Les negociacions de la capitulació de la ciutat de Valéncia, provablement, les dugué personalment el Monarca, sense que se produïren enfrontaments bèlics. Se signaren unes condicions d’entrega de la ciutat. Com a senyal de rendició, els valencians-musulmans hissaren el 28 de setembre de 1238 el Penó de la Conquista, en les barres d’Aragó, en la torre d’Alí-Bufat del portal de Bab al-Sakhar[1].

El Libre dels Feyts relata:

Quant vench altre dia hora de vespres enviam dir al Rey, e al a Raiz Abnalmalet, per tal que sabessen los Chrestians que nostra era Valencia, e que ningun mal nols faessen: que metessen nostra senyera en aquella torra que ara es del Temple. E ells dixeren quels pleya e nos fom en la rambla, entrel Reyal e la torra, e descavalcam, e dreçam nos vers orient, e ploram en nostres ulls besant la terra, per la gran merce que Deus nos havia feyta[2]. 

La commemoració d’este episodi es celebrà en una llitúrgia religiosa i un acte cívic de caràcter processional en influències d’unes atres cerimònies de l’eixercici de poder que refermava la sobirania règia.

Les festes en rememoració dels reis celebrades a lo llarc del Trescents i del Quatrecents en la ciutat de Valéncia introduïren cerimonial per tal d’organisar l’e22.femèrides del Nou d’Octubre i que foren expressions festives que tingueren caràcter patriòtic. En el transcórrer del temps, la festa es va a convertir en una manifestació pública de consciència ciutadana i en un acte d’afirmació de la nostra identitat com a poble a on se foren afegint elements religiosos, institucionals, patriòtics, representatius de les corporacions locals i actes lúdics.

Des de mitat del segle XIV lo que havia segut una acció de gràcies de caràcter religiós, ara, quant se va a difondre la llegenda de l’intervenció divina de Sant Jordi en la batalla d’El Puig que derrotaren a les tropes del rei Zayyán, els Jurats de la ciutat i el Capítul catedralici elevaren a Sant Jordi junt a Sant Vicent Màrtir en màximes figures representatives de la cristiandat valenciana. La commemoració de la conquista de la ciutat el dia Sant Donís seria celebrada utilisant elements d’unes atres festes sobiranes, en la participació conjunta en la comitiva dels estaments representatius de la capital del Regne que eren garants de les jurisdiccions i de la llibertat dels ciutadans[3].

El 20 de decembre de 1336 el Consell Municipal de Valéncia donà un pregó instant a que tot veí armat acompanye a la Senyera per a defendre els drets de la ciutat. 

Ara oiats que-us fan saber e manen los justicia en lo criminal e en lo civil, els jurats e els prohomens consellers de la ciutat de Valencia: que tot hom a cavall e a peu siats apparellats ab vestres armes per seguir la Senyera del senyor e de la Ciutat, per  mantenir e deffendre les regalies del senyor rey e la possessio en la qual la dita Ciutat es dels aemprius e altres libertats e drets contra alcuns qui s’esforçen perturbar les dites regalies del senyor rey e de la dita Ciutat en les dites coses, e pa a X dies[4].

En 1338, un segle més tart de la conquista de la ciutat de Valéncia pel rei Jaume I se celebrà el I Centenari de la commemoració d’esta fita històrica a proposta del Consell Municipal de la ciutat que acordà que es rememore solemnement el primer aniversari de l’entrada del rei En Jaume en Valéncia i que tal efemèrides es celebre tots els anys.

Primerament, que en lo dia de Sent Dionis, que sera lo noven dia del mes de octubre del present any MCCCXXXVIII, se faça proceso general de clergues e de religiosos que son en la dita Ciutat, la qual proceso, ab los prohomens e poble de la dita Ciutat, partesca ab creus de la esgleya catedral de Nostra Dona e anar a la esgleya del benaventurat martir Sent Vicent, lo qual per mantenir e exalçar la fe catholica, volch sostenir e sofrir martiri e la sua sanch esser escampada e mort sofrir en la dita Ciutat. (…) E encara, com per misericordia de Deu lo dit centenar d’anys era complit per feels christians en la dita ciutat, e per clamar merce a la bonea e misericordia de Deu e a la Verge mare sua e als sancts de paradis, que per avant vulla la dita Ciutat conservar el servii e exalçar e ampliar la fe catholica. Encara ordena lo dit consell que, per tots temps, cascun any, ço es, lo noven dia del mes de octubre, se faça semblant proceso a honor de Deu e de la Verge mare sua, e tota la cor celestial. Que en les dites esgleyes parroquials es donen de caritat tres diners, axi al poch com el gran, e que als pobres vergonyants sia donat lo doble[5].

Entre els assistents a la dita processó general del Nou d’Octubre, que aniria des de la Catedral fins al convent de Sant Vicent Màrtir, es trobaven el bisbe de Valéncia i el bisbe de Sogorb qui va a ser el que predicà el sermó de la conquista i celebrà l’ofici llitúrgic. També assistiren l’infant Pere de Ribagorça i alguns nobles del Regne. El monarca Pere II del Regne de Valéncia, el Cerimoniós, i la seu esposa la reina Maria de Navarra, que es trobaven en la ciutat per a jurar els furs i privilegis regnícoles, excusaren la seua presència, alegant motius de salut. 

L’acte i la processó va tindre un component caricatiu. Es repartiren almoines als necessitats de les iglésies, als convents, als hospitals i als pobres vergonyants.

La convocatòria i commemoració tingué una faceta religiosa i una atra lúdica, i es pretenia celebrar la conquista de la ciutat per les tropes del monarca Conquistador i la seua incorporació a la cristiandat. 

(…) e per fer laors e gracies al Nostre Senyor Deus e a la Verge gloriosa Nostra Dona Sancta Maria mare sua, e tots los sancts de paradis, de la conquesta de la Ciutat, la qual lo molt alt senyor en Jacme, de bona memoria, rey d’Arago, pres e trach de mans dels infeels e liura aquella a feels christians[6].

No obstant, la transcendència militar, política, jurídica i religiosa de l’incorporació de la ciutat de Valéncia a l’àmbit cristià no s’havia fet cap commemoració de dita efemèrides en anterioritat a l’any 1338. En els primers anys, la festa es llimitava a realisar una processó al Monasteri de Sant Vicent Màrtir i la distribució d’almoines. 

Un document de 5 de decembre de 1344 del Consell de Valéncia recorda la data de l’entrada de Jaume I en la ciutat i ordena commemorar la festa de Sant Donís[7].

Un ordenament de 8 d’octubre de 1353 recorda que per a celebrar la conquista de la ciutat, el Consell considera festiu el dia de Sant Donís, prohibint qualsevol tipo de treball i recomana siga a la Senyera en la processò fins l’iglésia de Sant Jordi. 

Ara hoiats que us fan saber los honrats justicia, jurats e prohomens de la dita ciutat de Valencia: (…) faça festa solemnial en lo dit dia de dimecres, festa del dit Sent Dionis, fahent professo e gracies a Deu de la dita loable victoria[8].

La cristiandat no oblidava els orígens cristians de Valéncia, gràcies a la tradició transmesa durant els cinc segles del domini musulmá sobre les terres valencianes. La memòria del màrtir Vicent, mantinguda per reflectir-se en els texts dels Sants Pares de l’Iglésia, fon glossada per la cultura monàstica alt-migeval,  i la seua mort i soterrament en la ciutat fon considerat un fet heroic pels conquistadors per ser un defensor de la fe cristiana i haver patit el martiri per mantindre les seues creències fins a la mort, lo que significava una prova de l’antiguetat de l’Iglésia valentina. El Sant fon venerat com a patró de la ciutat i protector davant de Deu front a les advertitats. La renovada devoció després de la conquista de la ciutat trobaren en ell el resò per a fonamentar els desijos reconquistadors.

______________________________________

[1] GÓMEZ BAYARRI J. V. La Valencia Medieval. Vol. III de la Historia General del Reino de Valencia. RACV. 2ª edición, 2009, pp. 185-188.

[2]CRÓNICA, Chronica o Commentari del gloriosissim e invictissim Rey en Jacme. Facsímil. Pròlec de M. Sanchis Guarner. Valéncia, 1557-1978. Existix una atra reedició facsímil en pròlec de M. Bas Carbonell. Valéncia, 1557-1994. Cap. CX de “Comença la conquesta del Regne de Valencia” fol.LXXVIII vº.

[3] GÓMEZ BAYARRI, J. V., “La Festivitat del 9 d’Octubre a través de les Cròniques”. Historiadors, cronistes i dietaristes valencians.  Cresol Lliterari núm. 22. Valencia, 2017, p. 22.

[4]ROCA TRAVER, F. A., i FERRER NAVARRO, R., Historia de la Cultura Valenciana (1263-1400). (Documentos para el estudio). Tom I, doc. 238, pp. 154-155. Manual de Consells, t. A-3, fol. 181. Archiu Municipal de Valéncia (AMV). 

[5]ROCA TRAVER, F. A., i FERRER NAVARRO, R., op. cit. Tomo I, doc. 251, p. 158. (AMV). Manual de Consells, t. A-3, fol. 245 vº.

[6][6]ROCA TRAVER, F. A., i FERRER NAVARRO, R., op. cit. Tomo I, doc. 251, p. 158. (AMV). Manual de Consells, t. A-3, fol. 245 vº.

[7] ROCA TRAVER, F. A., i FERRER NAVARRO, R., op. cit. Tomo I, doc. 251, p. 158. (AMV). Manual de Consells, t. A-4, fol. 406 vº.

[8] ROCA TRAVER, F. A., i FERRER NAVARRO, R., op. cit. Tomo I, doc. 415, p. 208. (AMV). Manual de Consells, t.A-11, fol. 27.