L’estupidea humana, la d’alguns humans, pareix que no te llimit. Ara es l’hora de À punt. ¿Per qué no me sorprenc? Perque se que si son capaços de llançar impunement la serie Merlí, en catala oriental, sense subtitular (perque es la mateixa llengua), tambe se que son capaços de subtitular a un jove music de Bechi... perque no parla normalisat (no perque creguen que son dos llengües).
Alguna ment brillant, de les moltes que n’hi ha en la nova-antiga televisio ¿valenciana? s’haura preguntat: ¿per qué no posar en practica l’acort de normativisacio unitaria que firmaren no fa molt l’Institut d’Estudis Catalans, l’Universitat de les Illes Balears –que no pinta fava– i l’inclita Acadèmia Valenciana de la Llengua –que encara pinta menys–? I avant. El fruit va madurant.
Aixina la nova-vella televisio ¿valenciana? es dedica a subtitular la narracio d’un music quan diu “a atres llocs” (“a altres llocs”), “adorguera” (“adormira” es la forma unica de la flexio verbal d’Enric Valor i de la gramatica de la AVLl), “estaran hasta el gorro” (“estaran fins a les celles” ¿per qué no ‘fins a la coroneta’, ‘fins mes amunt de la coroneta’ que son les mes populars i correctes), “en el carro” (“amb el carro”), “tot tipo” (“tot tipus”), “anar a vore” (“anar a veure”), “aficio per este tipo” (“afició per aquest tipus”), “m’auela Barbara” (“ma iaia”), “els platillets” (“els platets”), “que eren de m’auelo Justo” (“que eren del meu iaio Justo” ¿se’ls ha oblidat el possessiu debil ‘mon’?), “d’haver-me sentit” (“d’escoltar-me”), “el almires” (l’almirés”).
Recorde quan en temps del ‘pacte del pollastre’, alguns membres d’Unio Valenciana ocupavem carrecs en Radiotelevisio Valenciana. Mes d’una volta es burlaven, els espavilats, i incitaven a que subtitularem les intervencions en catala... perque com eren dos llengües... Mira per a ón no es feu llavors (no perque no fora pertinent), sino perque hi havia dos animes en l’ent i perque hauria eixit en peça la ‘ciencia’ a criticar la subtitulacio. Ara han callat. Silenci en els pesebres de la sapiencia.
El fet es que als ‘normalisadors’ de la nova-paleolitica televisio ¿valenciana? no els agraden ‘vore’, ‘m’auelo’, ‘este’, “en el carro”... i fan el mes espantos dels ridiculs, diculpen, ‘ridicles’. Pero no es creguen, ells estaran supercontents... es el cami... s’ha d’acostumar a la gent a un determinat model idiomatic i aço pronte o tart s’havia de fer. L’actual president de la AVLl alfarrassà en una vintena els anys per a que ‘confluiren’ les dos gramatiques (catalana i valenciana) en una, i les institucions respectives. I d’aço fara ya quatre anys... He publicat un llibre sobre autoodi i qüestions llingüistiques conexes (El genuïnisme i l’autoodi)... no vaig aci a contar molt mes...
¡Ah!, ¿que el director general AlfreD Costa no ho sabia? Suponc que tampoc sabra que la programacio televisiva en Levante-EMV va d’esta forma, habitualment, “Amb 35 anys, el Tripp encara viu amb els pares. Aquests, tips [farts] de la situació, decideixen contractar els serveis d’una jove professional perquè el convenci que s’independitzi”...“Deliciosa comèdia en què el jove xef Samir descobreix la seva herència i la passió per la vida mitjançant l’art de la cuina hindú” (Levante-EMV, 29-7-2021: 53).
Tranquils, que ni els genuïnistes (Josep Lacreu, Leo Gimenez) ni els academics de la corda (Abelard Saragossà i la recua ‘valencianista’) ni els ‘experts’ en dialectologia (Emili Casanova, tambe academic) ni el neoconvers president de la AVLl Ramon Ferrer ni ningu obrirà la boca... ¿cóm l’han d’obrir? Si es lo que volen...
Ya dic, cap d’estos ha dit mu pel model idiomatic en el qual es publicita la programacio de la nova-anciana televisio ¿valenciana?... ¿Cóm van a fer-ho si es tracta d’una empresa privada? Bona excusa te el malalt.
Aço ha de servir per a que els pocs que encara creguem en una llengua valenciana i que l’usem (i els que creuen que podem ser alguna cosa si volem) separem el gra de la palla entre els partidets que creixen com els rovellons, i triem els que estan defenent la personalitat valenciana, ara i en les futures eleccions. Aço nomes te una solucio politica... per si algu es pensa una atra cosa.
Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.