Complim anys, les dates ballen i els recòrts es tornen mes difusos. Es lo que em passa a mi i lo que li passa a Raimon (Ramón Pelegero Sanchis, Xativa 1940). Te 84 anys.

En una entrevista (Las Provincias 15-12-2024: 56-57) afirmava que “Se dan cuenta [les persones] que forman parte de una cosa que Fuster llamaba països catalans, que no han existido nunca y no existirán [...] He sido muy amigo de Fuster pero su idea era un desiderátum. Fuster muchas veces escribía no lo que había sino lo que para él tendría que haber”.

¡Home! Ad estes altures descobrir America diu molt poc del descobridor. He escrit un llibre sobre la realitat o irrealitat del concepte (aprofite per a publicitar-lo: Els Països Catalans: entre l’entelequia i la materialisacio, 2022).

Dira lo que voldra, pero ell coneix de primera ma el desplegament i la difusio de l’idea dels Països Catalans (PPCC) durant sa vida. I ho coneix perque ha participat d’eixe ecosistema ideologic. 

Error: Fuster no inventà els PPCC

Es bo recordar que Fuster no fon un gran ‘inventor’ i manco d’este concepte, si que fon un difusor en els anys 60 de la passada centuria, pero l’idea ya estava apuntada en la Gran Catalunya de principis del sigle XX (Prat de la Riba), en Ferran Soldevilla (1923), Joan Coromines ya parla dels Països Catalans (1950-1954), com tambe ho fara Antoni Maria Badia (1964); modernament tenim una evolucio terminologica en la Catalanofonia de Miquel Àngel Pradilla (2015).

Desmemoria

En la mateixa entrevista Raimon assegura que “No me gustaba el término porque en Valencia uno no ha dicho nunca que es catalán”. Igual ell no, pero el propi Fuster es definia en el desaparegut diari Informaciones, 2-5-1977 (Masia 2021: 243): “Yo [Fuster] soy un modesto fulano de Sueca que habla catalán y que se siente nacionalmente catalán”, i abans que ell Carles Salvador en una entrevista en La Revista (1933) responia sobre la seua condicio nacional: “Valencià de la ciutat de València, declaro que sóc català. Història, llengua, cultura i voluntat es concerten per a declarar la meva no catalanofília, sinó la meva absoluta catalanitat” (Gimeno 2019: 146). Tambe proclamaren sa catalanitat nacional un grapat de partits i partidets de la transicio (Moviment d’Alliberament Comunista, Partit Socialista del País Valencià, Unió Democràtica del País Valencià, Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans, Partit Demòcrata Liberal del País Valencià, Partit Socialista Valencià...) (Fabregat 1976, 1977, 1978).

Fuster i la falacia

Segons Lluis Fornés, Fuster fon victima, sabent o ignorant, d’un silogisme pervers: “1-Si el nom «científic» de la llengua és catalana, 2.-i els valencians parlen català… 3.-Conclusió: els valencians són catalans.” (Valènciadiari 17-12-2024, edicio electronica).

Esta volta no hi ha tal ‘perversio’, es tracta nomes d’una falacia non sequitur (la conclusio no se seguix de les premisses). Est error ya el comete Carles Salvador quan en una carta al poeta castellonenc Bernat Artola, en 1952, (original en Simbor 1983: 90) afirmava que tant ell com l’atre serien catalans: “el camí de Carner, de López-Picó, de Josep Maria de Sagarra, catalans ells com vós i com jo per la llengua que parlem”. Es dir, el corolari de l’identitat de llengua es l’identitat social. Aixina, els austriacs son alemans, els nortamericans son anglesos, els congolenys son portuguesos o els peruans son espanyols.

Ya dic, no hi ha ‘perversio’, hi ha ignorancia, tant en Fuster com en els fusterians.

L’estrategia es la mateixa de sempre, minimisar el fet o llevar-li importancia (per a acte seguit afirmar que veem fantasmes) i separar-se del foc... aquells que l’han atiat o han convixcut en ell.

https://clubjaimeprimero.org/content/els-paisos-catalans-entre-lentelequia-i-la-materialisacio

BIBLIOGRAFIA CITADA

FABREGAT, Amadeu (1976), Partits polítics al País Valencià-1, Valencia, Eliseu Climent.
––– (1977), Partits polítics al País Valencià-2, Valencia, Eliseu Climent.
––– (1978), Converses extraparlamentàries, Valencia, Eliseu Climent.

GIMENO, Manuel (2019), Valencia: llengua i patria. Veritats historiques del conflicte identitari, Castello de la Plana, Mosseguello.

MASIA, Jesu (2021), El conflicte identitari. Del valencianisme de preguerra fins a la comunitat catalanica, Valencia, Institut d’Estudis Valencians.

SIMBOR, Vicent (1983), Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva, Valencia, Diputacio de Valencia.

Image: El Periódico