EDITORIAL

La folga dels professors

El passat 11 de maig començà una folga de professors i mestres del sector public en infantil, primaria i secundaria. El tema, com passa en tot actualment, s’ha polarisat i els professors troben tant recolzaments com rebujos.

Des del punt de vista estrictament valencianiste el rebuig ve per les pretensions de que el Consell no faça cap canvi entorn a la llengua, es dir, seguir tal qual el proces de catalanisacio, sino incrementar-lo. En particular, demanen que deixen de ser “censurats” (en expressio habitual de la prensa) els autors catalans en el curriculum. Recordem, de pas, que no se tracta de censurar, sino de priorisar als autors valencians; aixo sí, autors valencians acceptats pel paradigma catalaniste, mentres s’aplica la mes estricta censura als autors valencians que escriuen en autentica llengua valenciana, en normes d’El Puig.

No, definitivament no pot resultar simpatic al valencianisme un colectiu que afirma que es important despertar l’espirit critic en els chiquets, pero que a l’hora els educa en els prejuïns antivalencians propis del pensament unic que practica. Lo qual debilita, de pas, la seua defensa de l’escola publica com un espai especialment obert a la diversitat, que nomes es acceptada sempre i quan no afecte al dogma establit.

El nom dels sindicats convocants, STEPV, CCOO PV, UGT PV, ya parla de la seua orientacio, pero es que, ademes, al marge dels sindicats, els professors s’han organisat en assamblees, i a l’organisme aglutinador l’han nomenat CACPV, es dir Coordinadora d'Assemblees Docents del País Valencià. Si en el cas dels sindicats lo del PV se pot considerar una recialla de la Transicio, que una coordinadora conformada en 2026 en la pretensio de ser neutral ideologicament s’autonomene del País Valencià dona idea de fins a quin punt el professorat valencià (o la part mes activista d’ell) viu en una realitat paralela al marge de l’historia i la condicio del poble valencià.

Abundant en el tema, resulta tambe cridanera l’oportunitat de la convocatoria. En lo que va de sigle s’han fet moltes movilisacions, pero la primera folga general educativa com a tal fon en 2007; hi hague una atra en 2012 (contra els retalls), que se prolongà en diverses protestes fins a 2015. Aci comença un periodo de tranquilitat en alguna que atra movilisacio menor.

¿Qué passà en 2015 per a que sobrevinguera tanta pau? Que començà el periodo de govern del Botanic. Els problemes continuaven, pero ara ya no governava la dreta. A ningu li podia estranyar que, guanyades les eleccions autonomiques pel PP i conformat govern en 2023, els faltara temps per a organisar una folga en 2024. I, passats a penes dos anys de l’anterior, ya tenim una atra folga general.

No, no se pot negar que hi ha una intencio ideologica darrere d’esta movilisacio.

¿Vol dir aixo que els professors no tenen rao al movilisar-se? En absolut. Vol dir que estan sent instrumentalisats en intencions politiques. Pero, ¿quín aspecte de la vida moderna no està instrumentalisat per la politica?

Alguns professors segur que no s’haurien sumat mai ad esta folga en l’epoca del Botanic i estaran encantats de desgastar a l’actual govern, pero dubte molt que nomes la seua ideologia els faça acceptar de bon grat la perdua de 150 euros diaris (promig aproximat de lo que pert cada docent cada dia de folga). I la majoria ni tan sols estan pensant en ideologia. Les seues condicions s’han deteriorat en el pas dels anys i s’hagueren movilisat igual governara qui governara. No se pot tractar de desprestigiar a tot el colectiu per una minoria, per mes que siga la que du la veu cantant. 

L’actitut de la Conselleria tambe ha atiat el foc. Mentres els atres exhibien ma esquerra, reunint-se en els sindicats per a rebujar amablement les seues peticions, estos han optat pel puny de ferro, negant-se de primeres a negociar i indignant al colectiu. Ara, en la movilisacio en marcha, tambe fan mal tractant de desprestigiar al professorat enfrontant-lo en la societat. 

Perque no son justes les acusacions de que els professors treballen poc per a lo que cobren. Si se permet la comparacio, ningu espera que un actor de teatre estiga huit hores al dia damunt de l’escenari; es un treball massa exigent sicologicament. Un professor tambe està davant d’un public, pero este, ademes, no està separat de l’escenari, en el pati de butaques, sino que interactua continuament en el professor, que no nomes ha de transmetre el contingut de l’assignatura, sino que ha d’estar pendent de cada alumne, de les seues peculiaritats i de les interaccions entre ells. Un treball molt exigent que, ademes, ha de fer en unes condicions molt dificils.

No es d’estranyar que una de les reivindicacions siga la baixada de ratios, junt en la solucio a la perdua de poder adquisitiu –donat que fa 19 anys que no actualisen el sou–, la falta d’inversio en les instalacions, o l’increment de burocracia, entre unes atres.

Aixina que sí, que hi ha motius per a recolzar la folga dels professors per motius laborals, com tambe per a criticar part de les reivindicacions, de tall mes be politic-ideologic, aixina com l’intencionalitat amagada dels promotors de condicionar a l’opinio publica de cara a les eleccions de 2027.

 

Puede leer este artículo en formato PDF en este enlace.