EDITORIAL

Llengua i mes llengua

El tema de la llengua –a la que els que manen seguixen sense posar-li nom– no para de donar maldecaps a politics, academics-politics i demes vividors de l’assunt.

Fa poc se feu publica l’acta del ple de la Diputacio Provincial de Castello, celebrat el passat 24 d’octubre, en el que s’aprovava una mocio de Compromís sobre la “Consideración de las ‘Normes de Castello’ como base fundamental para la normalización del valenciano”. ¡I nosatres que pensavem que aixo ya estava trasnoctat! Puix no, seguim pegant-li voltes al nano en unes bases ortografiques que, mal copiades de les Normes Ortografiques del catala, elaborades per Pompeu Fabra i aprovades per l’Institut d’Estudis Catalans en 1913, ya conseguiren que l’Ajuntament de la ciutat de La Plana absurdament les declarara BIC.

Ara, i en eixa mocio, continuen volent imprimir-los un caracter de transcendencia fins a l’adoracio casi mistica: que si foren ‘fruit del consens social’ –en realitat firmades en totes les reserves, i nomes perque eren provisionals, pels qui de veres representaven al valencianisme autentic en l’epoca: Lo Rat Penat i Fullana (i deixant fora al Centre de Cultura Valenciana, que havia conseguit que el valencià s’ensenyara en l’Universitat); lo demes –els promotors– era pancatalanisme al que no l’interessava mes que l’autoritat del IEC–, que si son la ‘base històrica oficial dels criteris de normativització de la llengua dels valencians’ –de fet, la base no son eixes “normes”, que no les seguiren ni els firmants, que continuaren usant les del IEC, sino esta entitat catalana, que seguix sent l’autoritat real darrere de la AVLl–. I, sino, atenguen a la valenciania que se despren del text: “La Diputacio de Castelló (…) utilitzarà, com a mínim, el valencià, en totes les seves comunicacions i publicacions” ¡Ells mengen “seves” i se riuen, i nosatres som els que plorem!

Per ultim, en el text parlen molt de la “llengua pròpia”, pero en cap moment la nomenen com toca: llengua valenciana; igual, igual, que feren en les llandoses bases. Moooolt transcendental i historic un document que parla d’una llengua a la que ni tan sols goja posar-li nom.

De dita mocio nos quedem en part de la cita que atribuixen a Ascensión Figueres –la primera presidenta (militant del PP) de l’ent politic que es l’AVLl– que diu: “Vistes des del present, no hi ha dubte que les Normes de Castelló han complit adequadament el seu objectiu pel qual es van adoptar.” I aci hem de donar-li tota la rao, perque l’objectiu era el de destruir la llengua valenciana i substituir-la per una atra; cosa que ella, i els seus, estan conseguint.

No nomes tenim esta aportacio tan interessant d’una mocio que ixque avant en el recolzament del Partit Popular i un vot en contra de Vox. N’hi ha molt mes, perque els dies passats han segut molt productius en el tema llingüistic. La Conselleria d’Educacio ha ultimat un document en els nous “Criteris llingüístics de l’Administració de la Generalitat”, en l’objectiu de ‘revalencianisar’ el valencià. La perogrullada pot ser mes gran, pero no mes necia. Si els deixem son capaços d’humidificar l’aigua. ¿Pero no nos han dit sempre que estaven “revalencianisant” el valencià, que s’havia corromput per culpa del castellà? ¿Ara resulta que era al contrari i nos estaven enganyant? ¡Quín despago!

En tot el temps que estos duen en el poder –portem des del passat maig– no han fet res, marejar la perdiu, com vulgarment se diu, o fum de boja, que tambe es expressio popular; teatralisacio, parafernalia, rius de tinta en prensa, cares llargues o satisfetes depenent de qué, de cóm i quàn. 

La veritat es que en eixe document lo que fan es dir i ‘autorisar’ lo que ya dien i estava autorisat (no cal mes que revisar el diccionari de l’AVLl), pero, per si cola i algun inocent encara es capaç d’engolir-se les seues patranyes, puix han “parit” un nou llistat de paraules tolerades. Este nou document no ve a substituir al que catalanisava el valencià fins a fer-lo irreconeixible, aprovat i adoptat en l’epoca del conseller Marzà (el defensor dels països catalans), simplement vol complementar-lo per a que eixes paraules tolerades puguen ser usades en llibrets de festes, en algun escrit informal o en el llenguage oral que use l’Administracio i per tant que ‘tot valga’. Aixo si, en les escoles catala pur i dur sense mes llimitacio que la consciencia del mestre.

I no paren les noticies. La penultima, del PP de Callosà d’Ensarrià, que en els seus vots ha evitat l’oficialisacio de les Normes d’El Puig (Diari La Veu, 26/10/2023). I per a finalisar, els diners, que es lo que els mou a tots: “La AVL tendrà un 6,1% más [de] presupuesto en 2024” (La Vanguardia, 30/10/2023); encara que si esperen moderar als “academics” en lo que per ad ells es una almoina, ho tenen clar.

A molts d’eixe partit els falta, primer, creure en la llengua valenciana, segon, coneixer-la i tercer, i mes important, usar-la en qualsevol registre (informal o formal). Pero no ho faran, se troben mes comodos fent us del castella i donant llargues fins a la proxima cita electoral en la que tornaran a clamar allo de “¡Defendamos nuestros signos de identidad! ¡Que no nos catalanicen!” per a que la bona gent, desgraciadament, s’ho crega i acabe votant-los, que es lo unic que de veres els interessa.

Lea la revista completa en PDF