EDITORIAL

Tot abans que valencians

Toca felicitar als asturians: el AVE Madrit-Oviedo ya es una realitat. ¡Enhorabona!

Si en França tenien al rei Sol, en Espanya tenim al rei Estrela; per lo manco, aixo pareix el mapa si nos centrem en les llinees de AVE. El nostre rei, Felip V bis, pot desplaçar-se a les “provincies” des del seu Palacio de la Zarzuela en tota comoditat i rapidea. Abundant en les cites famoses, si abans tots els camins conduien a Roma, ara, totes les vies conduixen a Madrit.

I mentres els asturians ho celebren, als empresaris valencians (i no valencians) els toca rascar-se la bojaca per a promoure el corredor mediterraneu, una via que en un païs normal hauria segut prioritaria perque supondria un benefici per a tots, pero que està paralisada sine die.

No es estrany que el païs no rode be, que no alvancem sino que nos estaquem en els mateixos problemes durant decades, perque per a circular fa falta una roda, i una roda no se fa nomes en els radis, necessita tambe un cercol, el qual, per mes que mirem el mapa, no el trobarém. L’Espanya radial ho es tant de forma metaforica com real.

L’esperança de molts valencians que fugien d’este centralisme se concentrà en el vot a Compromís, que venía a resoldre este i tots els atres problemes generats des de Madrit, començant pel tema central de la seua campanya electoral: l’infrafinançacio. ¿Quantes d’estes reivindicacions han fet realitat? Resposta rapida: cap. Resposta mes detallada: damunt hem empijorat per la seua culpa, encara que nomes siga perque un “error” del seu representant, Baldovi, impedi que tingam ya el Dret Civil valencià aprovat.

Mentres els atres representants de partits “periferics” han venut car el seu vot, els “compromesos” l’han regalat “per a que no governe la dreta”. Pero no passa res, els valencians seguiran votant-los perque lo de ser valencians i defendre els nostres interessos resulta poc elegant. I aixina nos va. Primer d’esquerres que valencians.

Per l’atre costat la cosa no està millor. Costa un mon movilisar a la gent per a que acodixca a un acte en defensa del Dret Civil o qualsevol atra reivindicacio propia, pero acodixen en massa per a clamar contra la Llei d’Amnistia i l’independentisme catala.

El passat 13 de novembre, la Real Academia de Cultura Valenciana, Lo Rat Penat, l’Ateneu Mercantil, la Real Societat Valenciana d’Agricultura i Societat Civil Valenciana publicaren un manifest (llegible en https://www.culturavalenciana.es/entitats-centenaries-del-valencianisme…) en contra del pacte entre PSOE i Junts i denunciant la vulneracio constitucional i l’atac a l’independencia judicial que constituixen les diverses cessions a Catalunya.

Tot molt ajustat a rao, pero no podem sino preguntar-nos, ¿per qué està escrit en castella? Si la RACV es l’entitat de referencia per lo que a la llengua valenciana se referix i Lo Rat Penat es la centenaria institucio dedicada al seu conreu, ¿per qué redacten un manifest escrit exclusivament en castella, o per qué el firmen sense primer traduir-lo?

Pero, ademes, com a entitats valencianes que son ‒i no necessariament per ser, per lo manco alguna d’elles, valencianista‒, ¿cóm es que en cap moment del manifest se nota eixa visio valenciana del problema? Eix escrit podria perfectament haver-lo redactat i firmat un colectiu d’Extremadura o de Cantabria, per posar algun eixemple, sense canviar una coma. I ausades que tenien arguments per a, des de Valencia, denunciar el cinisme dels independentistes catalans, que reclamen un respecte i un dret a decidir que als valencians nos neguen en tota la força de la seua anima imperialista.

En fi, primer espanyols i al final, molt al final, valencians.

Per a buscar algun aspecte bo en tot est embolic, fem notar que el restant d’Espanya ya pot entendre l’impotencia que se sent quan des del poder politic se conculquen els mes basics principis de la convivencia. Els valencians que nos sentim orgullosos de ser-ho, i que detestem la manipulacio de la societat des del poder, sabem ben be lo que es patir estes artimanyes consistents en retorcer la lletra per a acabar fent lo contrari de lo que dicten les lleis.

Si l’Estatut d’Autonomia valencià diu que, junt al castella, en Valencia es oficial el “idioma valencià”, els politics, en les seues infames maniobres, acaben creant una AVLl que impon el catala en tots els ambits i nivells. I no podem fer res per a evitar-ho.

Si, el restant dels espanyols, que venen rient-li les gracies als catalans i secundant-los en els seus atacs a la cultura i l’identitat valencianes, ara ya coneixen a qué sap eixa medicina.

Lea la revista completa en formato PDF

Les normes del 32 i lunitat de la llengua