¡CÓM ESTÀ LA PROFESSIO! (periodistica)

Antoni Fontelles el Sáb, 20/11/2021 - 07:56
1

Fa anys, me referixc al pleistoce, n’hi havia prensa de ‘calitat’, que constrastava i verificava l’informacio que es difonia. Les noves tecnologies de la comunicacio (es l’excusa) com internet i els digitals han dirigit l’activitat cap a l’entreteniment i l’espectacul. Ad aço han contribuit els denominats algoritmes que seleccionen i posicionen un fet per la ‘rellevancia social’, que es traduix en els coneguts ‘m’agrada’ (likes).

¿Qué fer davant la tirania del ‘botonet’? Adaptar-se o morir. Aixina s’enten (encara que puguen hi haure mes raons) que els grans grups, les grans cadenes, els personages publics o els partits, hagen optat per ‘satisfer’ als consumidors (normalment, en fem... perque funciona).

Comencem en les conjuncions astrals (es una casuïstica aleatoria).

La mes destrellatada de totes fon la ministra de Defensa d’Austria, Klaudia Tanner, que anuncià una apagada en Europa, sense precisar ni cóm s’originaria ni quàn (importantissim ¿no creuen?) ni si hi ha mecanismes preventius ni si l’industria energetica ho confirmava. Te igual. Immediatament es generà una alarma (innecessaria i injustificada) i tots a comprar ‘kits’ de supervivencia. I les imagens en China ‘arrasant’ un supermercat... impagables.

No li tirem la culpa nomes a l’irresponsable ministra. Els mijos es feren eco enseguideta i tot eren enquestes de carrer a vore qué pensava la gent...¡com si fora la veu de l’omnisciencia! Pero tampoc li tirem la culpa als mijos, perque ha circulat per televisions (com a minim) un descervellat cervell del CSIC, Fernando Valladares, avalant la possible pero improvable apagada. ¿Sere ministre? Es possible pero... ni per espillera.

¿En qué es queda el personal? Vostes pensaran ¿en l’improvabilitat del succes?, pos no, es queda en que un cientific diu que es possible... que es lo que m’encen la llumeneta cerebral de la por.

Vinculat a l’apagada està el DESABASTIMENT, en mayuscules. I si no que li ho diguen al rotul-rotulador “¿Por qué falta de todo?” (LaSexta, Más Vale Tarde, 4-11-2021). Els confesse que acabava de vindre d’un supermercat i... n’hi havia de tot.

¿Per qué s’han tirat totes les cadenes (la publica poc) a les noticies de ‘desabastiment’? Perque emociona i genera audiencia... que es lo que volen. Falta paper, falten botelles, falta tota classe de components informatics, falten titos (o polits), no queden botelles de camping gas, falten joguets (no recorde la televisio, pero en un reportage, la tenda estava pleneta pleneta fins el trespol de caixes... ¿aço feu reflexionar ad algu?), no hi ha coches...

Senyors i senyores. Que quan me compri el coche que tinc (a principis d’any) m’hagui d’esperar passa de dos mesos ¿hi havia desabastiment retroactiu?; ¿quàntes voltes hem anat a la farmacia a per un medicament i no el tenen? (a mi me sol passar algunes voltes...te donen el generic i en pau); est estiu ani a comprar liquit contra les picades de mosquits i no n’hi havia (un atre cas de desabastiment retroactiu... en una atra tenda de la mateixa cadena... teníes el que volgueres, a patades).

Passe breument per la nausea de reporters i presentadors televisius que, en les primeres semanes de l’erupcio volcanica de La Palma, no paraven de preguntar als experts ¿quàn acabarà l’expulsio de magma?, ¿quàn s’apagarà el volca? Hi havia vidents que calculaven la duracio del fenomen, sense fer-se rojos. ¿S’enrecorden quan feyen previsions horaries, casi segures, de l’arribada de la lava a la mar? I mai ocorria... dema.

Nomes ho mencione, el CSIC alertà de la possibilitat d’un tsunami en Canaries, derivat de l’activitat volcanica (Sport, 3-10-2021), ¡Deu meu!

¿I les supostes orgies de l’exministre socialiste José Luis Ábalos? L’afamat digital The Objective que destapà l’exclusiva (i que rebotaren eclesialment alguns mijos de la corda) ha quedat en el cul a l’aire, perque ni l’autora de la noticia ni el director del mig han vist el video provatori, ¿i qué? Pero ho tenien confirmat per moltes fonts (a lo millor va i es de veres, pero... escriure d’orella no es periodisme... ni etic). Clar, en el Consell d’Administracio està un tal MAR (Miguel Ángel Rodríguez) conegut per ‘assessorar’ a la ‘fresca’ i ‘chabeliana’ presidenta de Madrit, Isabel Díaz Ayuso, gran entre les grans (Catalunya Press, 4-11-2021). Presuntament, la consellera delegada, Paula Quinteros, es proxima a la FAES i a l’Opus Dei (igual Jesucrist l’hauria expulsada del temple com tirà, assotant-los, als mercaders).

¿S’anava a escapar la pandemia? Pos tampoc. Un tal Institute for Health Metrics and Evaluation (de la prestigiosa Universitat de Washington) preveu una situacio apocaliptica per a Espanya. Segons publíca El Español (9-11-2021): en torn al 30 de decembre podriem (sempre el verp poder) superar les 92.000 infeccions diaries (si, si, si, si... diaries) i ‘registraria’ (aixina, en futur hipotetic: el mon de la fantasia) una mija de 1.907 morts el 23 de giner de l’any que ve... No se si anar-me’n a viure ad algun païs de l’Europa de l’est perque no estan tenint ni contagis ni morts... Perdo, perdo, el digital advertix que este centre investigador (el del nom en angles i llarc) “no siempre ha acertado con la pandemia [...] atinó con la segunda y tercera ola [pero...] no fueron buenas sus predicciones con la quinta ola”.

Per cert, en LaSexta (en Más Vale Tarde) ya no trauen a passejar al sant agorer de l’exministre socialiste Miguel Sebastián, que diariament nos deprimia assegurant que Espanya no aplegaria als nivells de vacunacio adequats. El tindran amagat, porgant com els caragols.

I vaig acabant: “Los productos ecológicos son tres veces más caros que los convencionales” (titular de Levante-EMV, 9-11-2021: 36). Igual es de veres, pero la bonica infografia que acompanya la noticia no ho confirma (pose el producte, el preu normal / el preu eco): oli d’oliva verge 4,91 / 5,65; arros 1,52 / 2,71; compreses 1,63 / 3,09... i en la comparativa resum, el total de la compra son 15,66 e / 25,00 e... Pero ya saben que la realitat no nos ha d’estropejar un bon titular... I no posaren ‘cuatro’ en conte de ‘tres’ perque te mes lletres i no cabia en el renglo.

Un chafardeig, ¿quína es l’autonomia a la que li furtaven les vacunes i es la que mes n’ha desperdiciat? Si, de les 200.000 fetes malbe, 100.000 en Madrit (EFE, 10-11-2021).

Tranquils, que el mon s’acaba... cert.

www.inev.org

Image: Verónica Rosique                               

Antoni Fontelles i Fontestad es Llicenciat en Teoria de la Comunicacio i Psicología. Es professor i periodiste.

 

flecha arriba