Meliana i Denia estan separades per un centenar de kilometros, pero pareix que la distancia es insuficient per a evitar la propagacio del virus de la ‘confusio’.

Començarém en Meliana quan l’ajuntament del PP plantejà fer classes de valencià en les Normes d’El Puig. L’inici se suspengue pel dol derivat de l’incendi de dos finques en Valencia que ocasionà 10 morts. No se sap si es reprendra l’iniciativa o si ha passat a millor vida.

Immediatament es posaren en guardia les forces vives del dogma i de la secta, l’assamblea de professors de l’IES La Garrigosa feu un comunicat en contra, recordant-nos lo de sempre (l’autoritat, la ciencia, l’expertea...) i que la mostracio d’una atra realitat idiomatica crearia ‘confusio’.

Veges tu per a on, l’Associacio Roc Chabàs de Denia fa un bolleti mensual (ara bimestral) escrit en Normes d’El Puig. Suponc que apelant a la llibertat d’expressio (conforme argumentaren els concentrats en Borriana quan s’intentà anular, des de l’ajuntament, la subscripcio a quatre revistes ‘catalanistes’ o ‘catalanes’), l’entitat l’envià per a la biblioteca de l’IES Roc Chabàs de Denia per a que qui volguera poguera consultar-la (com reclamaren els concentrats en Borriana per a les atres publicacions).

La similitut entre Meliana i Denia es que el professorat, en els dos casos, opina que si s’acceptaren les classes en Normes d’El Puig o el bolleti hi hauria confusio. La diferencia es que en Borriana la possible anulacio de la subscripcio a revistes catalanistes es un acte de censura mentres que en Denia el rebuig de la publicacio no es censura sino que “fem un triatge de les que, baix el nostre criteri didàctic, considerem més adequades.” (segons el secretari Xavi Clar). Igual en la biblioteca no tenen obres classiques valencianes no siga cosa que ‘confonguen’ a l’alumnat i al professorat. Naturalment, lo de Borriana ixque en els mijos de comunicacio locals i estatals, mentres que lo de Denia (o lo de Meliana)... s’ha callat, s’ha silenciat, s’ha ocultat.

Al remat, hem depres que els abanderats de la llibertat d’expressio nomes defenen la seua i que en realitat son censors disfrassats. Cada dia se’m fa mes costera amunt criticar que la Generalitat lleve el premi ‘Guillem Agulló’ quan els criticants (defensors i assimilats) son incapaços d‘admetre una simple revista o unes simples classes de valencià (que no es el seu). Vullc dir, per si no queda clar, llibertat d’expressio... pero no per ma casa... Ara no ha eixit la vicepresidenta del govern Yolanda Díaz a condenar rotundament la censura de la revista (com feu quan lo de Borriana). Per supost, Dora La Exploradora (El Intermedio, La Sexta), tampoc ha anat a Denia o a Meliana.        

I se que per una els entra i per l’atra els ix.

Imagens: Roc Chabas, esan.edu.pe, archiu ACNV

 www.inev.org