En l’articul anterior hem vist toponimia, fonamentalment dels termens dels castells de Morella, de Cervera, de l’Alacaten, de Culla i del castell d’Ares, tota ella documentada anteriorment a la conquista de Jaume I. En est articul, continuem estudiant la toponimia de la zona, en alguna extensio, centrant-nos en aquella documentada principalment en les cartes de poblacio. De forma absolutament majoritaria, es tracta de toponimia preexistent que es documenta per primera volta. No ha donat temps de canviar ni d’inventar res. Per aixo podem llegir expressions en llati com “quod dicitur”, “dictum”, “loco nominato”, “locum illum que apellatur”, equivalents als valencians “dit/a”, “qui es nomenat/da”, “apellat/ada”. A voltes nos trobem en alguna doble denominacio com “Coves de Berig, alias dicto Serra de Vallmanya”, equivalent al valencià  “en altra manera es appellat/apellada”.

En relacio a l’antigüitat d’algun dels toponims que anem a vore, analisant el primer d’ells, Bellestar, resulta que podria contindre un lexema iberic d’arraïl “bel”, que sol relacionar-se en el basc “beltz” o negre. L’etim forma part del cognomen indigena “Aenibeli” present en una lapida romana. Segons Fletcher-Mesado, en una inscripcio iberica apareguda en el Solaig de Bechi, apareixen les formes “Belesair” i “Belestar”. ¿Serà un toponim de catalans antediluvians?

Reconeguent previament, que demostrar una cosa pot resultar “pesadet”, no obstant, entrem en faena.

Entre els pobles i llogarets baix la proteccio del castell de Morella que documente en els moments immediatament posteriors a la reconquista tenim: BELLESTAR: “et granyenam de Bellestar, et granyenam de Melgraner” (1261); CASTELLFORT: “ad populandum, quodam locum in termino de Morella qui dicitur Galintort” (1237); “universis hominibus habitatoribus de Castelfort, aldea Morelle” (1260); CATÍ: “et vadit ferire ad Vallem Tortam, Catinus intus stando” (1232); CHIVA: “Presentibus testibus Raymundo Castell, notario de Xiva” (1250); EL FORCALL: “vadit ferire usque ad Forcallo” (1239), d’orige documentat previament “usque ad collatum de Forcatis” (1203); HORTELLS “dividunt cum Villoris, et sic dividit Ortells” (1246); MOLA ESCABOÇA: “dividit cum Herber Jusano, et illas moles Escoboses intus” (1233); PORTELL “et illo termino de Portel intus” (1233); LA TODOLELLA: “dividunt hereditates de la Todolella” (1246) VILANOVA: “que est in termino de Castell de Crabras et dicitur Vilanova” (1237); VILLORES: “dividunt cum Villoris, et sic dividit Ortells” (1246). ALFORRE: “quam dividit terminum cum predicto Alhorre” (1233).

Passant  a toponimia menor del terme general del castell de Morella, tenim que en el ports de Morella naix el RIU BERGANTES: “et transversat rivum de Vergantes per fundum del vilar de Nicholao” (1232), en el que el RIU CALDERS aboca les seues aigües: “et cadit intus in illo rivo de Calderas, et de quarta parte habet affrontationem sicuti includit illum rivum de Calderas” (1233). En Catí està la VALL DELS CIRERS: “et per barranchum barranchum includit intus illud planum de Cireso…” (1232), “includit intus illum planum del Cirer”, el PORT DE PRUNELLES: “et per barranchum reddit ad portum de Prunellas” (1232), tambe documentat en la Cronica de Jaume I, que el cita previament a la conquista del territori, “de la Canada d’Ares al port de Pruneles”, junt a la RAMBLA DE SALVASSORIA i la de CERVERA O ANTOLÍ: “al port de Pruneles, et a Salvassoria et Athemí”, “sicut aque vertunt, et serra serra transversat Salvasoria” (1239), “pro vedato seu devesa, totum illum montem qui vocantur Vallivana et Salvasoria” (1242) i el “TOSSAL DE GIBALCOLLA”: “et via via ascendit per illam La Covam et per illam serram vadit ferire ad Gibalcolla”  (1239). En Benifassà es troba la COVA DE L’ORTIELLO: “de Fonte de Albarda versus Ortiello, et dividit ibi cum termino del Boxar a la Cova del Ortiello” (1237). Per esta zona tambe es troba un parage/riu MAGRANAR / MAGRANES: “vallem de Malgraner, et castrum de Fredes, et Rossel, et Boxar, et castrum de Capris, et Bel” (1233). “quondam locum nostrum qui vocatur Malgraner” (1269), un atre dit LES CINGLES: “et omnia que habemus et habere debemus en Les Cingles” (1250), EL REGACHOL: “assignamus, scilicet sicut includit Regaxol” (1239), la FONT DE VINACHOS de Morella: “Bernardi et uxoris sue, qui est prope fontem de Vinaxos”. En El Boixar, la SERRA DE LES ALBARDES: “et vadit ferire in la Serra de la Cova del Albarda” (1236). En Sorita MONEGRELL i el BARRANC DE PARDOS: “descendit per barranchum de Montenigriello, et redit ad vallem de los Pardos”. (1232) “et ascendit ad serram de Monte Nigrillo, et descendit per barranchos de Mont Nigrillo” (1250). En Castellfort COLL DE L'ESPINO / FONT DE L'ESPINO / MAS DE L’ESPINO: “per colladielo Pinolo, per oriellam de campiello Sicco” (1232), “Et dividit terminum cum Cuilyar, per Coladiello Pinoso, per orielam del Campielo Sico” (1250). En Vallibona, PUACHOL DE NA ROSSA: “et vadit ferire in illa serra de Turmell, Puachol intus stando” (1233). No podem oblidar-nos del port o alt de les CABRELLES “ad pinnam de la Calçada de la Cabriella, et per pinnam pinnam vadit ferire ad calzatam de la Cabriella” (1232).

Si parlem del terme del castell de Cervera, TRAIGUERA, documentada com Valltraiguera. Traygarie, Traygerie Tragarie, podria tindre el seu orige en “vallis triticaria” o vall del forment. Unes atres poblacions son CHERT: “et dividit terminum cum Chert” (1232). Tambe trobem: CANET LO ROIG: “discurrunt tempore pluviarum versus Canet” (1235); LA JANA: “in hereditates sarracenorum, a cierzo in termino de Caneto et de Jana” (1237); CALIG: “affrontat ab oriente in serra versus Calig” (1234); ROSSELL: “et castrum de Fredes, et Rossel, et Boxar” (1233), “locum qui nuncupatur Rossellus, qui est in termino de Cervaria” (1237), “et exit al villar de Rosel” (1238). En relacio a toponimia menor, l’alt mes important es el del TURMELL: “ferire in illa serra de Turmell, Puachol indus stando” (1233) “Devesa de turomell” (1316) i ademes esta documentada la FONT DEL MOLINAR: “vadit ferire ad summum de Molinar, et de summo de Molinari” (1237); el CARRASCAL: “loco nominato Carrascalium sicut dividi ab oriente in alia populacione dictum Carrascalium, ab occidente in término de Chert” (1237); la MOLA DEL GRAU: “et de summo de Molinari vadit ferire ad Pinnam del Grau” (1237). Uns atres documentats posteriorment son ESPADELLA: “al cap de la rocha qui es nomenada Spadella” (1323). FONT DE L’ALBELLÓ: “i tot aygua vesant anat fins al cap de la curolla cap a la font del Albelló” (1323). COVA O BARRANC DE LA COVA DE LA TEA. “al cap de la vall dels Ferreres e a cap de la vall de la Tea” (1322). BARRANC DE L’OS: “molló al cap de la Vall del Os… la vall de Los…” (1322). Boscs com “lo bosch del Monintiu, lo bosch de la Raureta, los boschs dels Clorts, los boschs de la Vall de la Tea, la vall de Los, lo bosch de Ledo, lo bosch de Teyxar” (1322).

Passant al terme del castell de Culla, RIU DE LES TRUITES / VILAFRANCA: “qua hereditas dicitur Rivus de las Truytas” (1239), “et de Villafrancha et de Vinaçal, et de Ça Neta” (1263). VISTABELLA: “ilum locum nostrum qui vocabatur Vistabella... vertuntur versus dictum terminum de Pulcravista” (1251); TORRE DE VINRABÍ / D’EN BESORA: Canvià de nom pel del nou amo “Guillermus de Besora, et uxor nostra Romia”, “ad populandum totum terminum de Turre de Vinrabí…dictam populationem de Vinrabí” (1274), “et de Turrem de vina Rabino et de Benaçal” (1303); VILAR DE CANES: “locum nominatum Vilar de Canes in termino de Culla” (1273); CASTELLAR: “locum nostrum qui vocatur Castelar Veyl de Atzaneta” (1273)

En relacio a la toponimia menor del territori del castell de Culla, podem citar en Culla el RIU MONLLEÓ: “et ferit ad barranchum de Montleon” (1239), “serra serra, vadit al Montemleoni, et de Monteleoni vadit ad Arçedolum” (1251); el toponim del RIU MOLINELL que es correspon en el d’un mas i el de la vall del Molinell: “et dividit terminum cum Molinello, sicut aque vertunt versus vallem Carboneram” (1239); la SERRA D'ESPARREGUERA: “scilicet de rivo sico usque ad collum de Spareguera” (1272); i la SERRA DE FOYES i MOCHELLOS, actualmente una masia: “Et ascendit in serra de Foveis, et vadit directe a Mochellos. Et de Mochellos ascendit directe in dicto podio de Moncatil.”(1244). En Atzaneta: RIU DE MAGRANES: “rivo de Malgraneis, et sicut ascendit predictus rivus de Malgraneis usque ad terminos de Xodos”. (1273); RIU MAJOR: “et sicut rivo de Malgraneis [vadit] usque ad rivum Majorem, et de rivo Majori usque ad terme cuberta de les Osseres” (1273); PLA DE MEANES: “de quadam hereditatem nomine Mianes cum suo termino, que est in terra Cuilar et Azanetam” (1260). En Benassal el RIU DELS ARBRES/ALBERS: “de podio de Moncatil vadit directe ad baranchum del Mançanar, et intrat ad rivum qui descendit dels Albers” (1244); el BARRANC FONDO: “et transversat illum barranchum fundum et vadit ferire ad Cabeço de Petro Darocha” (1239); el COLL D'IVOL: “venit de Valcorba et vadit ferire ad collatum de Ayvol” (1239) i el MONCATIL: “vadit ferire al illum cabeço de Moncatil” (1239).  De Vilafranca trobem la FONT DE LA PENELLA, “et via vadit ferire ad fontem de Peniella de la Mosquerola” (1239) i la PARTIDA DE BENASEBUS: “de illo cabeço de Venahebu vadit ferire ad cabeço de Venahebu, totum Venahebu intus stando.” (1239), antigament en Vilafranca, actualmente en Mosquerola/Mosqueruela. Trobem finalment en Vistabella la FOYA D'ORES: “qua penna est in fundo de Foyes d'Ories” (1251); el SENDEROL DE LES BRUGUERES: “et ascendit per cenderolo Brucariorum, et ascendit usque in vistam de campo qui dicitur de Arzedolo” (1251); el TOSSAL DEL MARINET: “et de caput Penna Golosa vadit a Marinet, et de Marineto vadit serra serra” (1251) i LA TALAYA: “usque ad talayam altam que est inter illum locum qui vocatur Arçedol et castro de Boyo, et de talaia alta vadit serra” (1251).

En la Comanda Major de Les Coves, LES COVES DE VINROMÀ, “castrum et villam de Cuellar, et castrum et villam de las Covas de Avenroman,” (1235); ALBOCASSER, “et dividit terminum cum Abocaçer” (1232); LA SALZEDELLA, “illam ramblam que descendit de la Salnadela” (1232), “et dividit terminum cum Salçediella” (1238), “in loco nominato vallis de la Salzadella, (1262); TÍRIG, “et dividit terminum cum Teri” (1232), “sicut aque vertantur versus Terich, et venit ferire usque ad Vallem Tortam” (1238), “aque vertuntur de la Sierra de Tirig contra Salzadella” (1238); LA VILANOVA D’ALCOLEA: “terminum et locum integriter de Alcolea” (1245). Toca esta zona LA VALLTORTA: “et vadit ferire ad Vallem Tortam, Catinus intus stando” (1232), “usque in Valletorta, et vadit rivum amunte ad Castellar Gros” (1245)

Finalment, de la comarca de l’alt Millars, en 1245 es documenta el riu MILLARS que li dona nom: “alquereas de Ribesalbes et de Berita et de Trucelles, que sunt in termino Onde in rivo de Millars” (1245)

En 1232, Blasco d’Alago ordenà la delimitacio del castell de Morella, per a lo que demanà als sarraïns de Morella, “precepit sarracenis de Morella”, que li mostraren els termens del castell “monstrarent et examinarent terminos predictis castri Morelle”, tant en guerra com en pau “sicut unquam illos possederant in guerra et in pace”. Per a tractar de llimits oficials, havia de dirigir-se a “autoritats” anteriors. Els musulmans es reuniren en consell “habito inter eos consilio”, i triaren a quatre “jurats”, “vells” o “seniores” de l’aljama dels musulmans, que coneixien el terme “elegerunt IIIIor seniores qui sciebant bene omnes suprascriptos terminos”. En la descripcio del terme feta pels musulmans es nomena “Castell de Cabres”, “Coraychan”, “Pinna de Aranonal”, “Fonte de Albarda”, “Boxar”, “Cova del Ortiello”, “umbrie de los Comos”, “talayas de Maria”, “congustum de Arannonal”, “Pinna Roya”, “Molinar”, “Pinnam del Grau”, “congustum de illa Scalerola”, “Mola Scobosa” i “cabezades de Scalona”. No cal dir que al famos traductor o trujamà, ni olorar-lo, deduint-se que musulmans i cristians s’entenien perfectament en romanç.

Suponc que no hi haurà ningun desficaciat que pense que els toponims que hem vist siguen traduccions de l’arap. Ni ningun destrellatat que imagine una conversa entre conquistadors i conquistats del tipo “Billey alladi: Castell de Cabres, le Hille Illehu: Boxar, alim galym huaked: Molinar…”, a la que els conquistadors havien d’estar molt atents per a apuntar-se lo que entenien. Qui tinga el greu problema de creure’s eixes favades, hauria d’explicar ademes, el perqué a l’aragones Blasco de Alagon, li escriuen “Castell de Cabres” en romanç valencià i no “Castiello de cabras”, en romanç aragones. ¿Quina explicacio queda que no siga un destarifo? Que cristians i musulmans s’entien parlant en romanç i que el romanç dels musulmans valencians era el romanç valencià. Recordem que Simonet es referí a “la indicación hecha por Ibn Buclárix de que la Aljamía de Aragón se hablaba hasta la jurisdicción de Valencia” i nomes havien passat uns 100 anys des de que ho digue.

Per a acabar, en el següent articul, vorem algunes conclusions.