I
El neologisme infoxicacio es un compost d’informacio + intoxicacio, similar o sinonim de desinformacio (mes generic), pero els dos son utils per a descriure la situacio en Valencia despuix de la dana.
La desinformacio es materialisa de moltes formes en la vida diaria, sobre tot en castastrofes com la riuada (29-10-2024).
Per una banda estan els que volen eludir les seues responsabilitats (els dirigents politics de l’autonomia –som un estat autonomic–) i per una atra, els que volen traure redit economic i politic (els seudoperiodistes, els aficionats, els entretenedors i els m·lp·r·ts, que tenen un ecosistema en les rets socials, en alguns mijos de comunicacio i en programes de la cadena Mediaset, com els dirigits per Íker Jiménez.
A la confusio inicial derivada del xoc pels danys materials i humans ha seguit una discussio, entreteniment, per a vore si escampa la tronada, pero conforme passen els dies i les semanes les aigües tornen al caixer i alguns raigs de llum, de veritat, van obrint-se pas.
Mentires pures
La consellera de Justicia i Interior (responsable de les emergencies) Salomé Pradas afirmava el dia d’actes (29-11-2024) que un tecnic li recomanà l’us del sistema d’alerta massiva a les 20 h. Abans, a les 19:15, ella ya havia fet comentaris que sugerien que el coneixia (La SER 7-11-2024, edicio digital). El sistema s’ensajà aci en octubre de 2022 i entrà en funcionament en giner de 2023 (presentacio publica).
No es l’unica mentira de Pradas. El 7-11-2024 negava que se li haguera oferit ajuda. Eixe dia, RTVE informava en el Telediario nit d’una reunio de la consellera en el seu equip, a les 12.45 del 29, a on comunicava que l’UME estava disposta per a quan se necessitara, cosa que se solicità poc despuix de les 14, nomes per a Utiel (El País 8-11-2024, edicio digital). Es confirma que la delegada del govern Pilar Bernabé li ho havia oferit abans. Tambe es confirma que el retart en l’intervencio del govern central fon per indecisio del Consell.
Es tambe fals que Pradas no tinguera coneiximent de la gravetat dels fets fins que li ho digue l’alcalde d’Utiel. Els avisos d’AEMET i de la Confederacio del Xuquer eren publics i les tres telefonades de la delegada del govern son certes.
El president Carlos Mazón ha donat diverses versions (oficials o oficioses) sobre a ón estava de les 15 a les 18 hores del 29: treballant en el Palau de la Generalitat, en un aniversari, en una picadeta, en un dinar de treball (desmentit pels possibles comensals), en un dinar privat (cert, en la periodista Maribel Vilaplana). Ell ha dit que estava localisable, pero ho desmenten els intents de parlar en ell de la ministra de Transicio Ecologica Teresa Ribera (u dels dos hauria d’ensenyar el registre dels mobils) i de la consellera Pradas, que no prengue ninguna decisio en el Centre de Coordinacio Operatiu Integrat (CECOPI), reunit des de les 17 del dia 29.
Alguns opinadors i influidors argumenten que els danys catastrofics procedixen de la destruccio previa de pantans i embassaments valencians. Des de 2001 a 2024 s’han demolit set infraestructures fluvials (en governs de PP i del PSOE), l’ultima fon l’assut del moli de Malanya, en 2022, manant Sánchez, pero no vol dir que no estiguera aprovada abans. En tot cas, son assuts i barreres fluvials, no grans preses o embassaments que hagueren pogut retindre una riuada (Maldita.es 8-11-2024).
La roba donada i tirada al fem es lo que denuncià, falsament, la ‘farda’ de l’eurodiputat Alvise Pérez, Vito Quiles, en Alfafar, en un video que pujà a la ret i que va desmentir un regidor de l’ajuntament, pero que no han denunciat per difamacio (¿possible concomitancia ideologica subjacent en el presunt delinqüent?). La mateixa acusacio ha circulat contra Creu Roja recomanant que no es donen diners ni material perque no està ajudant (un video d’una dona histerica reclamant-ho insistentment, sense proves) (El Intermedio, La Sexta 11-11-2024). El delegat en Valencia ha informat que hi ha uns 1500 cooperants treballant.
Les paraules de Pedro Sánchez oferint ajuda al Consell: ‘si quiere ayuda, que la pida’, mai pronunciades i que al complet i en el context no tenen interpretacio displicent conforme s’han dedicat a propalar propagandistes de dreta com Pablo Motos i assimilats com l’expresident Felipe González. Les paraules exactes de Sánchez (2-11-2024) son: “Las autoridades valencianas conocen el terreno mejor que nadie. Sus técnicos, sus bomberos, sus policías, sus servidores públicos. Están allí, están trabajando, viven allí, saben lo que hay que hacer y si no tienen recursos suficientes para hacerlo, que los pidan de nuevo a la Administración General del Estado”. Se sobreenten que ya els estaven demanant, com aixina era.
El supost falsejament de l’agressio al coche del president espanyol en la visita a Paiporta (3-11-2024) perque les matricules no coincidien (coche d’arribada i coche d’eixida, foren distints i s’ha explicat) i perque el vehicul es blindat. Hi ha videos de la lluna posterior trencada quan se n’anava.
La negligencia del govern central en aprovisionar d’aigua i aliments als damnificats per mig d’helicopters ya que Valencia te les ‘principals bases de l’Eixercit de l’Aire’, segons l’expresidenta madrilenya Esperanza Aguirre (El Plural 5-11-2024, edicio digital)... i es que Valencia no te base de l’Eixercit de l’Aire, la tingue fa 25 anys.
Imagens: elindependientedegranada.es, opcions.org
II
Mentires resistents al lleixiu
El cas paradigmatic ha segut els morts (evaporats) de l’aparcament soterrani de Bonaire (Aldaya). La bola s’originà en un ‘USERXXXXXXXXXX’ que parlava de centenars de victimes, la rebotà Desokupa dient que era un cementeri i el difogueren influidors com un tal Bertrand Ndongo que assegurava que n’hi havia 700 cadavers i Rubén Gisbert, en la mateixa sifra (Conspiranoicos, La Sexta, 7-11-2024).
En una atra versio s’argumentava que el numero de morts, 700, te el soport dels tiquets d’entrada, pero no d’eixida (alguns coneixien la sifra exacta: 258). Pero l’aparcament es de bades i no hi ha comprovants ni d’entrada ni d’eixida. Hi ha un video a on una veu en off corrobora la mortandat en la mostracio de molts coches funebres (pero no diu a ón). Eren de la Ciutat de la Justicia (Maldita.es 8-11-2024, edicio digital).
La policia i els equips que han entrat i netejat les instalacions han afirmat que no n’hi ha hagut morts, pero yo se per qué: tragueren els cadavers de nit quan no hi havia gent i ningu els podia vore.
Faltaven els opinadors que dubten de la cantitat total, com l’escritor Javier Arias al qual el Levante-EMV li obri ses pagines per a que escampe dubtes: “Más allá de los bulos, a un servidor le da la sensación de que el número de muertos es un acto de fe, porque desde hace una semana no cesan de aparecer cadáveres, pero las cifras apenas se mueven” (Levante-EMV 11-11-2024: 21). Pos podia llegir el diari en el que colabora. ¡Quína vergona!
I per a que es veja la persistencia en l’error, Iustitia Europa ha denunciat als presidents Pedro Sánchez i Carlos Mazón pels obits i els millers (¿?) de desapareguts en la dana (Levante-EMV 5-11-2024: 8).
Mentires ‘involuntaries’
En La mirada crítica (productora d’Ana Rosa Quintana) (Cuatro) s’emete un video sobre la dana en imagens de Saragossa. Aixina ho desmentiren, parlant de noticies falses, en l’informatiu de la nit de Telecinco (Mundo Deportivo 5-11-2024, edicio digital)
El presentador de Vamos a ver (8-11-2024) (Cuatro) Joaquín Prats comentava que hi havia un proyecte, de fa 21 anys, que hauria evitat que se n’ixquera el barranc d’El Poyo i que no s’ha realisat (20minutos 8-11-2024, edicio digital).
Es referia al Pla Hidrologic Nacional de 2001 del govern de José María Aznar que preveïa un embassament en Chest (de 8 hm3) per a regular les aigües dels barrancs d’El Poyo i El Pozalet i unes atres obres complementaries en diverses poblacions. Ademes incloïa el trasvas de l’Ebre. El pla fon derogat en 2005 pel govern del PSOE (La Razón 8-11-2024, edicio digital).
Reculant un poc mes, en els 90 del sigle passat s’estava eixecutant l’ampliacio del barranc d’El Poyo des de Chiva fins a l’Albufera, pero la ministra de Mig Ambient Isabel Tocino (1996-2000), del PP, suprimi el proyecte i el finançament es destinà a l’empresa publica Acuamed (2001) (Levante-EMV 6-11-2024: 23).
Suposicions / afirmacions sense proves
Ha circulat per les rets que la causa de les pluges es producte de geoingenieria (HAARP), un radar de Marroc que hauria dirigit les precipitacions a la Comunitat Valenciana per a destruir les taronges (objectiu que tambe els pot interessar com a productors de citrics a Andalusia, Israel, Egipte, Estats Units, Portugal, Grecia, Chipre o Italia), o el territori per a que les multinacionals puguen comprar terra barata per a instalar renovables (vinculades a lluita contra el canvi climatic inexistent).
Si com asseguren els negacionistes del canvi climatic, les danes no son prova del proces perque n’hi ha hagut al llarc de la nostra historia... en bona llogica no calen radars ni geoingenieria meteorologica per a produir-les... perque no crec que dispongueren d’ells en el sigle XV.
Desinformacio: distraure, desviar l’atencio
Alguns mijos s’han interessat pel lloc a ón estaven responsables o suposts responsables el dia de la tragedia. Ana Rosa Quintana volia saber (Tardear, Telecinco, 7-11-2024) a ón estava la ministra de Transicio Ecologica, Teresa Ribera (per possible deixacio de funcions en la tragedia), pero li tenía igual saber que la consellera d’Interior Salomé Pradas, responsable d’emergencies, declarava desconeixer que estava actiu el sistema d’alerta massiva... i havien acabat de posar el video en les declaracions.
Tampoc li preocupava coneixer qué feya el secretari autonomic de Seguritat i Emergencies, Emilio Argüeso, el 29: estava en una reunio de festejos taurins (El País 3-11-2024, edicio digital). Està desaparegut.
Esta atencio desigual li passava a La Razón quan destacava que la directora general de Proteccio Civil i Emergencies, Virginia Barcones, volava a Brasil, dimarts de mati, quan aci estavem en alerta roja (AEMET), a una reunio del G20 sobre prevencio de desastres. A La Razón tampoc li importava que el president Mazón estiguera ilocalisable aquelles hores.
Imagens: larazon.es,CHK
III
Desinformacio subliminal
Hi ha vegades que no es facil descobrir a ón està la desinformacio. Per eixemple quan s’induix una –comuna– falsa comparança. El presentador de En boca de todos (Cuatro, Mediaset) Nacho Abad es peguntava: “¿cómo es posible que Pepa y la ONG de José Andrés [World Central Kitchen] se activen inmediatamente y las autoridades en cambio tarden lo que han tardado?" i permet el següent titular: “Nacho Abad expone exactamente la pregunta que muchos se hacen de José Andrés y da que pensar” (El HuffPost 8-11-2024). S’obvia que el responsable de l’UME informà que estaven disposts a actuar en 15 minuts, pero es posa en dubte l’eficacia de l’administracio-estat front a lo privat.
Vividors de les mentires
Si hi ha algu dels conspiranoics que ha fet d’aço el modus vivendi es Rubén Gisbert. Negador de la versio oficial dels jujats i sentenciats atentats del 11-M per ‘inverossimil’, ara s’ha erigit en defensor dels desvalguts oblidats per l’administracio en la dana. Per ad aço entrà illegalment en una residencia d’ancians d’Albal (orientat per ‘responsables de l’Ajuntament de Catarroja’) i grabà illegalment el ‘deplorable’ estat dels majors i ho publicà. Fon desmentit per l’ajuntament d’Albal (les corporacions dels dos pobles ho haurien d’aclarir... denunciant al mentiros i presunt delinqüent) (Conspiranoicos, La Sexta, 7-11-2024), (El Confidencial 8-11-2024, edicio digital).
Completa el tres en ralla sent u dels propagadors dels 700 morts (evaporats) en l’aparcament de Bonaire.
L’aquelarre
El que s’emporta la palma de propagandiste de les boles son els programes d’Íker Jiménez Horizontes –edicio especial– (3-11-2024) i Horizontes (7-11-2024) (Cuatro); alli han tengut cabuda totes les mentires i miges veritats de Beatriz Talegón, Marc Vidal, Alfredo Perdiguero, Pedro Baños, Rubén Gisbert (revolcant-se en el fanc per a un fals directe en Horizonte) o Ángel Gaitán (que oferia ajuda a Valencia a canvi de ‘m’agrades’... que es transformen en diners) (Vertele 4-11-2024, edicio digital). Pareix que no li ha anat massa be, si el dia 3 feya un 13.1% de quota de pantalla, en abundants critiques posteriors, el dia 7 baixava sensiblement al 10.1 % de quota, perdia 3 punts percentuals. I demanà perdo a la seua manera per lo que havia passat i despachava a Gisbert (El Plural 8-11-2024, edicio digital). La rivalitat politica o l’audiencia no justifiquen les mentires ni els enganys.
La manifa del 9-11-2024
El ‘color’ dels variats convocants de la manifestacio en Valencia no invalída ni l’espectacular participacio (violents a banda) ni la peticio mes general ‘Mazón dimissio’, perque fa uns anys (octubre 2021) l’actual consellera de Justicia demanà la dimissio de la consellera d’Agricultura Mireia Mollà per la mort de deu asens en un parage natural, de la seua responsabilitat (eldiario.es 8-11-2024, edicio digital).
La finalitat
Totes les mentires, falsetats, miges veritats i atacs a l’estat (encarnat en el president Pedro Sánchez, exclosos el president Carlos Mazón i el rei Felip VI) van dirigides a un objectiu: desllegitimar l’estat, ignorant que estat son des dels ajuntaments al govern central o els tribunals. En correlacio s’ha posat en circulacio el lema ‘nomes el poble salvarà al poble’, fals en quant sense la participacio estatal (en l’inestimable ajuda dels voluntaris), els damnificats no trauran el cap.
La Constitucio Espanyola, la que tant defenen molts dels conspiranoics, parla del dret a l’informacio veraç, no, verossimil o creible.
Per una volta podien fer cas al monarca quan explicava a uns jovençols, en Paiporta, que no s’havien de creure tot lo que diuen les rets, hi ha moltes boles i pretenen crear caos. S’ha localisat un centenar de contes en X des de ‘granges’ en l’India difonent mentires sobre la dana i politics espanyols (Publico / EFE 5-11-2024, edicio digital).
Al remat no importen els fets contrastats (veritat) sino lo que estic dispost a creure que ha ocorregut. I me repetixc, no deprendrem.
Imagens: lasprovincias.es, eldiario.es.
Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.