U, dos, tres... Truss

I

L’aposta era a vore quí durava mes. I, al remat, ha guanyat l’encisam i ha perdut l’exprimera ministra del Regne Unit Liz Truss.

Han segut 45 dies de desgovern en el govern. Els britanics tenien cada dia una sorpresa. Pero la dona que havia segut triàda primera ministra per 81.000 afiliats del Partit Conservador (els toris), no pels diputats electes, no ha aguantat el tsunami que havia provocat.

Com el mantra dels conservadors-neolliberals (PP espanyol inclos) es baixar els imposts perque aixina s’ingressa mes (si tots feren lo mateix al final no recaptarien res...), al seu ministre de Finances se li ocorregue elaborar un minipresupost en una rebaixa generalisada d’uns 60.000 millons de lliures (especialment en els trams alts: els rics), finançada en deute public, i aumentar gastos i inversions... seguint les instruccions, per supost, de Truss. Els ‘mercats’ se li tiraren damunt, perque era un desficaci. La moneda nacional caigue i hague d’eixir al rescat el banc central. La cosa acabà destituint al ministre. Pero es que a la semana següent dimitia la ministra d’Interior i s’estava fraguant una mocio de censura entre els propis toris.

La curtea del mandat de Liz Truss trau a la llum un atre debat: la compensacio economica vitalicia per haver ocupat el carrec: 131.000 euros anuals. Si uns atres l’han rebuda abans ad ella tambe li correspon. Aci, els presidents, estatal i autonomics, tenen el mateix tracte: jornal de per vida i assistencia material i personal. Sería hora de revisar-ho: dignitat, si, pero luxos, no.

La competencia fiscal interautonomica espanyola (iniciada pel PP de Madrit-Espanya-Madrit) està generant una ona de desproposits, no nomes entre els correligionaris, sino entre els adversaris. Cert que no es igual llevar la taxa de successions, que nomes paguen rendes altissimes, que reduir alguns trams autonomics a rendes mijanes o baixes. Val la pena recordar que si la reduccio d’imposts està en l’adeene del PP, com repetixen fins a la sacietat, tambe es cert que en temps de president Mariano Rajoy, del PP, es varen pujar tots o casi tots... per necessitats del guio.

Este tema l’ha tractat en moltes ocasions el companyo Jesu Masia, pero yo vullc recordar que si la bondat de la mida fora real... si l’estat eliminara els imposts i les autonomies tambe... l’immensa majoria dels que ara clamen per les rebaixes fiscals... plorarien o, directament, es moririen. Com que viage pel mon, he estat en països excomunistes i sense ‘tradicio’ impositiva... i la desproteccio personal i la falta absoluta de servicis (de carreteres) es alarmant...

2


II

No m’agrada repetir les coses, pero, com que la memoria d’alguns es tan curta, ¿d’a ón creuen que han eixit els 5.000 o 6.000 millons d’euros per a rescatar les autopistes radials madrilenyes fracassades?, ¿d’a ón creuen que han eixit els passa de mil millons de compensacio pel fallit almagasent de gas en la costa de Tarragona-Castello? (contracte de l’epoca del ministre socialiste Miguel Sebastián i principal accioniste Florentino Pérez), ¿d’a ón creuen que ixqueren els 60.000 millons per al rescat dels bancs (a fondo casi perdut)?. ¿no volem avions i bombers per a apagar els incendis forestals?, ¿d’a ón creuen que ixen els 20 centims per litro de bonificacio dels combustibles?. I les milmillonaries ajudes que s’han donat a empreses i sectors durant la pandemia de covid-19, ¿ixen de baix de les pedres?... ¿no hi havia una cua immensa i extensa per a exigir ajudes al ‘estat’?, ¿no ho recordem?, ¿creuen que per 15 euros al mes les asseguradors sanitaries privades pagarien els costosissims tractaments d’algunes patologies?, ¿no veuen les pelicules nortamericanes?...

Una atra cosa es el repartiment del pastiç estatal. Hauriem de començar per eliminar les ‘excepcions’ iberiques (Navarra i Païs Basc)... o en cas contrari estendre el ‘cafe per a tots’. No es de rebut, perque es contradictori, reduir-eliminar taxes autonomiques i exigir que el ‘estat’ amolle mes diners, com fa Andalusia.

De la mateixa manera que s’exigix (pels ‘patriotes’) un contengut minim comu en educacio (estic d’acort), tambe hauria d’haver una cartera minima de servicis en tota Espanya... i a partir d’aci, que les autonomies pogueren ampliar-los... en diners propis... sense que fora transferible a uns atres ciutadans espanyols... sería just... si pague mes, tinc mes servicis ¿no? (els espavilats volen pagar menys i tindre mes servicis... impossible).

Lo dit, als ‘mercats’ pareix que no els ha agradat gens ni miqueta la recepta britanica (menys imposts i mes inversio) i no crec que els agradara la copia dels conservadors espanyols...

Els europeus descansarem quan el Regne Unit abandonà l’Unio Europea (1-2-2020), a on no volia estar (sempre han segut una quinta columna dels ultralliberals Estats Units), en acabant mamprengue en el ransal de voler modificar l’acort d’eixida (i continúa), ara no para de generar indirectament problemes (afegits a la delicada situacio per la guerra en Ucrania) en l’extravagant Boris Johnson (que amenaçava en tornar) i la breu Liz Truss... i lo ultim son les manifestacions per a tornar a l’Unio Europea... M’estranya, perque l’UE s’està convertint en una cova de sociocomunistes i intervencionistes (del mercat)... i mes quan la roja Ursula von der Leyen i els seus sequaços s’estan donant conte que el lliure mercat està be, pero es millor tindre’l controlat (per a evitar desastres com la dependencia absoluta de China en la pandemia, i la dependencia energetica absoluta del gas rus i de la gasolina de les petromonarquies). I no passa res per violar el dogma lliberal de no intervencio...

            No se cóm acabarà aço...


Image  1: Leon7dias.com/economiasolidaria.org
Image 2: expansion.es

 

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.