Ocultant 'LLENGUA VALENCIANA'

El Dia del Llibre rememora la mort del prestigios escritor Miguel de Cervantes, un 23 d’abril de 1616 (en realitat faltà el 22 pero el soterraren el 23 i es la data que es consignà), i tambe la d’uns atres com William Shakespeare o Garcilaso de la Vega, l’Inca. Està be recordar que Cervantes passà un temps en la nostra Valencia, en 1580, en acabant de ser lliberat del captiveri de cinc anys en Alger, o que lloà el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell i Marti Joan de Galba.

Està tambe be recordar que, com apunta Vicente Gorgues (Levante-EMV 22-4-2024: 4), en Los trabajos de Persiles y Segismunda (1617), Cervantes mostrava admiracio per la ciutat i per mes coses: “Principalmente les alabaron la hermosura de las mujeres de Valencia y su extremada limpieza y su graciosa lengua con quien sola la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable” (Mª Teresa Puerto i Joan Ignaci Culla, Cronologia historica de la llengua valencianap. 179). 

2

Pero hauria estat millor que nos explicara que si be en esta cita no especificava quína ‘llengua’ es, ho havia aclarit en una anterior obra seua, La gran sultana Doña Catalina de Oviedo (1615):

“Esta lengua de valor, por su antigüedad es sola
Enséñale la española, que la entendemos mejor
(...) la bergaqmasca de Italia, la gascona de Galia
(...) y si aquestas le pesa, porque son algo escabrosas,
Mostraréle las melosas, valenciana y portuguesa” (Mª Teresa Puerto i Joan Ignaci Culla, Cronologia historica de la llengua valenciana (p. 171).

3

I al mateix temps podem fer memoria que el cas de Miguel de Cervantes no es aïllat, sino que uns atres importants autors forasters tambe mencionen el valencià com Juan de Valdés qui, parlant de les llengües d’Espanya, en el Diálogo de la lengua (1535) inclou la valenciana (encara que afirma que es prou ‘conforme’ –pareguda– a la catalana). Un atre lliterat, foraster tambe, es Lope Félix de Vega Carpio, que estigue desterrat en Valencia un parell d’anys (desde decembre de 1588) i per tant nos coneixia un poc, motiu pel qual escrigue tres comedies de tematica local: El Grao de ValenciaLos locos de Valencia i La viuda valenciana. Pero sera en l’obra El peregrino en su patria (1604), a on u dels personages: “En valenciano diró: Cap de mi mateix, voleu que os nafre, giraus, per Deu, que os trenque el cap” (Mª Teresa Puerto i Joan Ignaci Culla, Cronologia historica de la llengua valencianap. 171).

Encara que la teoria ‘oficial’ siga que fora del Regne de Valencia nos identificaven com a ‘catalans’ i afirmaven que parlavem en’ catala’, aci tenim a tres primeres figures no natives que sabien o coneixien l’idioma valencià.

Imagens: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes/books.google.es/europeana.eu.

  • Antoni Fontelles i Fontestad es Mestre (titulat) i Llicenciat en Comunicacio Audiovisual. Té estudis de periodisme, de filologia i de sicologia.