En estiu, moltes de les anecdotes que passen son elevades a la categoria de noticia. Quan no hi ha res, t’agarres d’una paret llisa per a omplir les hores del programa televisiu o radiofonic. 

Els contertulians fan lo mateix, qualsevol bajanada la comenten com si fora el descobriment d’un nou planeta transneptunia. 

En u d’estos matinals ‘eufemistics’ (Espejo público/ Es! Verano, en A3) –que imiten i substituixen a l’original– el polemiste José Manuel de Prada criticà (3-8-18) a la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, per unes declaracions (del dia anterior) en que havia dit “mirar hacia detrás”, en conte de “mirar hacia atrás”. Arrematà la faena pontificant que no havien de colocar a una persona com ella en llocs de responsabilitat, volent dir que era una ‘analfabeta’, cosa que no explicità. 

La caritat idiomatica, que encara que no ho parega yo eixercixc en moltes ocasions, hauria d’haver fet a De Prada ser benevolent i passar-li-ho per alt. No fon aixina per pura ideologia. 

Ell es colaborador de La Razón, periodic que en alguna ocasio tambe s’ha posat digne i ha criticat sense pietat les equivocacions d’uns atres. Lo que dic, ell hauria de mirar el seu diari, si be no es responsabilitat seua, pero va be abans de llançar la filipica. 

No es excusa que el nivell del llenguage periodistic es en molts casos molt baixet, per a disculpar que la construccio era incorrecta. Pero es que en este les faltes van que volen i no nomes dels redactors sino d’insignes colaboradors. 

En u dels ultims treballs meus (sobre mayuscules i minuscules, encara inedit, setembre 2018) he inclos un apendix d’un centenar de pagines en faltes (no son equivocacions, perque d’eixes en tinc un fum) sobre un aspecte que podria pareixer relativament facil: a ón posar una mayuscula i a ón una minuscula. A banda dels periodistes, grans personalitats cometen esta classe d’errors i inclus llingüistes afamats... es disculpable que Cristina Narbona diguera “detrás” per “atrás”. 

Eixe ‘llenguage dels periodistes’ està ple de ‘consensos’ (‘consens total’, ‘gran consens’, ‘major consens’... ignorant que el ‘consens’ nomes pot ser total, unanim, i per lo tant es incompatible en eixos modificadors de la quantitat). Per contra, per qüestions de prestigi, s’ha abandonat l’antiquat ‘acort’, al qual li van be els quantitatius. 

Des de fa anys, en la prensa audiovisual i escrita ningu ‘inclou’ una cosa en una atra, la descriu o l'integra, ara tot se ‘contempla’... aplegant a l’absurt de que ‘la llei contempla’, en un arrebat de misticisme, la prolongacio d’un carrer... 

I es perden en el temps les destitucions, ya ningu, o quasi ningu, destituix a una persona del carrec, no... ara se’l cessa (quan este verp es d’accio voluntaria com en ‘han cessat els treballs d’extincio’), encara que l’accio realisada pel superior es exactament l’atra, la separacio contra la voluntat del perjudicat. 

I qué dir dels terribles laismes, loismes i leismes, als quals la RAE ya els ha donat carta de naturalea o permet l’us... perque no hi ha qui ho pare... Inclus en zones que no tenen estes estructures, com nosatres mateixos (o Andalusia, no se si tota), yo ya he escoltat i he vist leismes. Si ya se que la llengua, els parlants, tendim al minim esforç i el sistema tolera totes les ‘confusions’ que no afecten a la comunicacio (un eixemple tipic i proxim es l’apichat que en la simplificacio fonetica provoca infinitat d’homofons, pero pareix que els parlants no tenim massa problemes... perque funcionen uns atres mecanismes compensatoris... com el context). 

Recorde el guirigall que es montà a raïl del discurs inaugural de Gabriel García en el congrés internacional de l’espanyol en Zacatecas, en 1997, quan reclamà canvis ortografics i l’acceptacio de formes mes coloquials. 

No fare massa sanc, com les Normes d’El Puig, que foren i son calificades com a les set plagues d’Egipte (o les deu segons preferencies) i va i tant l’IEC com la AVLl han seguit les nostres passes... i si vixquerem cent anys encara voriem mes coses. 

Els recomane practicar la caritat idiomatica, encara que siga en estiu, va be.