I

Moltes voltes dubte, pero al remat opte per replicar. Est articul respon a un atre: “Treballem pel valencià sense prejudicis” (LEV-EMV 24-8-2025: 3) de Vicent Mompó, president de la Diputació de València i membre del PP.

Mompó es el mateix que en la presentacio de l’ultim llibre de l’academic Abelard Saragossà (Sistema d’accentuació (valencià, castellà, italià, s. XIX-XX) Raons de no assimilar-lo / Com fer-lo assequible) (28-7-2025) feu un alegat del valencià popular (en eixemples com eixir, vacacions, gasto...). I ara no te problema en usar ‘prejudicis’… ben popular, a l’inversa, i relegar ‘prejuïns’ (que suponc que està mes en la linea lexica que defenia).

Intentare oferir un poc de llum sobre esta familia composta pel ‘vulgar’ ‘juï’ i els ‘cults’: ‘judici’, ‘judicial’, ‘judicatura’…

Els primitius

Comencem per ‘juï’. En el Corpus informatitzat del valencià (CIVAL) hi ha 88 pagines que arrepleguen la variacio diacronica i de numero. En singular: ‘juhii’ (1277, 1280, 1284…), ‘juy’ (1287, 1294, 1300…), ‘juhi’ (1293, 1611…), ‘ jui’ (1385…) (en tots els casos es ‘ju-i’). En plural hi ha dos possibilitats, la simple adicio de la marca -s (abundant): ‘juhiis’ (1295, 1296, 1326, 1329…), ‘juhis’ (1344, 1379, 1390, 1401, 1490…), i l’adicio de -ns (en menor representacio que l’atra): ‘juhins’ (1316, 1476, 1490, 1500, 1763…) (com ‘sofans’, ‘tensions’, ‘calcetins’ o ‘sermons’).

La distribucio mostral del CIVAL es curiosa, ‘juï’ / ‘juïns’ van de la 1 a la 84 (ss. XIII al XVIII), de la 85 a la 88 son citacions del s. XIX i en la 88 s’acaba. Es dir, aparentement desapareix en el sigle XIX i no hi ha continuïtat, cosa que si no forem usuaris mos faría pensar que s’ha extinguit. Sabem que no es aixina perque alguns encara diguem ‘juï’, ‘juïns’.

El sinonim antic ‘judici’, judicis’ i sobre tot modern que, practicament, l’ha desplaçat ocupa 86 planes en el CIVAL i el trobem ben repartit (1284, 1295, 1338, 1400, 1410, 1460, 1495, 1526… en autors classics com Roïs de Corella o san Vicent Ferrer), pero l’extensio es enganyosa, estos casos primerencs van de la pagina 1 a la 8, en la 9 ya entrem en 1800-1900, de la 10 a la 27 son cites de 1900 i des de la 28 fins a la 86 son actualissims, del 2000 en avant.

La distribucio mostral del CIVAL repetix, en este cas, lo que denomine ‘model bellea / bellesa’ (en Planificacio idiomatica. Models. Practica, inedit); ‘juï’ representa la major part de les mencions antigues i desapareix modernament, mentres que ‘judici’, mes escas antigament, ocupa son lloc i desplaça l’anterior. Es dir, tenim una forma primitiva viva hui, sense documentacio, i una forma primitiva morta hui, en documentacio.

Els derivats

‘perjuï’ / ‘perjuïns’ / ‘perjudicis’

Com a sinonim de ‘dany’, la forma mes abundant, des de primeries fins a l’actualitat, es ‘perjuï', ‘perjuïns’, en les 33 pagines que n'hi ha. El plural ‘perjuïs’ apareix en pocs casos, moderns (casi tots texts ‘oficials’: AVLl, ajuntaments).

En consonancia en la menor freqüencia de ‘judici’, hi ha una cinquantena de citacions de ‘perjudici’, ‘perjudicis’, des del sigle XIII, pero el restant de mencions, fins a les 423, son modernes, del sigle XX en avant.

‘prejuï’ / ‘prejuïns’, / ‘prejudicis’

Les referencies de ‘prejuï’, ‘prejuïs’, ‘prejuïns’ del CIVAL en els sigles XIII-XIX no tenen el sentit actual, son sinonimes de ‘perjuï’, dany o inconvenient (com aclarix el DCVB i es veu en l’eixemplificacio).

El sentit de creença predeterminada apareix a finals del XIX. Totes les mencions son de ‘prejuïns; l’usen Eduard Martínez (1918), Lluís Guarner (1930), Francesc Bosch (1936), Joan Fuster (1952), Xavier Casp (1982) o Josep Daniel Climent (2007). No será fins 2002 quan aplega la AVLl i mampren el ‘prejudici’.

II

Els plurals

En acabant del recorregut historic que confirma la vigencia majoritaria de ‘juï’, ‘perjuï’ i ‘prejuï’; el DCVB mos aclarix la distribucio lexica de les formes ‘perjui’ o ‘perjuï’: “Fon.: pəɾʒúј (mall., men.); peɾʤuí (Tortosa, Cast., Al.); peɾʧuí (Val.)”. I mos explica cóm formar el plural: “El plural de perjui és perjuis [pəɾʒúјs], i el de perjuí és perjuïns [peɾʤuíns]”.

La doctrina oficial (AVLl)

En el Diccionari normatiu valencià (DNV) de la AVLl, les entrades son: ‘juí’ (pl. ‘juís’, ‘juïns’) / ‘judici’ que reenvia a ‘juí’ / ‘perjuí’ (pl. ‘perjuís’, ‘perjuïns’ / ‘prejuí’ (pl. ‘prejuís’, ‘prejuïns’).

Respecte a ‘juï’ / ‘judici’, ‘perjuï’ / ‘perjudici’ i ‘prejuï’ / ‘prejudici’, la AVLl afirma que les primeres predominen en valencià general i les segones alternen amb aquelles en els registres formals (Acord 6/2002. Referent normatiu del valencià i dictamen sobre la consulta feta pel conseller de Cultura i Educació).

¿D’a ón ve l’embolic?

Com moltes atres voltes, el ‘secret’ està en el DIEC2 (Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans) a on “perjuí” te com a plural “perjuís” i remet a “perjudici” (plural “perjudicis”). I els d’aci no van a contradir-lo.

I “prejuí” remet a “prejudici”.

Ya saben d’a ón naix el ‘prejudici’ del president Mompó.

El PP ho te en casa

S’ha dit aci moltes voltes que el PP te el catalanisme incrustat en el cos (es el pancaespanyolisme que destaca J. Masia). El reusenc i exfuncionari de la Generalitat Valenciana Josep María Felip s’ha convertit en l’assot ideologic de VOX, en els articuls que publíca en LEV-EMV (fa anys colaborava en EL PAÍS i en acabant en esdiario.es). Es el mateix que fon condenat en el cas Cooperacio (desviament de diners destinats a països pobres que acabaren en empreses vinculades al que fon conseller del PP Rafael Blasco).

Per contextualisar un poc mes, Felip començà la carrera política en el PSOE-PSPV, es vinculà molt a Rafael Blasco (quan era socialiste, abans de que el tirara el president Joan Lerma), en acabant de la caiguda de Blasco s’acostà a Compromís. Quan Blasco fon ‘rehabilitat’ pel PP, com a conseller d’Immigracio i Ciutadania, en el govern de Francisco Camps, tornà de la ma de Blasco (2007) i crec que continúa en el partit. Un camalleo politic.

Ya dic, ara li toca el morro a VOX, especialment pels atacs al valencià. En un articul (LEV-EMV 23-8-2025: 4) se n’anava ben llunt de les propostes idiomatiques de Mompó dies abans. El model textual està ple de: ‘aquestes’, ‘aquests’, ‘a casa nostra’, ‘de casa nostra’, ‘amb’, ‘vetllar’, ‘coneixement’, ‘desenvolupament’ ‘enriqueix’, ‘reflecteixen’, ‘enforteix’, ‘garanteix’, ‘defensar’, ‘lleials’, etc., al costat dels: ‘siguent’, ‘sent’, ‘tinguent’, tindriem que’, ‘combatir-los’, i inclus: ‘seva’, ‘seua’. No, no es este el valencià de Mompó.

Esta critica no impedix que estiga d’acort en casi tot el contengut, especialmente en que “El valencià es un patrimoni comú, un símbol de la nostra identitat i un vehicle de cohesió social”. Ho crec i ho practique.

No vullc arrematar sens el recordatori als que patixen un genocidi. En la Volta Ciclista a Espanya 2025 s’han produit protestes ciutadanes contra la presencia-participacio de l’equip Israel-Premier Tech. En la contrarrellonge del 27-8-2025 un grup de persones tallaren el pas als deportistes en banderes i pancartes proPalestina. El comunicat oficial de l’equip defenia el dret a la llibertat d’expressio pero tambe el seu dret a correr. Cert, els directius tenen tota la rao. Ells tenen dret a correr i els palestins a viure. No hi ha color ni comparança.

Image 1: elmundodelabogado.com , oacnudh.org
Image 2: medium.com, goggle.com