La sinisacio (chinisacio) d'Europa

Antoni Fontelles el Vie, 04/03/2022 - 19:34
1

Hi ha una canço de Mecano que alguns coneixeran, Mujer contra mujer, narra l’historia d’amor entre dos dones, pero aci l’historia que conte es de lluita: treballadors (Almussafes) contra treballadors (Saarlouis) o la sinisacio d’Europa...

La situacio de la Ford d’Almussafes m’ha preocupat de fa anys (tinc un bon recull d’hemeroteca), perque casi sempre ha girat sobre lo mateix: l’espasa de Damocles que penja permanentment sobre la factoria si no s’atenen les exigencies empresarials... en unes decisions que es prenen a millers de kilometros, en Detroit, i en una perspectiva i objectius mes be ‘oriental’ o ‘surenca’ que ‘occidental’.

Sempre s’ha estat a l’espera de si la direccio nortamericana repartix ‘carrega de treball’ que assegure la supervivencia de l’empresa i l’ocupacio que genera (propia i induida, unes 31.000 persones; Levante-EMV, 27-1-2022: 32). Per l’importancia capital en l’economia valenciana, tots els governs autonomics, del color que siga, han tengut ‘deferencies’ cap ad esta industria i l’han tractada en cotompel.

Es el problema de ficar tots els ous en una o dos cistelles. Els economistes mes espavilats sempre te recomanen diversificar les inversions. Hauria segut interessant que decades abans els dirigents autonomics hagueren dissenyat plans alternatius (B, C, D, F...), pero no. Els resultats els vullc ya, per a presentar-los a la societat (p. e., els grans events...). Es l’efimeritat de la flamerada.

L’ultima embestida, perque no te un atre nom, dels propietaris es la promesa d’adjudicacio de dos coches electrics que garantisarien l’ocupacio una quinzena d’anys (es molt dir...). Els pretenents son l’alemana Saarlouis i la valenciana Almussafes. La carta empresarial als Reixos inclou una reduccio salarial del 10%, la supressio d’una semana de vacacions i l’increment de la jornada laboral en mija hora. Com les ofertes dels supermercats: mes (treball) per menys (diners). El metodo es tan pervers que s’utilisa un eufemisme: subasta inversa. En una subasta el cost sol anar pujant, pero aci (i en les llonges de peix tambe se seguix este model) l’idea es vore quína planta presenta mes ‘descontes’ per a procedir a la concessio; es dir, quína oferix mes contraprestacions a la baixa. ¿S’imaginen que totes les multinacionals comencen a actuar aixina? La reduccio en les condicions laborals podria ser ‘africana’ (per menjar), no ya ‘chinenca’ (que encara cobren com esclaus).

Hem de recordar que Ford ya fa anys (abans de la pandemia) inicià una reestructuracio de la divisio europea: tancà plantes en el Regne Unit i Belgica i tirà a 12.000 treballadors. Almussafes es lliurà de la retallada.

Pero des de la pandemia i la crisis dels microchips Almussafes no alça el cap: ha tengut algun ero (despachaments) i tambe ertos (regulacions temporals del treball). Les vendes, en general, han baixat i Detroit –la central– decidirà en cinc mesos (provablement en maig). Aço tampoc vol dir que la situacio millore immediatament, no, perque si s’obte l’adjudicacio dels dos vehiculs electrics sera en 2025. Els distints governs valencians sabran les ‘deferencies’ monetaries que s’han tengut i es tenen en la multinacional. Algun economiste o periodiste economic podria fer la relacio i calcular-les.

Per supost que les empreses, els seus propietaris, tenen tot el dret a obtindre beneficis pero... Ford ha guanyat 18.000 millons de dolars en 2021. En Europa en perde 850 en 2020 i 154 en 2021 (reduccio considerable de les perdues), pero el president Jim Farley ha manifestat que la profunda reestructuracio que preten fer en este continent servirà per a aumentar la rendabilitat de la firma (Levante-EMV, 5-2-2021: 33). No en tenen mai prou.

He consultat la bola de cristal i se que la decisio sera ‘estrategica’ (egoista i geopolitica; economica pura no, perque els costs valencians son inferiors als alemans, per la diferencia del nivell de vida d’alla i d’aci) i que si ara se salva una de les dos factories... en el futur caura. ¿Recorden la Nissan? Per mes que es negocià i que se li oferi a la firma nipona, tancà les tres fabriques de Barcelona.

¿Qué tal si comencem a consumir responsablement i no comprem nissans?, ¿qué tal si mamprenim el boicot als fords? Hi ha persones, empreses, organisacions, que no entenen mes que la força dels diners... lluitem en diners.

¿Qué tal si ajudem als nostres productors i empresaris (valencians, espanyols i europeus) sempre que pogam? El que ho fa be ha de tindre premi, ¿no?. Facta non verba (fets, no paraules).

Imagens: cincodias.elpais.com 

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.

 

flecha arriba