EDITORIAL

Parem l’odi llingïstic

Tots sabiem que, en perdre el poder, començarien les movilisacions. Pero els temps han canviat i ya no es tan facil juntar a la gent per a fer una manifestacio; lo que prima ara es internet. 

En el grup de facebook denominat Plataforma per la Llengua País Valencià trobem la campanya: “Aturem l’odi lingüístic”. Els fets que, segons ells, revelen eixe odi son: el vet a revistes en biblioteques per estar escrites en valencià, que “intenten desvirtuar el model lingüístic àmpliament acceptat” i la nova proposta de llei d’educacio perque ataca l’ensenyança en valencià.

Anem per parts.

Lo de les revistes ya ho explicà en son dia el responsable: simplement han decidit deixar de gastar diners dels contribuents en revistes que, o son catalanes o estan escrites en catala; quan no, promocionen el separatisme catala.

Lo del model llingüistic amplament “acceptat” s’hauria de canviar pel model llingüistic amplament “impost”, ya que en cap moment s’ha demanat opinio als valencians sobre cóm volen parlar o escriure la seua llengua. Des de la transicio s’ha impost per la força el catala. Perque forçar es suspendre un examen o no poder presentar-te a unes oposicions, per eixemple. I forçar es crear una AVLl en un pacte que nomes interessava als governs de Catalunya i Espanya i clavar-la en un Estatut d’Autonomia que cap valencià ha votat.

Respecte de la nova llei d’educacio hem de separar dos aspectes. Per un costat no es cap secret que tant PP com VOX tenen una visio provinciana del fet valencià, i aixo inclou la llengua. Segons eixa visio el valencià està be per a anar per casa, fer llibrets de falla i coses aixina, pero per a lo important ya està la llengua castellana.

En este sentit, en les matisacions que facen falta podriem sumar-nos a la campanya susdita. No obstant, el titular que exhibixen en eixe post de facebook –que trauen de vilaweb.cat, 22/09/23– resumix el nostre desencontre: “El Consell suprimeix l’Oficina de Drets Lingüístics i ratifica l’eliminació de l’ensenyament en català a les comarques castellanoparlants”. Aci si que ho diuen claret: es catala lo que s’està ensenyant, i no la llengua valenciana.

I tot aço es lo que ells consideren “odi”. ¡Aficionats! Anem a donar-los unes quantes pinzellades d’autentic odi llingüistic: odi al valencià es crear un concurs de llibrets de falla alternatiu al de Lo Rat Penat per a intentar fer-lo fracassar (d’aço nomes els mes majors s’enrecordaran, pero es que l’odi al valencià ve de llunt), odi es negar el Teatre Principal a Lo Rat Penat per a que celebre els Jocs Florals per fer-los en llengua valenciana, odi es calificar sistematicament d’organisacio d’ultradreta al GAV, odi es negar un carrer o una plaça a Anfos Ramon i Garcia, el poeta mes premiat del sigle XX, per haver segut fidel a la llengua valenciana, odi es suspendre a un alumne per utilisar el lexic de sos pares, el mateix que gasten tots els valenciaparlants, i no plegar-se al caprig d’una elit superbia que a pur de despreci pel poble valencià exigix d’este una obediencia cega als seus deliris.

La mateixa Plataforma per la Llengua dona soport al cicle de conferencies: “València, emergència lingüística”, fetes per Xavier Serra (mestre de secundaria, filosof i escritor). Portem aci tres de les idees que expon, tretes d’un articul de diarilaveu.cat (11/03/2024). Hem de dir que, en certa manera, coincidim en dos d’elles i discrepem de la tercera.

Per ad est autor, “les accions que es poden dur a terme per a protegir i defensar la llengua són ‘mantenir-ne l’ús i no canviar-la’”. Encara que no sabem ben be si vol dir no canviar-la pel castella o no canviar-la per l’autentic valencià, lo cert es que aixo es exactament lo que hem estat defenent des del valencianisme des de fa decades: front als Xavier Serra de tanda, mantindre l’us de la llengua valenciana i no canviar-la per lo que ell i els seus ensenyen en l’escola baix el fals nom de valencià.

Per una atra banda afirma que s’han de “denunciar les agressions lingüístiques […] perquè ‘l’odi lingüístic està molt escampat i hem de denunciar els agressors, posar-los davant el mirall’”. I aixo es exactament lo que venim fent en estos editorials des de 2006, denunciar les agressions que patix la llengua valenciana per part del pancaespanyolisme i posar-los davant de l’espill, mostrant les seues contradiccions i males intencions.

Finalment explica que “el valencià ha tingut una capacitat extraordinària d’assimilar nous parlants que originàriament eren castellanoparlants, a més amb un poder polític i econòmic que actuaven en contra: no conec cap cas de resistència lingüística similar”. Discrepem en lo del poder politic i economic en contra. Els millons d’euros dels que ha gojat el catalanisme, l’imposicio politica del catala en el sistema educatiu, l’administracio i la radio i televisio publiques valencianes, la creacio de la AVLl i molts atres fets demostren lo contrari de lo que ell afirma. Aixo sí, que tenint tot aço en contra la llengua valenciana continue viva sí que es un cas singular de resistencia llingüistica. 

I es que no hi ha millor gent que la que conforma el moviment valencianiste, la que sí que vol que pare l’odi llingüistic. 

Lea o descargue la revista completa en formato PDF