La definicio de 'norma' per la RAE es: Conjunto de criterios lingüísticos que regulan el uso considerado correcto. Eugenio Coseriu, en 'Sistema, norma y habla', en Teoría del lenguaje y lingüística general, (Madrid, 1962), comenta que «la norma está constituida por las estructuras fijadas social o tradicionalmente en la técnica del habla y que son de uso general dentro de una comunidad lingüística». Es norma, «todo aquello fijado social o tradicionalmente en la técnica del habla».

César Hernando en el II Congreso Internacional de la Lengua Española (Valladolid, 2001): ¿Qué norma enseñar?, comenta: «entiéndase también por norma el sistema de reglas de una lengua, obtenible a partir de las expresiones de que disponen los miembros de una comunidad lingüística...» citando a Lewandowski, Theodor, Diccionario de lingüística, (Madrid, 1982).

Atenent-se ad estos i a uns atres criteris, ¿quína sería la norma mes apropiada per a la llengua valenciana?

En els inicis del sigle XX s'hagueren d'unir els valencians per a convergir en una mateixa normativa que, ademes de dignificar la llengua valenciana, establira la plena diferenciacio respecte al ya descarat intent d'absorcio per part dels catalans.

Rossent Guimiel va publicar l'any 1906 en Valencia Nova l'articul ''P'el nostre idioma'', en contraposicio al I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, celebrat en Barcelona, denunciant la pretesa absorcio del valencià pel catala: «Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua».

En 1913, en les normes fabrianes, els catalans, nos volien obligar a assumir una normativa aliena a la llengua valenciana. No faltaren les veus de denuncia. U dels que va alçar la veu fon Boty, en quatre articuls publicats en La Voz de Valencia, a partir de giner de 1914, i que portaven per titul ''Por la unidad ortográfica valenciana''. L'articuliste es mostra clarament contrari a seguir les normes catalanes signades: «hemos de declarar que en manera alguna podemos los valencianos aceptarlas absolutamente, por ser extrañas por completo a la idiosincrasia de nuestro pueblo».

Arreplegant este i atres sentirs, i demostrant la plena independencia de la llengua valenciana, el 21 de giner de 1914, en Lo Rat Penat, s'aprova la proposta per a que el pare Lluïs Fullana, presentara un proyecte complet de normes d'ortografia valenciana. Tres mesos despuix es publica en diversos periodics de Valencia el 'Proyecte de Normes Ortografiques de la Llengua Valenciana'. En 1915 s'editava la Gramàtica Elemental de la Llengua Valenciana, de Fullana, seguint eixa codificacio.

En 1932 es feyen publiques les Bases del 32, rebatejades com 'Normes de Castelló'. No hi hague ni debat ni estudi. S'arribà «a l'acord transaccional» d'acceptar-les, mantenint els firmants «els seus punts de vista cientifics». De tots els assistents, nomes firmaren 52 persones, de les que a soles una era filolec i absolutament versat en qüestions llingüistics, el Pare Fullana, i un atre mestrre d'escola aficionat als temes gramaticals, Carles Salvador.

Adolf Pizqueta hague de realisar tres viages a Madrit per a que Lluïs Fullana les firmara (Fullana, llavors era academic de la RAE en representacio de la llengua valenciana). Se li reservà el primer lloc. La pressio eixercida sobre Fullana, per a que no trencara el consens, consegui que accedira a firmar-les pero escrivint una nota aclaridora en la que mostrava la seua disconformitat: «Atés lo carácter provisional de les Bases anteriors no tenim incovenient en firmarles».

A principis de 1933, en prolec de Andreu Ivars, Fullana, reeditava la Ortografia Valenciana, desmarcant-se aixina de les Bases del 32, com tambe ho feren el Centre de Cultura Valenciana i Lo Rat Penat, al no ser genuïnes per a la llengua valenciana, i sí per al catala en chicotetes concessions.

Donat el carácter provisional de les Bases del 32, i el fet de no adapatar-se a la realitat llinguistica dels valencians, la RACV codificà una normativa atenent a les particularitats propies de la llengua valenciana, basades en totes les investigacions cientifiques de Fullana i de Miquel Adlert. El 7 de març de 1981, foren ratificades per mes de un miller de personalitats i institucions valencianistes en el Monasteri d'El Puig. Naixien les Normes d'El Puig.

Le Normes d'El Puig foren les primeres oficials en democracia. El primer Estatut d'Autonomia Valenciana fon redactat en dites normes, aixina com en l'ensenyança.

El 23 de juny de 2001 se constitui l'Academia Valenciana de la Llengua (AVL), naixcuda d'un pacte politic, que no cientific, com aixina ho va reconeixer fins el mateix Pujol. Un ent naixcut, exclusivament, per a conseguir la convergencia en el catala basant-se en una falsa unitat llingüistica, com aixina va quedar demostrat en el vergonyos Dictamen del 9 de febrero de 2005.

Com diu Cesar Hernando en la seua ponencia: «Por encima de las variedades y de las normas diversas está la norma general, la supernorma que denominó Bodo Müller (Le français d'aujour d'hui, Paris, Klincksiek, 1985)un hecho sociolingüístico que afecta a la vida de toda la comunidad que habla una lengua. Ella es la que sirve de koiné a todos los hablantes y coincide con lo que hoy se llama lengua o norma estándar».

Conclusio, l'unica norma estandar per a la llengua valenciana son les Normes d'El Puig, perque son les autentiques i genuïnes valencianes.

Las Provincias, 21 abril 2021