L’alquimia es una antiga practica que combinava quimica, filosofia, metalurgia i misticisme. Fonamentalment es dedicava a transmutar metals vils en un metal noble: l’or. No es coneix que hi haja rics en aplicacio d’esta tecnica.

Nomes Jesucrist, fill de Deu, transforma l’aigua en vi, en una boda en Galilea. Ara nomes tenim emuls semidivins, els juges, que convertixen delits en absolucions i no causes en condenes. Es l’inhabilitacio especial de 9 anys a David Sánchez, germa del president Pedro Sánchez, com a cooperador necessari en un delit de prevaricacio en l’obtencio de la plaça de Coordinador d’Activitats dels Conservatoris de Música de Badajoz.

L’instruccio (com el juï) fon un cumul de conjectures, hipotesis i deduccions, alguna tan exotica (irrellevant) com que l’interes de Sánchez per una vivenda es indici de que tenía adjudicat el lloc ¿? Els chafardejos del ‘hermaníssimo’ o els rumors no son ni proves ni indicis.

Es revisaren millers de correus i s’escorcollà tres voltes la Diputacio de Badajoz i no trobaren practicament res. Provablement no hi havia res.

Per supost, no s’ha localisat o aportat cap de document o instruccio que implique favoritisme per a Sánchez.

Diversos i notables juristes i experts en dret processal advertiren des del principi que era un error jujar penalment una causa que com a molt era una falta administrativa, i en est ambit s’haurien d’haver resolt els dubtes o possibles irregularitats que hi haguera (i que en son moment no foren senyalats).

¿De qué parlem?

Al principi se l’encausà per prevaricacio i trafic d’influencies. Al remat el segon ha caigut, tambe el presunt delit d’acceptacio del lloc, i el primer es la base de la sentencia. Molt curiosa.

Estem parlant de la cobertura d’un lloc per lliure designacio. El tribunal assegura que se creà una plaça buida de contengut i a mida. Pero quí es el tribunal per a evaluar este lloc de treball creat i otorgat per unanimitat d’una institucio publica com la diputacio. No es competencia dels magistrats pronunciar-se sobre si es una decisio politica o de qualsevol atra classe, de si s’ha pres en un despaig o en una sala de plens, ni si el beneficiat sap o no a ón està l’oficina, ni si va a treballar o no. Tot aço no es competencia seua. Ells lo que han de vore es si el proces complia la llei o no.

La plaça es presentà en 2016 i es creà en 2017 per la Diputacio de Badajoz. Se seguiren tots els tramits i s’aprovà (inclus el PP votà a favor, sens objeccions, encara que ara era acusacio popular ¿?). Quan s’està realisant la provisio Pedro Sánchez havia dimitit de secretari general del PSOE (1-10-2016). El procediment es feu en normalitat i no hi hague denuncies d’irregularitats o favoritisme.

Els testimonis han segut practicament unanims (excepte algu inicial, que en acabant s’ha retractat o no tenía corroboracio) respecte a la possible pre-adjudicacio d’una plaça de lliure designacio (repetixc), com els centenars que n’hi ha en Espanya.

Lo que es rar es imputar per prevaricacio al beneficiari del delit, quan no te capacitat per a cometre’l.

II

La sentencia

Les 380 planes de la resolucio judicial i l’unanimitat dels tres magistrats no mos ha d’impressionar...les pagines dedicades a l’autoria de Sánchez en son poques, el restant es copia i apega sentencies i jurisprudencia per a embastar i transmutar el plom fins a convertir-lo en or.

El tribunal es veu nugat de mans i peus perque no pot imputar-li trafic d’influencies ni tampoc acceptacio del nomenament i nomes li queda la prevaricacio. Pero la prevaricacio es privativa d’una autoritat o un funcionari public. Sánchez no es ni una cosa ni l’atra i no se li pot atribuir el delit. I busquen i rebusquen i troben cóm imputar a un no funcionari, ¡cooperacio necessaria! Pero clar la ‘cooperacio necessaria’ requerix que l’acusat actue, que faça alguna cosa, i la sentencia lo unic que aporta es que Sánchez se presentà al concurs, activitat que dificilment es pot interpretar (en alquimia si) com a ‘cooperacio’.

¿Qué fa el tribunal? Es basa en l’atestat del famos coronel Balas de l’UCO (que segons la llei no es una prova sino una denuncia). La ‘prova’ mes solida es que Sánchez havia ‘explorat’ el mercat immobiliari en Badajoz perque sabia que el lloc era per ad ell. I es mostrà convençut de lo que afirmava. Yo tambe estic ‘convençut’ que mentia. ¿I qué?

El tribunal no dona credibilitat als funcionaris que declararen que s’havien seguit les passes que marca la llei, considera que son testimonis devaluats, fruit de la por als seus caps. Molt perillos. Curiosament, han actuat com el Suprem en els testimonis dels periodistes que asseguraren que coneixen l’informacio abans que el fiscal general. Credibilitat zero.

El juges pareixen oblidar i obviar que Sánchez ha accedit a un treball per un procediment regulat en la llei. Si hi ha alguna irregularitat es en la tramitacio, no en la persona que ocupa el lloc.

Els damnificats

No hi ha acusacions particulars perque no hi ha victima identificada. En son moment, ningun participant en el proces de designacio reclamà administrativament ni ara ha reclamat judicialment (una atra cosa son declaracions soltes d’algu dels concursants... passats els anys i no corroborades).

Ha segut set anys despuix quan persones i organisacions (d’extrema dreta) alienes al proces han denunciat que el lloc havia segut creat a mida i adjudicat indegudament en virtut d’un trafic d’influencies, per ser germa de Pedro Sánchez. En el cami hi ha hagut un canvi de denominacio i un increment de competencies, pero en el mateix jornal.

Tradicio i notables

Algu podria pensar que aço es un ‘vici’ de l’esquerra filocomunista que mos governa. La realitat es ben distinta. Comencem per la ‘reina de les granotes’, l’expresidenta de Madrit (llavors encara no era Espanya-Madrit-Espanya) Esperanza Aguirre qui, en febrer de 2010, nomenà o trià a Santiago Abascal (el que ‘avorrix’ els ‘chiringuitos’ i les ‘mamandurries’) director de l’Agencia de Protección de Datos de la Comunidad de Madrid, (cobrava 80.000 euros). D’oca a oca, en 2013 passà a dirigir la Fundación para el Mecenazgo y el Patrocinio Social i es quedà sense presupost en 2014 (no es coneix massa activitat). Pel temps ‘treballat’ i pel tancament de la fundacio cobrà 93.000 euros. No está mal.

En els dos casos, el nomenament fon digital: lliure designacio.

Un cas paregut fon l’Oficina del Español creada (30-6-21) pel govern d’Isabel Díaz per al candidat in pectore Toni Cantó. A banda de subscriure alguns convenis culturals, la faena era posar vert al govern socialiste, lloar a la presidenta d’Espanya-Madrit i retuitejar tot lo que eixia del seu eixecutiu. Nomes ‘treballava’ ell i cobrava 75.000 euros. Estigue de juny del 21 a setembre del 22. D’ahi se n’ana de director creatiu a la televisio 7NN (tanca en març de 2023). Estigue de colaborador en Espejo Público i en decembre de 2025 estrenava El debat en À Punt (la televisio que anys arrere pretenia volar en un missil). Les malissimes audiencies obligaren a la direccio de la cadena a eliminar el programa en giner de 2026.

Pero no cal anar tant cap arrere. Mes próxim ad ara tenim al que era intendent de la Policia Local de Valencia, Vicente Herrera, que es jubilà forçosament als 65 anys (29-4-2025) i en agraïment als servicis prestats (está implicat en un juï per presuntes irregularitats en ascensos quan era el cap de la policia), l’Ajuntament de Valencia, dirigit per l’alcaldesa María José Catalá, li creà una plaça (9-5-2025), ex professo, de Coordinador de Seguritat i Emergencies, dotada en 75.000 euros anuals.

Esta sentencia pot assentar un precedent per a centenars i centenars de casos similars en tota Espanya. Es perillosissima perque entre els inhabilitats hi ha funcionaris que participaren en el proces...

La pregunta del millo: ¿algu dels llectors hauria renunciat a la plaça obtenguda per lliure designacio per por a que te condenen per cooperacio necessaria en la prevariacio?

Imagens: google.com, biblioteca.acropolis.org