primer en l’iglesia oriental i s’estengue a l’occidental alla pel sigle VI.

La Candelaria, a banda de la presentacio de Jesus en el temple, es la festa de la llum i de la purificacio de la Mare de Deu despuix del part. Segons la tradicio jueua, la mare havia de mostrar el recent naixcut a les autoritats religioses... i es feyen processons en ciris. I les fogueres estan hui presents en moltes de les celebracions, especialment en Andalusia.
Hi ha coincidencia entre el mon pagà i cristia (procreacio, purificacio, foc...): febrer, cirialer (JA), que s’haura de referir a la Candelaria.

Aixina tenim la festa: per carnaval, tot s’hi val (MC), a carnestoltes, bones voltes (el DCVB el dona per a Valencia, v. carnestoltes), o el que yo conec i que expressa les preferencies del personal: carnestoltes moltes voltes, Nadal de mes a mes, Pasqua de huit en huit dies i quaresma, no tornes mes (11).

Immediatament darrere de carnestoltes ve la quaresma (que pot ser febrer-març): lluna nova de febrer, primer dumenge de quaresma es (JB2), per al pobre, tot l’any es quaresma (JB2), ser mes llarc que la quaresma (EA), quaresma ventosa, collita granosa; i si massa vent fa, ni palla ni gra (EA).

Anem ara en el refraner de la Candelaria i el pronostic estacional. Intentare explicar-los perque son un poc complexos i contradictoris, principalment perque ‘fora’ pot significar ‘anar-se’n’, ‘no estar present’ (Joan està fora) o ‘en la part exterior’ (Joan està fora) i el cotext no ho acarix del tot

a) (‘fora’ = exterior) si la Candelaria plora l’hivern està fora, i si es riu ya ve l’estiu (JB2), si la Candelaria plora, l’hivern està fora, i si es riu, ya estem en estiu (AF), si la Candelaria se riu, ya estem en estiu i si plora, l’hivern fora (JC2); la correlacio d’oposicions està be: ‘plorar’ – ‘hivern’ ¬¬– ‘viu’ / ‘riure’ – ‘estiu’ – ‘ve’. Segons l’orage sabem si estem en hivern o en estiu. Entenc que concordaria en

b) (‘fora’ = exterior) si la Candelaria plora, lo hivern està fora, i si es riu, ni hivern ni estiu (CR) (12), si la Candelaria plora, l’hivern està fora, i si riu ni hivern ni estiu (VP), si la Candelaria plora, l’hivern està fora, i si es riu, encara no estem en estiu (el una variant que conec yo); perque la primera serie ‘plorar’ – ‘hivern’ ¬¬– ‘viu’ es identica, mentres que la segona ‘riure’ – ‘estiu-hivern’ – ‘incert’ introduix el dubte, si no ‘plora’ no vol dir que estigam ni en hivern ni en estiu; i en els següents

c) (‘fora’ = anar-se’n) si la Candelaria plora, l’hivern ya està fora (PE), si la Candelaria riu, ya estem en l’estiu (PE), quan la Candelaria plora, ya està l’hivern fora, si es riu, ya estem en l’estiu (EA), venen a dir que faça lo que faça ‘plore’ / ‘riga’ es estiu. Desapareix l’oposicio-correlacio anterior: ‘plorar’ – ‘hivern’ ¬¬– (‘acabat’) / ‘riure’ – ‘estiu’ – (‘estem’); pero

d) (‘fora’ = anar-se’n) si la Candelaria plora l’hivern ya està fora, si es riu, ni hivern ni estiu (JB2), –en minines variacions: si la Candelaria plora, l’hivern ya està fora, i si es riu, ni l’hivern ni l’estiu (JM3)–, en este cas, lo que sabem es que si ‘plora’ s’ha acabat l’hivern, pero si ‘riu’, ni una cosa ni l’atra. I trobe que empijora: si la Candelaria plora, l’hivern ya está fora, si la Candelaria riu, l’hivern està viu (MC), perque s’opon a tots els atres, plorar – no hivern / riure – si hivern. Crec que l’explicacio mes encertada es que faça lo que faça la Candelaria, l’hivern s’acaba, pero la seua ‘risa’ no nos assegura res i sería coincident en els refrans que afirmen que durant tot el mes febrer te la pot fer.

I per als mes esceptics del matrimoni: qui no es vullga equivocar, el trenta de febrer s’ha de casar (JB2). ¡Impossible equivocar-se!

NOTES
1. Els arbres broten i u dels primers en reviscolar es l’armeler. Ahi està la tradicional ‘entrada de la flor’ de Torrent que te lloc (des del sigle XVII) el 1 de febrer, en la processo civicofestiva es porta una rama d’armeler florit. No es unica, hi ha celebracions similars, i en antiguetats distintes, en Equador (flors i fruites), en la vall del Jerte (cirerers, entre març i maig), en Agrigento (Sicilia, en febrer), en Mogadouro (en el nort de Portugal)...
Tambe son acceptables les formes ‘amela’ i ‘ametla’ (esta segona pronunciada en ele doble, per assimilacio).

2. L’original diu ‘esbarzer’ (suponc que ‘reescrit’), pero la forma general valenciana es ‘albarzer’, segons el DCVB.

3. L’original diu ‘Eulalia’ (eu lalia = bona diccio) que es la forma ‘culta’ i suponc que es una ‘reescritura’, pero popularment es ‘Olaria’. Ademes, la rima accentual ha de ser ‘Olária’ – ‘cánvia’.

4. La motivacio de la comparança està en que els corsaris o pirates otomans atacaven de forma recurrent les costes de la Mediterranea occidental (Italia, França, Espanya...), des del sigle XV fins al XVIII i esporadicament mes tart. Eixien de les bases que tenien en el nort d’Africa (Algeria, Tunissia i Marroc) i arrasaven les poblacions del litoral per a capturar esclaus que venien en els seus mercats.

El nostre regne fon u dels grans damnificats per les incursions (Altea, Elig, Alacant, La Vila, Sant Joan, Guardamar, Xabia, Cullera, Oriola, Valencia...) i algu dels seus capitans ha deixat senyal: Turgut Reis, conegut per Dragut (la cova de Dragut en Cullera). En l’actualitat encara es poden vore les moltes torres vigia o guaita que es construiren proximes a la costa valenciana per a defendre les poblacions de la pirateria.

5. El DCVB completa la dita: aigua de febrer, bona per al sementer, ho haja o no de menester, i la localisa en Castello. ‘Sementer’ es una variant de ‘sembrat’.

6. De les activitats agricoles he llevat el següents refrans: l’aigua de febrer escalda l’oliver (JB2), qui cull l’oliva abans de febrer, deixa l’oli en l’oliver (JA), per la lluna nova de febrer, esporga l’oliver (JB2) (MC).

El motiu es l’explicat en giner, ‘oliver’ no pareix valencià (Escrig –1851– i Marti –1909– porten ‘olivera’) i no la documenta el DCVB en la nostra parla; ademes, la forma masculina no es tampoc general en catala. Es mes, en giner els colectors son Benet, Cervera i Alberola, i ara en febrer, Benet, Cervera i Aparicio. Es rarissim que donada l’amplitut de l’area d’arreplega no aparega cap de les localitats mencionades en el DCVB i que el DNV incloga ‘oliver’, pero la remeta a ‘olivera’ (com sol fer en els termens que no son valencians... pero ha de posar el doblet).

7. Tinc dubtes de la ‘originalitat’ perque el DCVB el dona i el documenta en un autor catala.

8. Si hi ha una localitat a on esta planta siga la protagonista es Betera, que en honor a la Mare de Deu d’Agost cultiva unes alfabegues espectaculars per l’altura i pel volum.

9. Els noms Agata, Agueda i Gadea son el mateix. En l’actualitat l’antroponim popular es Agueda, mentres que Agata ha quedat com mes ‘cult’ o ‘fi’. El ‘Agata’ de (JA) estara ‘reescrit’, perque ha de ser ‘Agueda’ per a rimar en ‘alfabega’.

10. Joaquim Marti posa ‘Canelera’ (< canela), pot ser una hipercorreccio per creure que ‘Candelaria’ es un castellanisme. Esta forma, que he regularisat en tots els refrans, es provablement un llatinisme; la que no es nostra es ‘Candelera’ que porta algu dels autors.

11. Segons el DCVB no pareix massa autocton: de Nadal a carnestoltes, set semanes desimboltes (JA), que documenta en Manresa i perque l’accepcio de l’adjectiu ‘desimbolt’ com a ‘aproximadament’, ‘casi’, ‘mes o manco’ no figura en els diccionaris valencians.
Recorde que usem la mayuscula quan es la festa concreta (‘Nadal’), pero si es l’epoca va en minuscula (‘nadal’).

Una atra observacio, ‘carnestoltes’ (dies anteriors a la quaresma) es femeni plural (‘les carnestoltes’), com es conserva i es documenta en l’antiguetat (modernament la ‘normativa’ la fa masculina).

12. L’original de (CR) diu: “Si la Canelèra plora, lo Invern ja es fora; y si es riu, ni Invern, ni Estiu” (provablement copiat) i el de (JM1) es “Si la Canelera ó Candelaria plora, l‘ivern ya está fora, y si es riu, ni ivern ni estiu” (que estara copiat de Carles Ros).
El DCVB dona per a localitats valencianes els següents: “Si la Candelera plora, l'hivern és fora; si la Candelera se'n riu, torna-te'n al niu” (Maestrat), “Si la Candelera plora, l'hivern fora; i si riu, ni hivern ni estiu” (Valencia), “Si la Candelera riu, ja estem a l'estiu” (Vinaros), “Si la Candelera riu, ja som a l'estiu” (Alacant). Dubte que el terme siga ‘candelera’ i tambe dubte que en Alacant diguen ‘ja som a l’estiu’.

13. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

14. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Paco Esteve (PE), Antoni Fontelles (AF), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

Image: Enric Calvo

www.inev.org