Pep Gimeno i el nom en valencià del primer mes de l’any

No fa molt, el 31 d’octubre passat, assisti a una actuacio de Pep Gimeno “Botifarra”, en la localitat de Carpesa. El ‘cantaor’ valencià entre canço i canço va contar alguna que atra historia curta arreplegada en els diversos pobles de la geografia valenciana, refrans valencians, etc. Tot ho feu en un valencià, el del seu poble –Xativa–, molt eufonic, en una sonorisacio que dona gust escoltar, en les seues assimilacions vocaliques (realisacio fonetica de la “a” atona final com la vocal tonica –en este cas “o” oberta–) que fan tan particular la pronunciacio de paraules com “bona”, “roda” o “pilota”, per posar nomes uns eixemples. Fins aci tot prou be, usant un lexic i unes expressions en les que t’identificaves absolutament.

Pero no podia ser tot de color de rosa perque en la part final de la seua actuacio feu referencia a l’enorme cantitat de refrans que te el valencià aplicats als dotze mesos de l’any. Quan es va referir al primer mes ho feu posant-li el nom de “gener”, ¡quína llastima!, tan be que anava. No puc creure’m que el ‘cantaor’ de Xativa no sapia que en valencià, des de temps immemorials, l’unica paraula que ha usat el poble quan havia de referir-se ad eixe primer mes de l’any es “giner”. No aportare ara tota la documentacio que ho acredita, perque ya ho he fet en uns atres articuls (“Sobre el proces de substitucio llingüistica. Un eixemple paradigmatic: gener versus giner” –publicat per primera volta en 2004– i “El primer mes de l’any en valencià nomes te un nom: giner” –2016–) que han segut publicats en diaris i poden ser consultats tambe en Internet, pero si que vullc fer una reflexio al respecte. Es indubtable que hi ha instruccions per a soterrar, al preu que siga, el terme geuïnament valencià (“giner”) i estendre pel nostre territori aquell atre estrany en terres valencianes pero que presenta com a normatiu –aci està el quit de la qüestio– l’Institut d’Estudis Catalans: “gener”. Aço no sería per a preocupar-nos massa si no fora perque duem ya mes de trenta anys d’escola ¿en valencià?, repetint millers de vegades la parauleta en qüestio, de manera que va ‘calant’ entre les noves generacions, que ya no reconeixen “giner” si no els ho han aclarit be en casa.

Es tracta d’una sola paraula, pot dir algu, pero, insistixc –una volta mes–, estem davant d’un terme valencianissim del que trobem documentacio –sense solucio de continuïtat– des del segle XIII fins al dia de hui. Un vocable que aquells que tenim uns anys hem oit sempre a les nostres mares i que s’ha vengut usant en total i absoluta normalitat. Estic segur que Pep Gimeno ha sentit dir esta paraula centenars de voltes, sobre tot en els refrans valencians que tan be se saben eixes “ueles” (per “yayes”) a les que ell feu referencia d’eixa manera durant la seua actuacio. Aço no tindria explicacio sino fora perque sabem de sobra cóm ha funcionat (i funciona) la “compra de voluntats” en la nostra terra. Encara que duc des de l’any 1998 (El lexic valencià proscrit a través dels classics) denunciant l’intent de fer desapareixer este genuïnissim terme valencià, no pense baixar els braços davant del genocidi cultural que s’està duent a terme en Valencia. La nostra lluita ha de ser constant. Encara que els partidaris de fer desapareixer el valencià com a llengua tenen a favor el poder politic, l’universitat, la majoria dels mijos de comunicacio, l’indiferencia –letal– d’una part important del poble valencià, l’alienacio pancastellana de molts valencians... vullc pensar que este poble, perque nos estem jugant el futur, haura de despertar algun dia. Que ningu oblide mai que la perdua d’identitat sol dur sempre de la ma la perdua del poder politic i de l’economic. Si aço no vos pareixen motius suficients, seguiu, valencians, deixant-vos seduir per les diverses alienacions i voreu que feliços feu ad aquells que volen perpetuar l’injustissim tracte a Valencia des del centralisme politic o ad aquells atres que vos necessiten per a construir l’entelequia dels “Països Catalans”. No s’ha de ser molt inteligent per a saber que per estos camins el futur no sera mai nostre.

Imagens: Pixabay (_Alicja), edicio del "Spill" (Valencia 1531), "Atles Lingüístic del Domini Català" (online)

www.inev.org