I
Manuel Sanchis-Guarner Cabanilles, fill del llingüiste Manuel Sanchis Guarner (1911-1981), ha descobert les ameriques o la llei de la gravetat, per al cas te igual.
Com a epilec de l’obra El valencianisme de Sanchis Guarner (2022), d’Abelard Saragossà, escriu unes pagines (“El fracàs permanent”) i es mostra preocupat per la deriva de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
¿Quína es la causa d’este desassossec?. No es atra que el “Acord de Cooperació per una Normativa Inclusiva i Unitària”, firmat en juliol de 2020 per l’IEC, la AVLl i una comissio tecnica de l’Universitat de les Illes Balears (de ‘paquet’, es irrellevant perque no te competencies en la materia). Resulta que en este document es reconeix l’unitat de la llengua (catalana) i s’aposta per la colaboracio. Pero les apariencies enganyen.
El mege Sanchis-Guarner llig entre ralles i “poc a poc sembla palés que no hi ha «relacions horitzontals» entre les tres entitats, sinó que «l’Institut d’Estudis Catalans, a través de la seua Secció Filològica, és [...] per al conjunt de la llengua catalana el referent normatiu». Com es reconeix la unitat de la llengua («assumeixen la unitat de la llengua catalana, anomenada valencià en el territori de la Comunitat Valenciana») sembla quedar clar que s’assumeix que el «referent normatiu» de la llengua que es parla a una gran part del País Valencià és l’IEC.” (p. 268; els parentesis quadrats estan en l’original). ¡Estic atabalat i desconcertat pel descobriment!
He de fer un poc de memoria per a que la gent s’aclarixca. El festeig entre les dos entitats s’oficialisà en un primer acort de cooperacio (decembre de 2019, IEC; giner de 2020, AVLl) i en un protocol (juliol de 2020). El document original ixque de la Secció Filològica de l’IEC i es passà ‘a la firma’ dels atres dos ‘secundaris’ (AVLl i Universitat de les Illes Balears).
Lo que ara critíca Sanchis-Guarner, en la boca chicoteta i engolint-se les paraules, es lo mateix que l’autor del llibre i academic, Saragossà, ya va denunciar en el digital Valenciadiari.com (17-7-2020). Es mes, es presentaren dos vots particulars contra l’acort (u firmat per Abelard Saragossà, Artur Ahuir i Àngel Calpe i un atre per Alfons Vila). ¿No li ho ha dit?, ¡quína mala sort!. Per si li resulta d’interes, escrigui extensament sobre la qüestio (notes 1 i 2).
¿I a ón es manifesta la suposta sumissio de la AVLl a l’IEC?. Puix, com fila tan prim, “Un dels símptomes és que per l’AVL signa el president i per l’IEC no ho fa el seu igual, sinó una simple Presidenta d’una Secció. A mi, això em sembla una humiliació greu” (p. 269). Estic baquejant-me de risa des de que ho vaig llegir (fa dies).
Desconec est aspecte, perque totes les referencies de l’event, periodistiques i d’agencia, donen com a firmants dels documents als presidents, tant de l’IEC com de la AVLl.
El mege Sanchis-Guarner, u dels impulsors de la AVLl, hauria de saber que no, el problema no naix d’estos acorts mencionats. L’orige està en la voluntaria genuflexio inicial a l’IEC. Com digue, en unes atres paraules, l’expresident Ramon Ferrer, en 2017, l’institucio ‘nostra’ naixia per un buit pero quan estiga ple (que ya està) no fara falta. Pero el nostre doctor no ho pot vore perque afirma: “En l’Acadèmia s’han ajuntat diverses sensibilitats, s’ha treballat molt i bé, i jo pensava que havíem assolit la normalitat. Així és com hem arribat ací.” (p. 268). ¿Quínes sensibilitats?, ¿els catalanistes durs i molls i els colaboracionistes del ‘valencianisme oficial’?, ¿que s’ha treballat molt i be? –se li obliden els ‘cacaus’–, ¿vol dir sempre i en tot moment remant cap a la convergencia... catalana? (que hi haja 700 o 800 paraules ‘autorisades’ no vol dir res).
II
El mege Sanchis-Guarner ignora, perque no llig, que la llei de creacio de la AVLl no prescriu l’obligatorietat de les ‘relacions horisontals’ sino que permet la possibilitat de les ‘relacions horisontals’, pero, pragmaticament, no nega la possibilitat de les ‘relacions verticals’ (3), com ell tem que siga este cas.
El mege Sanchis-Guarner hauria de saber que el problema que detecta s’ha anat construint en els distints acorts normatius per a nugar, ben nugada, la normalisacio i la normativisacio a l’IEC. Sobre tot en el diccionari oficial i en l’acort sobre la naturalea del valencià (2005), quan es redactaren identiques definicions per al valencià i per al catala. ¡No s’estranyarà perque ell creu en i practíca el paradigma catalaniste!
El mege Sanchis-Guarner hauria de coneixer que el problema que ha advertit ya fon visible en una nit fosca, fa anys, quan la AVLl reformà l’ortografia, en 2018. Be, millor dit, copià ad pedem litterae l’acort previ de l’IEC (2016) en un acte de profunda sumissio i celebrada humiltat (perque ha de saber que els academics de la AVLl no pinten fava... alla, aci son uns dictadors idiomatics). ¿Que tampoc li ho ha explicat Saragossà?, no està clar.
Se que no soc sant de la seua devocio, pero he redactat un document prou extens, de 2018, sobre esta qüestio (4). Ya sap, per si li resulta util.
Son una colla de tarroços (independent de que sapien molt o moltissim). I soc benevolent, ho he escrit ya varies voltes, son practicants aventajats de l’adamisme epistemic i de la superbia intelectual.
En vint anys, ¿no han vist el cami de la AVLl?, ¿no han notat que totes les cessions idiomatiques son ‘valencianes’?, ¿no s’han donat conte que el vulgarisme mes vulgar de Catalunya te la via expedita?. Sent mege no ha vist els sintomes i el curs de la malaltia, aplega molt tart al diagnostic... el pacient es terminal o està en coma.
¡Que voltegen les campanes!, ¡Catarroja descoberta!
(1) FONTELLES, Antoni (2020) «Desconcertats i apardalats», son set articuls publicats en la uep d’Accio Nacionalista Valenciana, en agost, i recopilats en la mateixa pagina, en http://accionacionalistavalenciana.com/desconcertats-i-apardalats-tot-sancer-antoni-fontelles
(2) FONTELLES, Antoni (2020) «La dignitat de l’esclau i les vergens ultrajades», publicat en la uep d’Accio Nacionalista Valenciana (20-7-2020) en
(3) FONTELLES, Antoni (1998), «Construint realitats en paraules (El dictamen del Consell Valencià de Cultura i la Llei de Creacio de l’Academia Valenciana de la Llengua)», en Revista de Filologia Valenciana, num. 5, Valencia, Accio Bibliografica Valenciana, pp. 97-161.
(4) FONTELLES, Antoni (2019), L’Acadèmia Valenciana de la Llengua: entre la sumissio i l’incoherencia, edicio revisada (agost 2019) de dos series series d’articuls apareguts en la uep d’Accio Nacionalista Valenciana en 2018, publicada en la uep del Rogle Constanti Llombart, en http://rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/L'AVLl,%20entre%20la%20sumissio%20i%20l'incoherencia_Antoni%20Fontelles.pdf
Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.