Josep Nebot i Pérez naix en Vilarreal en 1853 i mor en 1914. Cursà la carrera de Farmacia i descollà com escritor, pero la seua professio seria la de Archiver en la Biblioteca de l’Universitat de Valencia. D’entre les seues diferents publicacions es volen destacar les de caracter llingüistic: Apuntes para una gramática valenciana popular (1894) i Tratado de ortografía clásica valenciana (1910).

En temes filologics es autodidacte, com Constanti Llombart, en qui tenía depositades grans esperances per a solucionar el problema que generava l’anarquia ortografica en la qual es movien els escritors valencians del moment. Despres de la mort de Constanti Llombart publicà els Apuntes para una gramática valenciana popular (1894) en l’objecte de contribuir a posar solucio ad eixa situacio que considerava ben negativa per al progres de la llengua valenciana.

En esta obra destaquen els “Preliminares”, la “Parte Cuarta”, que es a on fa referencia a l’alfabet valencià i el correcte us de les diferents grafies, o el capitul V, molt extens, que dedica al verp i la conjugacio verbal.

Abans de publicar esta Gramática ya demostrà la preocupacio que sentia per la falta d’un criteri ortografic en un articul titulat “¿Quousque tandem?”, publicat en Las Provincias en 1887 i reproduit precisament en l’obra citada. En ell comentava que demanar una solucio per tal de conseguir un unic criteri ortografic era com una veu que clama en el desert, nomes escoltada en aquell moment per Llombart.

En el prolec de la Gramática denuncia la situacio aludida i propon, com en l’articul “¿Quousque tandem?”, algunes solucions: planteja la convocatoria d’un congrés filologic valencianiste, que mai es realisà, i veu com a unica solucio, davant l’irreconciliable divisio, mantindre dos nivells: un correspondria als lletrats, que tindrien la seua gramatica, i l’atre als populistes – per cert, els mes prolifics i llegits en els periodics satirics i en els sainets teatrals -, en una atra gramatica diferent. Considera que la llengua culta s’ha de construir, a no ser que es pretenga seguir escrivint i parlant com es feya Quatre segles arrere, o be adoptar directament el catala lliterari com pretenen uns atres.

Si en la Gramática presenta unes dubitatives sugerencies, sera en el Tratado de Ortografia clásica valenciana, prologat per Teodor Llorente i editat en 1910, a on es fan definitives les seues propostes.

Propon l’us de la grafia ch, practicament com recomanen les modernes Normes d’El Puig, tambe ho fa respecte de g i j, desterrant els digrafs tg i tj per inutils. La ny es l’unica grafia valida, es forma classica en el nostre idioma i no deu ser substituida per la ñ castellana com fan els escritors mes populistes. Regula perfectament l’us de la x, grafia conflictiva puix uns es decanten pel seu us conforme ho fa el castella i uns atres per com ho fa el catala.

El patrici castellonenc Gaetà Huguet Breva mantingué en Nebot algunes disputes un tant acalorades, alhora que raonades, i en un alt sentit patriotic, en relacio a temes llingüistics; les opinions d’Huguet es publicaren baix l’epigraf “Notes valencianistes. Resposta feta a En Joseph Nebot per Gaetá Huguet” en la revista Ayer y Hoy i en elles, referint-se a un articul anterior de Nebot sobre la llengua valenciana i la seua possible filiacio o acostament a unes atres llengües, Gaetà senyala que nomes acepta la consideracio de llengua mare per a la llengua llatina, mentres que preconisa l’autoctonia i singularitat de la llengua valenciana; considera, a mes, la necessitat d’articular dos nivells per a recuperar la normalitat de l’us de la llengua valenciana (coincidix aci en Nebot), o de tindre present als classics i la llengua viva de les localitats valencianes alluntades de les grans arees urbanes – mes castellanisades – en el proces de codificacio que considera necessari, fins al punt de que ya parla de la creacio d’una academia de la llengua valenciana.

La gramatica que elabora Nebot està feta sobre el model que li oferix la gramatica de la llengua castellana publicada per la RAE i te present, a l’hora de realisar el seu treball, les obres de Carles Ros, obres llatines, la citada Gramatica de la RAE i les catalanes de Bofarull i Blanch.

* Articul publicat en la revista Rogle, nº 43, d’abril de 2010