¿Televisió “valenciana”?

En haver passat uns anys d’aforro monetari i descans mental, sense vore aparéixer pel saló de casa la image i gerga de les Rambles via caixa tonta, se nos anuncia que en breus dates anem a tindre de nou en Valéncia televisió autonòmica. ¿Qué haurem fet per a meréixer això?

L’experiència patida pels valencians en el naiximent, existència, i posterior tancament de Canal 9, nos deixà clar que tal mig de comunicació era totalment prescindible per als habitants en general. No aixina, segons pareix, per ad eixe grup de “paisans” que ploren totes les nits per no haver-se pogut vore en la menuda pantalla, assistint als seus saraus, encontres, inauguracions, reunions, sessions parlamentàries, i demés actes sense els quals no podrien viure. I dic viure, sinònim de subsistir, puix sense tals ocupacions seudolaborals no sé cóm se les arreglarien per a proveir-se el companage.

Com era d’esperar, darrere dels molts intents que porten fets els representants dels partits d’uns mesos ad esta part, en relació a cóm s’apanyen el “chollo”, al cap i organisació del nou ent van a estar súbdits incondicionals de la televisió catalana.

El Consejo Rector de la Corporación Valenciana de Medios de Comunicación, ha propost a les Corts com a Directora de l’entitat televisiva a Empar Marco Estellés, segons els entesos una professional dels mijos que ha desenrollat competents llabors en el diari “Avui”, “El Temps”, “Catalunya Radio”, i “TV3” entre atres institucions. La nova directora és de procedència valenciana, pero ignore si a partir de ara entre els nostres “famosos”, ademés de un “català de Sueca” i atre “català de Xàtiva”, també contarem en una “catalana de Godella”. El temps nos ho dirà.

Me crida l’atenció, que el representant polític del Partit Popular s’haja opost a la referida elecció, qüestionant “la independencia del nombramiento respecto a las preferencias de nacionalistas, socialistas y podemitas”, adjudicant-li al seu partit el mèrit de ser l’únic defensor de les essències valencianes i qui més ha fet per conservar la personalitat, idioma, història, i drets dels valencians.

Vejam: ¿no fon Zaplana qui a canvi dels vots per a Aznar, seguint instruccions de Jordi Pujol creà l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, donant-li la direcció de la mateixa a l’Institut d’Estudis Catalans?… ¿No fon Camps qui li donà caràcter normatiu a la gerga de Pompeu Fabra incloent sa oficialitat en nostre Estatut?… I dic yo: ¿el duo Zaplana-Camps no pertanyia ad eixe partit paladí de lo valencià que suma valenciania per tots els poros?… ¿Sí?… Puix llavors, ¿a qué ve el “paripé” de opondre’s a res, si en resumits contes van a gojar també d’espais per a son propi gallejat quan els deixen? Al final, tots ells contents i feliços.

I en quant a lo que nos espera, puix miren: segons declaracions de la flamant pròxima directora “quien trabaje en el nuevo ente contará con un libro de estilo supervisado por la AVL”. O siga, utilisarà com a vocabulari lo que resulta de les traduccions efectuades en el traductor oficial SALT. Sí. Eixe que mencionava en el meu artícul anterior, ¿el recorden?

Puix per això dic que ¿qué hem fet per a meréixer això?