Pareix que en el primitiu calendari romà se’ls havia acabat l’inspiracio divina i començaren en la serie ordinal (quint, sext...). Est era ‘quintilis’ i tenía 36 dies.

Juli Cesar reordenà tot l’any i s’establi la duracio en 365 dies i 12 mesos. Una vegada mort, el Senat li dedicà el mes, en l’any 44 a. de C., en memoria del seu naiximent. I aixina sorgi el calendari julia (Julius > juliolus > juliol) (1).

Era i es l’epoca de la collita de forment (des de juny) i es representava en un llaurador segant. La vida rural passada (i tambe actual, en moltes zones) apareix amplament reproduida en el saber popular d’este periodo. Qualsevol dels refrans ‘agricoles’ pot compendiar el mes; he triat la faena tipica i mes repetida, es una advertencia de que cada cosa te son temps: el que no bat en juliol no bat quan vol (EA) (JC2), –variants: el qui no bat en juliol no bat quan vol (AA) (JA), qui no bat al juliol no bat quan vol (JM1) (PE), qui no bat en juliol ya no bat quan vol (MC), qui no bat en juliol no pot batre quan vol (JB2), qui no bat en juliol no pot apres batre quan [original: quant] vol (CR)–.

Pero n’hi ha molts atres relacionats en esta activitat: en juliol, la corbella al vol (JB2), en juliol, la forca al coll (EA), en juliol, sega qui vol (JB2), en juliol, trau la garba al sol (EA), –variant: en juliol, trau les garbes al sol (MC)–, pero en una chicoteta restriccio: entre Sant Jaume (25 juliol) i la Magdalena (22 juliol), no tires parva a l’era (AA), –variants: de Sant Jaume a la Magdalena, no tires parva a l’era (PE), entre Santa Ana (26 juliol) i la Magdalena, no tingues parva en l’era (EA)– (2), en juliol, les egües baten de sol a sol (MC), a juliol, mules a l’era i bous al sol (AA).

Els atres protagonistes de la temporada son el raïm i la vinya: la vinya pel juliol no vol beure aigua sino prendre el sol (MC), la vinya en juliol no vol aigua sino sol (JB2), a Sant Jaume i Santa Ana, figues i raïm a la plana (JB2), –variants: a Sant Jaume i Santa Ana, raïm en la plana (EA) (JA), a Sant Jaume i Santa Ana, raïm en la plana, si no en la d’aci, en la de Cocentaina (JM1) (JM3)–, a Sant Jaume i Santa Ana, pinta la uva, i a la Mare de Deu d’Agres (primera semana setembre), ya está madura (AA) (3), per Sant Jaume i Santa Ana, pinta el raïm i la magrana (JB2) (4) (5).

De vinyes continuem parlant: en juliol, agarra el cabas i ves al mallol (Albaida, segons DCVB, v. juliol), en juliol, cistella en lo mallol (EA), –variacions: a juliol, la cistella en el mallol (AA), juliol, la cistella en lo mallol (Valencia, segons DCVB, v. juliol), a juliol, cistella en lo mallol, la duras pero no l’ompliras (JM1) (JM3)– (6).

Hi ha, no obstant, mes vida paremiologica que la sega i la vinya: en juliol, les garrofes es fiquen de dol (MC), (en referencia a que prenen color), a primer de juliol, sembra el fesol (MC), Santa Marta (29 juliol), que ixca la botifarra ben farta (EA) (JA) (7), a Santa Magdalena, l’avellana plena (EA), per Santa Magdalena, l’anou i l’avellana plena (EA), si vols tindre bona col, planta-la en juliol (EA), de la Mare de Deu del Carme (16 juliol) a la de l’Assuncio (15 agost), les millors gallines de tot el ponedor (JB2), en juliol, ni porc ni sol (MC), pollets de juliol, el cap o el cul sempre els dol (JB2), (perque l’exces de calor no es bona per a les cries) (8).

I al que se li haja empassat la sao, la primavera, sempre tindra una nova oportunitat: per a qui no te sembrat, juliol es març (EA).

L’aigua no es un problema perque: aigua de juliol, cap llaurador la vol (MC), (no es bona per a les collites), ni es abundant: en juliol, no rega qui vol (JC2), pero quan cau neteja l’ambient: l’aigua de juliol encen el sol  (JB2).

Canviem a un atre punt d’atencio. En el nostre territori, juliol es sense dubte molt caloros; tambe ho sera agost, encara que en algunes zones de montanya puga refrescar un poc des de mitant del mes: la calor greu, de Mare de Deu (del Carme) a Mare de Deu (d’Agost) (JB2) (10), en juliol, beure i suar i la fresca debades buscar (JB2), –alternativa: en juliol, beure, suar i la fresca buscar (MC)– (9). I estes temperatures tenen reflex en la vestimenta: en maig, com vaig; en juny, com vullc; i en juliol, tot al vol (Valencia, DCVB, v. juliol).

Antigament hi havia algunes nits especialment caloroses tant en juliol com en agost, pero des de fa anys, com constaten les series termiques (de maximes i minimes), s’ha incrementat molt el numero de nits tropicals i equatorials (per damunt dels 20-24 graus), conseqüencia del calfament global del planeta.

Els refranys no arrepleguen esta nova situacio, pero si que hi ha altes temperatures: en juliol, en poc de foc bull el perol (MC) (10), –variant: en juliol, en manco foc bull el perol (JC2)–, (en menys esforç es conseguix identic resultat); per aço conve evitar situacions perilloses: en juliol, pobre del que estiga al sol (JC2) –alternativa: en juliol, pobres de qui estiguen al sol (JB2)–, al juliol, el cap es dol (PE); i com a mostra de conducta extravagant: al juliol, un auelo es posa al sol (PE), pero tot no es roïn, te algunes propietats curatives: el sol de juliol cura tots els prunyons (JB2).

Tambe tenim eixes dites en les quals les dones no ixen ben parades: en juliol, ni dona ni caragol (AF) (EA) (JB2) (JC2), –alternativa: al juliol, ni chona ni caragol (PE)¬– (11).

Per a anar acabant, te molta rao esta paremia: en la casa que no hi ha pa, en juliol fa fret (JB2), perque el ‘fret’ no està associat nomes a les baixes temperatures, sino a la pobrea.

Es un mes de molt de treball (ho hem vist), pero encara que no es reflexe en el refraner... tambe de molta festa en el nostre Regne de Valencia.

Imagens: Enric Calvo, Wikipedia (FDRMRZUSA)

NOTES

1. En valencià, la fonetica general es en ‘o’: ‘joliol’ (v. DCVB), pero les generacions mes ‘jovens’ i escolarisades i els castellanoparlants saben dir ‘juliol’. La tradicio escrituristica combina ‘juliol’ en ‘joliol’, de la segona hi ha abundant documentacio (segons el CIVAL: 1435, 1441, 1446, 1456, 1460, 1470, 1481, 1490...). I en alguns dels nostres autors, ‘choliol’ (JM1) (EA). Tambe, per una dissimilacio de liquides, en algunes zones es pronuncía ‘joriol’.

2. ‘parva’ = estesa de garbes en l’era per a batre-les. La recomanacio de no tindre o posar parves a finals de juliol no te massa sentit atribuir-la a que no es temps de batuda (com he trobat en internet), perque hi ha molts refrans que aconsellen batre en juliol... ha de ser per un atre motiu, ¿per temor a les pluges?

3. Es un castellanisme ‘pinta la uva’ en la dita de (AA), ‘uva’ està per a rimar en ‘madura’. Es una llicencia com: mut i callosa que ve la rabosa (JC2), a on ‘callosa’ (= silenci) es un derivat inusual pero derivat de ‘callar’ per a rimar en ‘rabosa’.

4. El nom de la mare de la Verge Maria està escrit de tres formes: Ana –“Santa Ana” (EA), “Sent’ Ana” (JM1)–, Anna –“Santa Anna” (AA) (JA) (JB2), i Agna –“santa Agna” (JM3)–; procedix de l’hebreu Hannah.

En l’epoca migeval apareixen ‘Ana’ / ‘Anna’, en una clara preponderancia del segon, donant-se variacio en el mateix autor.

L’he regularisat en ‘Ana’ per fer-lo parell en un antroponim similar ‘Anas’ (suprem sacerdot d’Israel), que antigament es troba com “Anna” i procedix tambe de l’hebreu Annas (nom personal). La forma en que s’ha adaptat es ‘Anas’, en la simplificacio de la doble ene.

5. No se exactament qué significa: en juliol, pinta l’ullerol (EA) i un atre similar: juliol, ja apunta l'ullerol (Valencia, DCVB, v. juliol). En internet he trobat el primer dels dos en el significat per a ‘ullerol’ de qualitat del raïm (¿?), relacionat en ‘ullada’, classe de raïm blanc o negre de grans grossos, pero no valencià (DCVB, v. ullada). Este sentit no cassa en el de ‘forat’ o ‘obertura gran’ que porta el DCVB (cita a Joaquim Marti, a Escrig-Llombart i a Labernia). Provablement Marti i Escrig-Llombart copiaren a Laberina (uns quants anys anterior) i igualment pareix ‘repeticio’ la definicio que porten el DGLlV (López-RACV), el DNV de la AVLl i tambe el DIEC2. Tampoc figura en el DHIVAM ni en el DHVC.
El DCVB aporta una atra defincio per a Tortosa com a forat chicotet, que te prou mes sentit en l’estructura lexicogenetica: primitiu (ull) + infix (er) + sufix diminitiu (ol), per tant, el terme final es un diminutiu i es estrany que denomine una cosa gran.

6. La variant: en juliol, la cistella en mallols la duras, pero no l’ompliras (JB2), està equivocada perque es incorrecte ‘en mallols la duras’.

El terme ‘mallol’ es referix tant al cep com a la vinya jove (en algun cas es matisa que menor d’un any), motiu pel qual pots anar en la cistella al camp, perque ya hi ha raïm collidor, pero poc.

7. Santa Marta es la patrona dels hostalers ya que ella donà casa a Jesucrist i els seus apostols quan estigueren en Betania. El refra arreplega la peticio de proteccio per a quan es mate el porc i que ixquen bones les botifarres.

8. He llevat: lo bon nap, per sen Jaume ha de ser net (EA), pareix una atra de les ‘adaptacions’ (copia) d’Alberola, en un error en la transcripcio, es ‘nat’, perque ‘net’ no te sentit. Aixina figura en el DCVB (v. nap): "El bon nap, per l'agost (o per sant Llorenç, o per sant Jaume) ha d'ésser nat”.

9. He llevat: qui no es banya en juliol, no es banya quan vol (JB2), perque dubte de que siga ‘original’. El refra apareix documentat en la localitat de Pineda (DCVB, v. juliol). Igualment el localisa en la comarca del Maresme (a la qual pertany Pineda) Manuel Sanchis, en el numero 59 (Calendari de refranys, 1951, Barcelona, Barcino).

10. L’original de (MC) diu ‘amb poc de foc’, que es ‘reescritura’ (falsificacio) per ‘en poc de foc’.

11. El DCVB explica que en temps de calor no es bo tindre comerç sexual ni menjar caragols; no crec que siga massa encertat, trobe que es mes facil pensar que en esta epoca de tant de treball els homens no s’han d’entretindre, ni en les activitats amoroses o sexuals ni en arreplegar caragols (perque menjar-se’n, se’n mengen...).
El refra de (PE) porta ‘cargol’, que pot escoltar-se en una diccio relaxada o rapida, pero esta variant –de ‘caragol’– nomes te fonetica en amples zones del catala (DCVB, v. caragol).

12. Agraixc la colaboracio desinteressada d’Enric Calvo en l’ilustracio que acompanya l’articul.

13. Referencies: Estanislau Alberola (EA), Alexandre Agulló (AG), José M. Aparicio (JA), Joan Benet (JB1), Joan Benet (JB2), Miguel Cervera (MC), Joan Comes (JC1), Joan Comes (JC2), Antoni Fontelles (AF), Paco Esteve (PE), Joaquim Marti (JM1), Joaquim Marti (JM2A, JM2B, JM2C), Joaquim Marti (JM3), Emili Miedes (EM), Manuel Peris (MP), Vicenta Plaza (VP), Carlos Ros (CR).

www.inev.org