L´"ACORD" DE L’ACADEMIA SOBRE EL "RIC REPERTORI LÈXIC I FRASEOLÒGIC VALENCIÀ."
I
El contingut del titul que he donat al present articul, es troba publicat en el DOGV de 24/06/2002
Eximenis, en 1383, en "Lo regiment de la cosa publica", definí la llengua valenciana, al dir: "…lenguatge compost de diverses lengues que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millor li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables dels altres he ha presos los millors".
Els "il·lustrissims", per conte d´identificar i establir "los millors" vocables, els barrejen en "los pus durs e los pus mals sonants vocables" del català, perque saben que es l´unic cami que tenen, per a intentar conseguir la disolucio de la llengua valenciana dins d´un "totum revolutum", que preten la desaparicio de les caracteristiques que la individualisen.
No contents en aixo, intenten el desprestigi de formes valencianes baix el pretext de mes o manco "venerabilitat" segons el temps de quan es troba documentada, o segons diferents registres, de tal forma, clar, que el registre formal sempre correspon en la forma catalana, aplegant al ridicul de calificar expresions valencianes com a "pròpies de la comunicació oral espontània".
Mamprengam a alçar i llevar caracetes: En l´apartat 3.5, parlen de"paraules vives en els parlars actuals, no documentades en texts dels segles XIII al XVI". Son: "coentor, corfa, gasto, iaio, quadro i xicotet". Les emparellen en paraules "que en alguns registres alternen amb les variants o els sinònims usats pels nostres escriptors clàssics": "coïsor, escorça, despesa, avi, quadre i petit". Vejam:
CORFA.
Thesaurus puerilis (1579). Onofre Pou. Reproduccio facsimil París-Valencia (p 37).
“Les cloves , o corfes hoc, putamen,inis.”
¿A on esta el erro de la AVL? ¿Que no s´han llegit el Thesaurus puerilis o que no saben que 1579 es sigle XVI? Siguent una paraula d´orige arap, ¿Que mes dona quan estiga “documentada”? Tot son enredros, per a donar mes “cientifisme” a “escorça”, que si be es cert va ser usada pels nostres classics, hui es simplement una paraula morta en valencià, i una paraula morta, com la carn morta, fa pudor.
GASTO.
“Arquitectura en la Valencia del siglo XVI: el Hospital General y su artífices” de Mercedes Gómez Ferrer. Document n°: 9.3. Any 1589. (p 391).
“Los dits illustres administradors del dit Spital General… cobrar totes les pecunies que seran necesaries y pagar tots los gastos salaris y despesa de dita obra nova…”
QUADRO.
“Arquitectura en la Valencia del siglo XVI: el Hospital General y su artífices” de Mercedes Gómez Ferrer. Document n°: 3.2c. Any 1497. (p 374).
"…acabar de obrir los fonaments dels quatre quadros fins l´aygua e per acabar de lançar los fonaments e per fer tres tapies en alt de tres quadros e mes una parada mes en un quadro que foren quatre e fer tres portals dels tres quadros entre reble e calç e arena e ragoles e miges…”
Per cert, aconselle als responsables de la EMT, o a l´alcaldessa de la ciutat de Valencia, que lligguen aço, i que lleven la coentor de "quadre de preus" per a posar-ho en valencià: "quadro de preus".
CHICOTET
“La ciudad en la memoria: Los códices de la catedral de Valencia”
“Dilluns a XIII d'octubre de M CCCC XXX huyt…Item, comprí quatre llibrells mijanets e tres xiquotets per a obs de pastar algepç en la dita obra…”
Com es veu, no es que “chicotet” no estiga documentada en el XVI, ¡Es que esta en el XV! (1438). No esta de sobra dir que la paraula classica valenciana per a dir chicotet, no es petit (encara que alguna se pot espigolar), es “chic”, o “chiquet”.Nomes un eixemple: “Lo Spill o llibre de les dones” de Jaume Roig (s XV).
2975 me·n feu parlar,
2976 ffeu me contar
2977 qu’era chiqueta
2978 quant fon mongeta
Vegem, que de sis paraules, quatre erros com a minim. I aixo, ho mires com ho mires, te poses com te poses, es un suspens com un cabas, una bona carabassa. La conclusio no pot ser mes trista: els nostres "il·lustrissims" son uns indocumentats (perque no troben documents, clar). Un aficcionat com yo, troba documentacio, que tota una quadrilla de gent, composta per professors universitaris en grans cervells (¿O tot es corfa?) en salaris gens chicotets, en gastos de pressuposts millonaris i becaris al seu servici, no troben. A este pas, mai figuraran en el quadro d´honor de valencians ilustres ¿O es que no busquen perque no els interessa?
II
Anem a continuar en l´apartat 3.6 del "acord" descordat. Els nostres resabuts "il·lustrissims" diuen que son "innovacions del valencià modern": "amollar, bigot, *boçar / llançar, bonegar, botella, *botijós / tartamut, calcetí, catxerulo, clòtxina/musclo, cosquerelles, *desficaci, desgel, desnugar, *dessubstanciat, *destarifat, *destrellatat, *desvanit, encanar-se, escabussar, escabussó, escopinyada, joguet, jupetí, milotxa, monyica, nuc, nugar, pallola, pitera, poregós, prunyó, puntelló, reballar, regallar, rogle, roín, rua (de pa), *tararot, tomaca, *trompellot, voladoret."
AMOLLAR. "Lo proces de les olives" de Jaume Gaçull. (s XV)
33 Hi, per que millor degues conduhir los,
34 y al menys de Moreno fes taula lo ioch,
35 entri ab la sua per que, poch a poch,
36 tirant hi mollant, pogues avenir los;
BOTELLA. "Lo Espill" de Jaume Roig. (s XV)
686 carniseria
687 cert infinida,
688 he sense mida
689 botelleria,
690 paniçeria
TARTAMUT. “Sermons”de Sant Vicent Ferrer. (s XIV)
“…sent Valero, arquebisbe de Saragoça, qui ere tartamut,…”
“Liber Elegantiarum” de Joan Esteve (s XV)
“Home grosser fat tartamut” (p.190)
“Lo Sompni de Johan Johan” de Jaume Gaçull (s XV)
577 car may naixque nenguna d’elles muda,
578 ni menys ne viu yo tartamuda
579 nenguna may.
580 Puix fon passat hun poch espay,
CLOCHINA. Sanchis Guarner, en la seua colaboració per a l'“Enciclopèdia de la Cultura Española”, escrigué sobre el valencià: "Algunos de los valencianismos léxicos de ascendencia mozárabe, presentan huellas de las leyes fonéticas de aquella habla, como càrritx, carxata, clotxa, clòtxina, cuquello, fardatxo"
ESCABUSSAR. "Lo Espill" de Jaume Roig. (s XV)
631 hi d’un vell guall,
632 lo riu avall
633 la cabuçaren
634 he la llançaren.
"Liber Elegantiarum" de Joan Esteve.(s XV)
Acabuçala en lo pou (p. 73)
Mes se a nadar e anar davall laygua acabuçat (p. 243)
REGALLAR. Llibre d'obres d'En Pau Rossell, (Frares Predicadors de la ciutat de València).A.R.V., Mestre Racional, núm. 11.643, MCCCCLXX
"... perque la volta de la coberta per pluges se era ploguda e havia fet regals de dins e de fora, los quals de tot nols pogueren tolre..."
ROGLE. "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve.(s XV)
Com aços contas estant molts en un rotle fet. (p 118)
“Constitucions del convent de Sant Josep de Valencia”. (s XVI)
"... estiguen totes circuint lo llit de dita defuncta en modo de un rogle, y lo sacerdot al cap del llit..."
ROIN. "Lo Proces de les olives" de Jaume Gaçull.(s XV)
261 per ço quant la lantia fa lum esmortida,
262 se pot be coneixer ab fusta raho
263 que deu tenir l’oli escas hi a mida,
597 o es de la metcha roin lo coto.
"Tirant lo Blanch" de Joanot Martorell. .(s XV)
“.....vol molt subtilment mirar moltes voltes li esdeve que elegeix la mes roin e en especial en els amors honestes e licites.”
TARAROT. “Breu descripcio dels mestres que anaren a besar les mans a sa magestat el rey don Phelip...”. de Gaspar Guerau de Montmajor (1586)
Més viu faltar en lo avalot
lo tararot doctor Reguart,
que Déu me'n guart,
per Déu exir
I es que començant pels mossaraps valencians, seguint per Sant Vicent Ferrer, Jaume Roig, Joan Esteve, Jaume Gaçull, Joanot Martorell... ¡Seran moderns! ¿No vos els imagine-ho a tots en Canal 9 ballant un rap? ¡Ah! i Gaspar Guerau de Montmajor, ademes de modern, es un informal, perque que sapiau que segons els nostres "il·lustrissims" “Les formes precedides d’un asterisc no són recomanables en els registres formals". ¡Deu meu! ¿Que hem fet els valencians per a mereixer aço? Practicament totes les demes paraules, les tinc documentades en els sigles XVII i XVIII. Si parlarem d´arquitectura, per supost, no estariem parlant d´arquitectura moderna.
La conclusio es que hi haura que lligar curt als "il·lustrissims" a vore si els fem treballar. (sense passar-nos, no els regalle la suor pel front). Esta clar que no podem amollar-los perque en la seua faena son prou roins i si els demanes contes es fan els tartamuts. Mes que a treballar pareix, que tots en un rogle, es dediquen a menjar clochinetes, en bones botelles de vi (del Penedes). ¿Seran tararots? A vore si fa falta escabussar-los el cap per a refrescar-los les idees.
III
Continuant en un estudi per damunt damunt de les perles sembrades per els nostres “il·lustrissims”, l´apartat 3.8., porta per titul “Les unitats fraseològiques, generalment pròpies de la comunicació oral espontània” Tenim: “a estall, a soles, a tothora, al remat, bona cosa, fer parlar, fer rogle, més aïna / més aïnes, ser oli en un cresol, tindre seguida, tirar (traure) el lleu, traure trellat”
¿Qué vol dir “pròpies de la comunicació oral espontània”? ¿Qué no apleguen a servir ni per a la comunicacio oral “a conciencia”? I per supost, imagine, que tampoc per a la comunicacio per escrit.
Anem a vore eixemples que contradiuen als nostre “il·lustrissims”. Estudiarem a soles els tres primers:
A ESTALL.
Llibre del Consolat del mar.
Cap CXCIX: “Si algun maestre d´axa o calafat pendra o fara alguna obra a estall...”
Manual de consells medievals de Xàtiva. Anno a Nativitate Domini millesimo CCC ° LXX octavo
“…que preguaven lo dit consell que la obra del dit pont se donàs a stal o.s fes per aquella millor manera que al dit consell plagués... o al pas del molí d'en Jacme Pich o en altre loch, ne si la dita obra se darà a stal…”
Capítols i elecció dels oficials de la fàbrica de la Llonja. 20 novembre 1481
“...hajen a tenir per contents d. llurs salaris o estalls…”
A SOLES.
“Lo Spill o llibre de les dones”
334 Lo desplaer
335 ffon meu a soles:
336 trobi violes
337 en lo meu ort
“Lo Passi en cobles”
974 cridant a Iesus vengues prop de si
975 y a soles los dos en tal consistori
976 del fet que no era a ell tan notori
977 demanda li feu dient prest axi
“Lo Sompni de Johan Johan”
2401 Qui ab cunyats entra en missa
2402 se n’hix a soles.
2403 E donchs que us par d’estes resoles,
2404 mosenyer meu?
“Tirant lo blach”
“...quant es gran repos practicar de raons a soles ab aquella persona que hom ama.”
“Com lo filosof fon davant lo Rey a soles dins una cambra...”
Los Jurats de la ciutat de valencia. 31, maig, 1441
“…revocant la dita lexa ab un codicil, lexà tot lo dit argent seu a la dita muller del dit maestre Jacme Roig a soles, e axí és morta.”
A TOTHORA.
Privilegis d´Onda. 1335, maig 26.
“...car segons la carta de la població dessus aplegada, e los furs preallegats, a tot hora...”
Jardinet de Orats.
520 començare invocant tot hora
597 Minerva grant y trasparent Aurora
“Reportori general y breu sumari per orde alphabetich de totes les materies dels Furs de Valencia”. Nofre Berthomeu Ginart. 1608.
“Instruments y actes publichs tot hora fan plena fe. For 17. rub de sententiis,&c fol 164”
Com es pot vore, ni els nostres classics del sigle d´or valencià ni els redactors de llibres de dret de l´epoca, feen cas als “nostres i·lustrissims” ¿Quina es la rao per la qual es volen desacreditar les particularitats valencianes? ¿Es eixa la misio de l´AVL?
He comentat que l´objetiu de l´Academia es fer un "totum revolutum", una revolica, que diluixca les caracteristiques que individualisen la llengua valenciana. En aixo, la fan desapareixer. ¿Eixemples? Vejam algunes de les paraules que trobem en el “Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià”, que forma part dels “Documents Normatius” de l´Academia:“noi, noia; nois, noies m. i f. [Ó]”, (chiquet); “tarda; tardes f.”, (vesprada) “verola veroles f. [Ó]” (pigota); “abans-d’ahir adv” (despus ahir), “xarampió; xarampions m.” (pallola) “totxo, totxa; totxos, totxes adj. i m. i f. [ó]” (rajola) “bufera; buferes f. [é]” (albufera)...
L´articul 3 de la “LLEI 7/1998, de 16 de setembre, de la Generalitat Valenciana, de creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua” establia que es misio de l´Avl “…vetlar pel valencià partint de la tradició lexicogràfica, literària, i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidada, a partir de les denominades Normes de Castelló”. ¿Formen part “noi, tarda, abans d´ahir, verola, xarampió, totxo, bufera…” de la tradició lexicografica, literaria valenciana? ¡¡No!! ¿Formen part de la realitat llingüistica genuïna valenciana? ¡¡No!! ¿No es aço un flagrant incompliment de la lley? ¿No existix forma legal de plantar-los cara i defendre-nos? ¿O es que tenen bula per a fer lo que els rote?
Vegem que esl nostres “il·lustrissims” manipulen a estall i a tothora. A vore si es queden a soles.
Agusti Galbis Cordova es Arquitecte.