Hem vist que “Sarq al-Andalus”, no es mes que una referencia geografica que vol dir “l’orient d’al-Andalus”. Hem de continuar preguntant-nos pel significat de “al-Andalus”, sent que hui en dia, els acatalanats la gasten com a cul de sac informe a on clavar de forma indiscriminada tot lo que no els interessa individualisar.

José Biedma López en “La filosofía y el mito andalusí”, nos diu respecte del concepte de “al-Andalus” que fon Levi Provençal qui “…determinó tal concepto como el espacio peninsular sujeto al poder musulmán, con lo que se iría contrayendo a medida que progrese la reconquista.” Comprovem, per tant, que es tracta d’un concepte “determinat” o inventat per Levi Provençal, que desficaciadament lliga el nom d’un territori a la religio dels seus governants. Per tant, si canvia la religio del governant es modifica el nom del territori. A mes, es presenta com a de difícil definicio, ya que la Septimania francesa i les Balears tambe formaren part de “al-Andalus” en algun moment, sense ser “espacio peninsular”.

Federico Corriente, en “Novedades en el estudio de los arabismos en iberorromance”, complica i restringix la definicio quan parla de “…una entidad política a la que debemos llamar Alandalús… y en ningún caso, anacrónica y distorsionadamente, -España musulmana-”. En parlar de “Alandalús”, com a “una entidad politica”, es deduiria la seua extincio, quan el territori baix el poder dels musulmans deixà de ser “una entitat politica”, per la descomposicio del califat de Cordova a principis del s. XI. El mateix Federico Corriente, en “A vueltas con las frases árabes y algunas hebreas incrustadas en las literaturas medievales hispánicas”, afirma que: “…no pudo haber España hasta la extinción de los estados islámicos de la Península Ibérica, sino los estados asturleonés, castellano, navarro, aragonés y catalán…”. Vegem que el mateix Federico Corriente, posa en evidencia l’existencia de distints “estados islámicos”. I distints “estados islámicos”, no poden ser “una entidad política”. Per tant, segons este afegito a la definicio de “al-Andalus”, es una aberracio referir-se a “al-Andalus” a partir de l’existencia de distints “estados islámicos”, entre els que es trobava l’estat islamic de Valencia, al mateix nivell que qualsevol atre dels estats cristians relacionats per Corriente.

Anem a procedir a analisar la realitat o falsetat historica respecte a la hipotetica relacio entre el nom d’un territori i la seua religio oficial. Convindrem en que es demostraria la seua falsetat historica si trobarem referencies que nos parlaren d’un “al-Andalus” cristià i d’una “Espanya” musulmana.

Escomencem per el “al-Andalus” cristià. Ibn Idari en la seua obra “Bayan al-Mugrib” pren d’Ibn Hayyan (987-1075) la noticia sobre l’importancia de Santiago per a la cristiandat espanyola. Diu: “Es el mayor de los lugares santos en Andalucía...y su importancia es igual que para nosotros la Qa’ba,” (p 262 de “El enemigo en el espejo”). Aben Al-Atsir, al parlar de la batalla de Cutanda escriu que “En este año, es decir, en el 514, un rey de los reyes de los Francos en Alandalus, llamado Aben Redimir…”. ¿Un rei de “al-Andalus” que es rei de cristians? Vegem per tant que sí que existix un al-Andalus cristià que tomba l’historicisme de l’inventat concepte.

Seguim en un aperitiu de referencies a la “Espanya” musulmana. (Ne donarém prou mes) En la “Historia Roderici”, -escrita segons Menendez Pidal cap a l’any 1100-, es parla dels “Reges sarraceni Hispaniarum”, es dir, dels reis sarraïns de les Espanyes. En la “Chronica Rogeri de Houedene” llegim que “…in Hispania illa Saracenica sunt quatuor reges principales… quartus dicitur rex de Valencia”, es dir que en l’Espanya musulmana hi havia quatre reis principals, entre els qui es trobava el rei de Valencia.

Comprovat que el concepte de “al-Andalus” equivalent al territori de l’antiga Hispania>Spania>Spanna>Espanya, baix el domini dels musulmans es tracta d’un invent, resulta difícil d’entendre l’integrisme “andalusí” de moda, que, com el Sr. Corriente, manté que parlar de la “España musulmana”, es parlar “anacrónica y distorsionadamente”. El seu concepte de “al-Andalus”, no es que siga anacronic, sino que es que es practicament acronic i ahistoric. Si s’ha donat en alguna ocasio, ha segut com a excepcio. I no es llicit voler pontificar i impondre l’excepcio com a regla.

De les cites expostes, ya es podria intuir una equivalencia de conceptes entre “al-Andalus” i Espanya. Espanya es el romanç l’equivalent a l’arap “al-Andalus”. Constatem-ho.

En el Museu Arqueologic Nacional, es troba un diner de l’any 98 de l’hegira (716). Per una cara diu: “feritos soli in Span an...” que voldria dir “fon acunyat este sou en Spania l’any…”. Per l’atra cara diu: “duriba hada l-dinar bi-l-Andalus sanata taman wa-tis’in”, es dir: “fon acunyat este diner en al-Andalus l’any 98”. La mateixa llegenda en dos llengues, llati i arap, conduix a l’immediata identificacio entre “Spania” i “al-Andalus”. Un capitul del llibre d’Abu Ubayd Al-Bakri (ap.1010-1094) “Geografía de España” (“Kitab al-masalik wa-l-mamalik”) es titula “Yazirat al-Andalus”, es dir, la peninsula d’Alandalus, en referencia a la peninsula iberica. Escriu: “Se cuenta que antiguamente su nombre era Iberia (Ibariya), por el río Ebro. Luego se llamó Bética (Batiqa), por el Betis, el río de Córdoba. Luego se denominó Hispania (Isbaniya)… Unos cuantos dicen que su nombre es en realidad Hesperia (Isbariya), así denominada por Hésperis (Asbaris), estrella conocida como la Roja (al-ahmar). Luego recibió el nombre de al-Andalus, por los atlantes (andalis) que la habitaron” (“Esplendor y decadencia de al-Andalus” de María Jesús Viguera Molins).

Les cites anteriors, una de l’inici de la dominacio musulmana i un atra posterior a la descomposicio del califat de Cordova, nos porten sense dubte a l’identificacio de l’expressio “al-Andalus” en Hispania>Spania>Spanna>Espanya. Constatem com “al-Andalus” no era la part d’Espanya “sots senyoria de moros”, perque “al-Andalus” o “Andalucia” era tota Espanya.

En relacio a l’orige de la paraula “al-Andalus”, s’ha escrit molt sobre el tema. Un intent historic de trobar l’orige, a mes del ya citat d’al-Bakri, el trobem en la “Crónica Latina de los reyes de Castilla”, redactada cap a l’any 1236 i que confirma l’etnicitat autoctona de l’immensa majoria dels musulmans hispans, que segons l’autor es veuen com a Vandals, d’a on vindria el nom de “Handalucia”: “…populi de Handalucia…unde et populi Handaluce uocantur, quos quidam credunt Vandalos esse”

Es cert, que en algunes ocasions, poques, el terme arap d’al-Andalus, s’incorpora en les croniques cristianes. La Cronica francesa dita Pseudo-Turpin, de mitan del s. XII, parla de “…terra Yspanorum, tellus scilicet Alandaluf” que significa “terra d’Hispans o espanyols, es dir d’al-Andalus”. Es difícil trobar identificacio mes clara entre la terra dels hispans o espanyols es dir, Hispania o Espanya i la terra d’al-Andalus. El rei en Jaume, en la seua cronica escriu lo que li diu Almofois que era “el pus saui de Xatiua”. Li diu “…que uos sabets be lo castell de Xatiua qual es, que non ha altre meylor en tota la Endeluzia…”. Vegem com Almofois parla a Jaume I en romanç valencià, i nomes trobem una cosa extranya: es referix a Espanya com “Endeluzia”. Sabem de l’importancia del castell de Xativa en la Corona d’Arago, que fon la preso a on moriren tant Jaume d’Urgell per no acceptar el resultat del compromis de Casp, com el comte de Pallars, cap de la revolta catalana que s’estengué des del 1462 al 1472. En la resposta de Jaume I a Almofois, li parla d’Espanya nomenant al “jutge don Fferrando qui es dels alts homens Despanya”

“Al-Andalus” no es mes que el nom musulmà d’Espanya, com “Sefarad” ho era per als judeus. Si no parlem en arap, ¿Per qué dir al-Andalus a la part d’Espanya baix el poder musulmà? ¿No seria una coentor parlar de la “Valence de l’Espagne” per a referir-nos a la Valencia invadida per les tropes napoleoniques?

Comprovem com alguns sabudots, individualisen a cada u dels pobles cristians “…estados asturleonés, castellano, navarro, aragonés y catalán…”, pero s’inventen un concepte de “al-Andalus”, que abraça a tots els pobles hispans baix el poder de l’islam. Pot ser que darrere de l’invent s’amague un racisme de qui nomes que veu “moros, i tots son iguals”.

El coctel d’elements que amaga el fals concepte de “al-Andalus” -falsetat historica, coentor i racisme- es aprofitat pels acatalanats per a obviar una part molt important de l’historia de Valencia. El dogma mana que no existix historia valenciana abans de Jaume I. Hem de ser conscients de l’engany, no fent-los el joc d’un pressunt i coent “cientifisme”.