Havent repasat l’antroponimia romanica de cristians i musulmans valencians fins a l’epoca de Jaume I, nomes falta parlar un poc sobre toponimia valenciana, perque del seu estudi s’extrau l’existencia d’una rotunda base romanica, producte de la continuïtat d’un poble que parlava en romanç valencià. El profesor Bosch Vilá en “Notas de toponimia para la historia de Guadalest y su valle”, senyalà que Jaume I es trobà en Valencià en “un fondo romano intenso y primitivo y en la persistencia de éste, conservado a través del mozárabe e incluso por elementos neo-musulmanes”.

En la serie d’articuls titulats “¿Es catalana la toponimia valenciana?”, posavem de manifest la cara de ferro que tenen alguns catalans i catalanistes, que pretenen que la toponimia valenciana siga catalana, quan resulta que practicament tota ella es preexistent a la vinguda de Jaume I. Que yo sapia, els pobles prerromans que estigueren en territori valencià no eren catalans, com crec que tampoc ho eren els romans ni els gots. Ademes, resultaria una sorpresa que algu demostrara que els que s’apoderaren del territori valencià en el s. VIII, no eren araps i nortafricans ¡eren musulmans catalans!.

No obstant, no hem de sorpendre’ns de res. Ventura Conejero, escrivia l’any 1971 en “Les fonts clàssiques de Xàtiva”, en el “Primer Congreso de Historia del País Valenciano”, sobre una inscripcio iberica de la que dia que “és avui llegida com Saiti”. Explicava que “L. Michelena ha dit que la sibilant incial és africada, cosa que explicaria la xeix del català” afegint que “la pronúncia africada hauria persistit com a substrat fins als nostres dies”. Comprovem que la pronunciacio del ibers valencians del s. III a de C, “explica” el català, que segons els acatalanants nos dugueren els catalans XV sigles mes tart. Desgraciadament, no nos expliquen el moment en que els ibers valencians ensenyaren als catalans a pronunciar aixina. ¿O es que els ibers valencians ya eren catalans? ¡Aço es lo que podem esperar dels acatalanats que naixqueren, creixqueren i vixqueren de cine durant el franquisme, apoderant-se de totes les institucions que pogueren!

Els dos primers articuls de “¿Es catalana la toponimia valenciana?”, els dedicàrem a documentar toponims de ciutats i pobles valencians en texts anteriors a Jaume I, el primer d’ells en documents cristians i el segon en documents musulmans. En el tercer articul, analisavem la toponimia menor de la Vall d’Albaida, a partir dels estudis del filolec català Corominas, qui deixava la porta oberta a que un ¡2%! d’eixa toponimia tinguera orige català, lo que crec que no els autorisa a parlar de “onomàstica catalana”. Perque, ¿Que diriem d’un alemà que incloguera la toponimia valenciana en l’alemana, per que un 2% de toponimia tinguera orige germanic? ¿No li hauriem de reobrir les portes del siquiatric de Betera? En els tres ultims articuls estudiavem els noms valencians de fenomens topografics, comprovant que l’immensa majoria d’ells son propis i exclusius de la llengua valenciana. Per eixa rao i per desgracia, molts d’ells es troben en perill d’extincio.

Com no es roïn costum ampliar un tema al que es torna, aprofitarém que la toponimia es un dels testimonis sobre l’us del romanç pels valencians anteriors a Jaume I, per a aportar un chicotet estudi sobre la toponimia del nort valencia. Es tracta de la zona per la que s’inicià la conquista definitiva del regne de Valencia, que es troba molt documentada per haver segut durant una epoca, frontera entre territoris de distintes religions oficials.

Estudiarém la toponimia dels territoris historics dels termens dels castells de Morella, de Cervera, de l’Alacaten, de Culla i del castell d’Ares, en algunes extensions circumstancials. L’adscripcio dels toponims a cada zona es instrumental i s’ha d’entendre de forma aproximada i sense pretensions d’exactitut geografica, a mes de que en moltes ocasions, els rius i les montanyes separen zones o ne travessen varies. Escomençarém per toponimia documentada previament a la conquista de Jaume I, i continuarém en la toponimia arreplegada fonamentalment en els documents coneguts com “cartes de poblacio”. Ni una ni l’atra fon duta per catalans ni aragonesos. Es toponimia valenciana creada per valencians, cristians, musulmans o judeus. Mamprengam a sorprendre’ns.

Si escomencem pel terme del castell de Morella, hem de saber que MORELLA es un toponim documentat desde ben llunt: “et sicut claudit Morellum cum suis terminis” (1094); “in anno quando fuit presa Moriella” (1117); “et in Tutela usque ad Morella” (1119); “et de Bilforato usque Murella” (1129) “in frontaria Morelle” (1210).

Molts dels pobles i llogarets que que estaven baix la proteccio del castell de Morella es documenten anteriorment a la reconquista del rei en Jaume. Entre ells tenim per eixemple BEL: “sicut vadit ad Bel et de Bel usque ad Beniazan” (1157); “et de Balinou et de Bel, et de Arber” (1194); “ab introitum calçate de Belle, extremo de Vinazan…usque in calzadam de Biel” (1210). BENAVIT: “...açedentes per serram de Benavit” (1197). BENIFASSÀ: “et de Bel usque ad Beniazan” (1157), “castrum de Beniphaçam quod est in montanna de Tres Eris” (1195), “in exeunt ad capud de Benifaçam” (1197). EL BOIXAR: “sicut aqua de Valimona dividit usque ad Boxar” (1195). CASTELL DE CABRES: “Cuiquidem castro de Cabres hos terminos” (1210). CINCTORRES: “et includit Petrafita et Quinque Turres” (1194). CORACHÀ: “...vadit ad Coraian, et de Coraian…” (1210). FREDES: “in locis vocatis Fredes et Bel” (1195); “in serra de villari de Fredes” (1210). LLÀCOVA “et de La Lachava et de Balmana, et de Balinou et de Bel” (1194). HERBERS: “et de Balinou et de Bel, et de Arber” (1194), “vadit ad Herber medianum, et de Herber mediano” (1210). LA MATA “usque ad turrem de Malefas, tota Mata Enecii Sancii intus comprehensa” (1212). OLOCAU: “Gudal, Aras, Morella, Olocap…” (1158) “Abela de Olocau sus la torre de la Cuba” (1194) “Alocaf, meum proprium castellum, quod stat prope Murellam” (1214). VALLIBONA: “et sicut vadit ad Vallibonam” (1157); “et exit supra Benfigum, et includit Valipon (1194); “ad caput Valissbone” (1197); “et exunt ad caput callis (vallis) Ibone” (1209). VALLIVANA: “et de La Lachava et de Balmana, et de Balinou” (1194).

Tambe trobem documentada toponimia de noms de montanyes, moles, serres, penyes, barrancs, rius, partides, fonts... El MONLLOBER de Portell, està documentat des de 1194 “et sicut vertunt aque de Monte Labor versus Quinque Turres”. La mola de SARANYANA, que tambe es el nom d'n llogaret de Todolella es documenta en 1212: “ad molam Sarinane et ad castrum de Zeluerne”. La PENYA DE L’ARANYOL, en Castell de Cabres es troba documentat com “fundum de Arannonali” (1210); “Alehedo, Allokaf, Mallo, Penna de Arannon” (1216). BARRANC I TOSSAL DE LA MENARELLA/MENADELLA, en Forcall: “exit ad Carrum et Almanarellam” (1194) “per serram de Benavit exeunt ad Almenarelam” (1197). Un toponim hui en dia perdut es AVINSILONA, que segurament es correspon en l'actual serra de santa Agueda: “et vadit ad albercam Avinsilona et sicut vadit ad Vallibonam” (1157). MOIXACRE: “Et vadit ad Serram de Moxaca” (1157). La cita de 1212 que parla de “et exeunt ad Alcanterellam, et sicut rivus de Turris vadit et Ecclessiam de Cit”, es relaciona en un  pont o ALCANTARELLA i un riu que podria ser el RIU DE TORRE SEGURA. Les ALBEREDES, fon una partida en la que es tobava un despoblat que es documenta en  la “Carta pobla de Cantavella” de 1225 i que donà nom al riu actualment conegut com de la Cuba: “et vadit ferire ad rivum de las Albaredas” (1232). Resulta impressionant trobar que la FONT DEL CUP, ya es dia aixina en 1210: “de capite Vallisbone in fonte de Cubo, et de fonte Cubi vadit ad Herber”.

Del terme general del castell de Cervera, tambe trobem documentats anteriorment a la reconquista del rei en Jaume certs toponims com CERVERA: “Et dono eis castrum, de Cervaria aut castrum de Cullera” (1157), “situ iuxta Cervariam, qua sarraceni inhabitant” (1192). SANT MATEU: “et sicut carrera qua itur de Sancto Matheo” (1195) i un toponim menor que es el despoblat de Chert dit LA BARCELLA: “locum illum qui nuncupatur Barcella, situ iuxta Cervariam, qua sarraceni inhabitant” (1192). El RIU SEC es documenta l’any 1203 “usque ad rigum Sicum de illa Moscarola, et sicut tenet rigus Sicus usque ad focem de campo de Açeneda”, toponim que cita el rei en Jaume en la seua Cronica: “…e passam pel pla de Sent Matheu, que era lavores erm, e exim al riu Sech que va sobre Servera”.

De la Tinença de l'Alacaten, es troba documentat en 1178 el nom de ALACATEN: “Alcalatem cum suis terminis” i podria referir-se a LLUCENA una cita del “Enfances vivien” que diu “Mais l’am que qui·m des Luserna” (1205) i un atra de 1212 que parla de “Sarinane et ad castrum de Zeluerne”, sent posteriors “ad locum qui dicitur Lucemella” (1243), “castrum et villam de Lucena, et de Trullas” (1249). Es documenta LES USERES en “secundum christianos Bos et secundum sarracenos Vallis Ursera” (1203) i CHODOS: “ex alia parte usque ad Xodos” (1213). No he trobat documentacio anterior de ARAYA: “castris de Alchalaten, de Lucena, de Chodos, de Araya” (1283). El PENYAGOLOSA es documenta com a minism des de 1158: “Pennam Golosam, Torol, Alhambra cum omnibus earum pertinentiis”.

Del terme del castell de Culla o “Cullam cum suis terminis” (1178), es documenta CULLA: “Fortunio Sangiz in / Quelga et in Auropesa et in Rouere” (1097), “Castrum et villam de Cullar” (1213); ADZENETA: “usque ad focem de campo de Açeneda” (1203), BENAFIGOS: “exit supra Benfigum” (1194); BENASSAL: “Locum nuncupatum Avinaçal” (1213). Passant a toponimia menor, trobem CAMPELLO: “Campellus siccus” (1213); el TOSSAL DELS MONLLATS en Vilafranca: “illas forcas que dicuntur de Mont Lach et de Ribosico” (1202) “Monte etiam Lato intus stante” (1213); el toponim de CORBÓ, present en el Castell de Corbó de Benassal: “exit ad serram de Alcorba” (1157), “nuncupatum Avinaçal, Ruppe de Corvo intus stante” (1213),“ferire ad Corbon, et transversat illum torrentem quod venit de Valcorba” (1239); el de MAÇANAR: “in frontaria sarracenorum, propter multa grata servicia que mihi contulisti et cotidie confers, locum illum que apellatur Maçanera” (1202), “et venit per barranchum de las Maçaneras” (1239), “de podio de Moncatil vadit directe ad baranchum del Mançanar” (1244); o el lloc d’ALEDO en Vistabella : “Alehedo, Allokaf, Mallo, Penna de Arannon” (1216), junt al barranc del MALL: “Alehedo, Allokaf, Mallo, Penna de Arannon” (1216).

El terme del castell d’Ares, esta documentat des de 1178 “Aras cum suis terminis”. En el seu terme trobem la MOLA D'ARES: “quomodo vadit ad Molam d'Aras” (1157), “et de illis molis d'Ares” (1194) i el MAS DE LA PEDRAFITA o la FONT DE LA PEDRAFITA: “et includit Petrafita et Quinque Turres” (1194). Els dos pobles de la Comanda d'Alcalà tambe es troben documentats anteriorment al rei en Jaume. Son ALCALÁ DE CHIVERT: “iamdictis castris de Exuvert et de Orpesa” (1169) i SANTA MAGDALENA DE PULPIS: “castrum Pulpiç et villam quam superne virtutis subsidio ab inimicis Crucis Christi adquisiverunt” (1190). Per a acabar i tallar, de l'alt Millars documentem VILAMALEFA: “usque ad turrem de Malefas” (1212); vilar de la Malea (1232); vilar de la Malepha (1233); villa de la Maleha (1250) i de La Plana Alta les COVES DE BERIG, del término de Borriol.”Et ex alia parte usque ad Covas de Berig sicut extenditur et exit ad collatum de infurcatis” (1213). “Coves de Berig, alias dicto Serra de Vallmanya”

No se qué pensareu al vore tan claret que toponimia valenciana com “Boixar”, “Castell de Cabres”, “La Barcella”, “Cinctorres”, “Cervera”, “Coves de Berig”, “Moixacre”, “Monllober”, “Monllats”, “Mola d’Ares”, “Pedrafita”, “Penyagolosa”, “Polpis”, “Riu Sec”, “Sant Mateu”, “Useres”… estava en boca dels valencians anteriors a Jaume I. Alguns catalans i acatalanats volen que nos cregam, que els que pronunciaven tots eixos toponims, eren musulmans unilingües en arap. El problema de qui s’ho crega es que esta a un passet de vore una recua de burros volant, i d’ahí al mege. Crec prou evident que uns toponims de forma i estructura valenciana, nomes pogueren ser creats i transmesos per valencians que parlaven en romanç valencians. Advertir, que quan diem “valencians”, nos referim als cristians, musulmans, i judeus, que convivien en l’actual territori de la provincia de Castelló previament a la vinguda de Jaume I, documentats a finals del s. XII i principis del XIII.

Per document de 28 de novembre de l’any 1178, Alfons II rei d’Aragó, donà a la catedral de Tortosa certs drets sobre el territori del castell de Fadrell “castrum, vel villam de Hadrel”, drets adquirits segurament l’any 1172, quan mort el rei Llop, consegui el vasallage del seu germà Yusuf  b. Mardanis, lo que nos conta Zurita, dient que “Aceptó aquel partido el rey, y recibióle por vasallo”. Entre eixos drets estaven els imposts del mercat dels divendres “cum foro feria sexta statuto”, aixina com els drets reals sobre cristians, judeus i moros “et cum universo jure regali sive in xpristianis, sive in sarracenis et judeis, sive in leudis, sive in aliis rebus”. Per a que no hi haguera dubte de l’ambit impositiu, este es definix en precissio dient que anava de Fontcalda fins a la mar “Fonscalens usque ad mare”; fins al riu de Burriana “usque ad rivum de Burriana”; fins al terme de Borriol “usque ad terminum de Burriol” i fins a la montanya de Montornes “ad montaneam de Montornes”. Comprovem que Alfons II parla en tota naturalitat d’una convivencia entre cristians, musulmans i judeus, tots els quals parlaven en romanç valencià, i eren els autors de toponims com Fadrell, Fontcalda, Burriana, Burriol o Montornes. La noticia no ha d’extranyar-nos, perque recordem que fea poc de temps, el papa Aleixandre III, s’havia dirigit al rei Llop, dient-li glorios rei de Valencia “glorioso Valentiae regi Lupo”, agraïnt-li el bon tracte que dispensava als cristians valencians “usque fama pervenit cultores et fideles Christi quadam speciali praerogative diligis et honoras et eis familiaritatis gratiam nosceris non modicam exhibere” (p 602 “Historiae anglicanae scriptores” - 1652)

Que a principis del s. XIII, en Castelló, convivien cristians, musulmans i judeus, ho sabem per document de 22 de maig de 1213, en el qual Pere el Catolic, rei d’Arago, fill d’Alfons II i pare de Jaume I, concedi a l’Orde del Temple els drets sobre el castell i vila de Culla “Castrum et Villam de Cullar”, drets futurs, per a quan Deu posara un territori descrit minuciosament, en mans dels cristians “Deus illum dederit in manibus Christianorum”, incloent els drets sobre homens dones, cristians, moros y judeus, que allí habitaven en eixe moment i habitarien en el futur “cum hominibus et feminis, Christianis, Mauris atque judeis ibi habitantibus et habitaturis”.

L’historia de que els valencians en que es trobà Jaume I eren musulmans unilingües en arap, es una gran mentira, orquestada per a intentar justificar un pressunt dret “cientific” dels catalans per a apoderar-se de la cultura i de la llengua valenciana. Una part d’eixa cultura es la toponimia valenciana, creada per valencians de totes les religions, judeus, musulmans i cristians, que en territori valencià es dien simplemente “cristians” i rarament “mossaraps”. En el proxim articul continuarém repasant mes toponimia de la zona que estudiem, per a que vejam la poca vergonya que tenen alguns, quan adjetiven com a “catalana” una toponimia propia del territori valencià, en la qual els catalans no han tingut part alguna.