“Pretendre fer d’un valencià obligatòriament un català, seria la manera de fer-lo mes espanyol”, Josep Pineda (independentiste català exiliat). Este anàlisis no ho va tindre que assimilar Jordi Pujol quan deposità tota la seua confiança en qui havia eixit en la seua defensa quan el van empresonar en 1960 per la seua implicacio en els successos del Palau de la Musica, Eliseu Climent. No ho va dubtar, nomenant-lo primer delegat comercial de la manipulada Enciclopèdia Catalana, promoguda pel mateix Pujol des de la Banca Catalana que va fundar en son pare, de la que fon administrador i finançador de qualsevol tipo d’activitats catalanistes (esta entitat va protagonisar un dels majors escandals de l’epoca encara que es va sobreseir quan Pujol ya era President de la Generalitat Catalana, ya que ell junt ad atres 24 ex-consellers estaven implicats per presunts «delictes d’apropiacio indeguda, falsetat en document public i mercantil i maquinacio per alterar el preu de les coses»), per a despres convertir-ho en el virrei de Catalunya en la nostra Comunitat Valenciana.

Els plens poders i bendicions del seu protector Jordi Pujol, li proporcionava a Eliseu Climent accés directe a tot tipo de subvencions publiques catalanes, en les que penetrar, fomentar i divulgar la cultura catalana, en un clar intent de suplantar-la per la nostra genuïna valenciana; ademes de promoure i impulsar l’idea dels fantasmagorics països catalans: un proyecte quimeric basat en la subvencio.

L’alçament del secret de sumari del cas Pretòria (¿perque serà que al catalanisme sempre se li relaciona en casos de corrupcio?) certifica com entre 1999 i 2009 el holding catalaniste creat per E. Climent i compost, entre atres, per: Acció Cultural del País València (la mare de totes), les fundacions A. March, J. Renau, R. Muntaner, Eiximenis, Inst Cívica i de Pensament Joan Fuster, Edicions Tres i Quatre, Inst. I. Villalonga, Ed. País Valencià, Soc. Val. de Ciències de la Salut J. B. Basset, Assemblea de Regidors Nacionalistes del País Valencià, etc., han obtingut dels fondos públics del Govern català, en el beneplàcit de tres presidents (Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla), la quantitat de 17,2 millons d’euros. En esta quantitat només s’inclouen les publicades per DOGC, ya que no figuren les que graciosa i abundantment ha obtingut per les Diputacions i per distints ajuntaments de Catalunya. Est es el cas, per citar un dels molts que s’investiguen, de l’Ajuntament de Santa Coloma, en les que va firmar en el grup d’Eliseu quatre convenis de 10.000 euros cada u.

En el citat sumari tambe apareix i publicava la prensa nacional, que l’hipoteca per a la compra del faraonic edifici Octubre (antic “El Siglo”), santuari catalaniste en Valencia per a vergonya nostra, ha segut avalada i sostinguda en fondos publics i, en concret, «en dos subvencions, la primera de la Diputació de Tarragona de 1.278.310 euros que va cobrir les lletres de 2003 i 2007; la segona de 3.220.732, de Presidència de la Generalitat de Catalunya, sostenint les lletres de 2008 i 2011». La causa catalanista ben val una presunta prevaricacio.

No és gens estrany que els catalans es queixen de que no tenen diners, si una part considerable de les seues tributacions les ampren en immiscuir-se i modificar les qüestions identitaries d’un atra comunitat a base de talonari. I més sorpresos quedaran els ciutadans (d’alli i d’aci), si José Domingo, portaveu adjunt del Grup Parlamentari Mixt, obté resposta a la solicitut presentada el passat 27 de maig al President del Parlament catala, per a que li faciliten els expedients de les subvencions otorgades tant de les anteriorment citades, com atres d’ambit mallorqui, com l’Obra Cultural Balear, etc., ya que a este diputat li consta que des del 2003 s’han destinat més de 37 millons d’euros al «manteniment d’entitats, fundacions i plataformes dedicades a penetrar el pancatalanisme i el nacionalisme radical, tant en Catalunya com en la Comunitat Valenciana, les Illes Balears o França».

L’afany recaptador de Climent no té fronteres, ya que el fi justifica els mijos. Dels Presuposts Generals de l’Estat del 2009 i 2010, també ha obtingut dos partides de 300.000 euros cada una, gracies a les esmenes presentades per ERC i recolzades pel PSOE. Tambe s’ha vist beneficiat a través del Ministeri de Foment que dirigix José Blanco, per a que Renfe se subscriguera a la revista-panflet El Temps, que publica Climent.

Pero si preocupant són les subvencions que majoritàriament procedixen de Catalunya en el clar objectiu d’adulterar la nostra idiosincrasia, més ho és, des del meu punt de vista, les que ha obtingut i obté des de dins de la nostra Comunitat. En els temps del PSPV, i inclus en els del primer conseller del PP, el catalaniste Villalonga (LP, 21-9-95), ha obtingut prebendes publiques. Pero, ¿quants ajuntaments valencians, de totes ideologies politiques, han finançat i financen les distintes entitats, associacions, fundacions o casals Jaume I, de l’ínclit Eliseu Climent per a fomentar la cultura i llengua catalana, a banda dels 10.000 euros publicats de l’Ajuntament d’Elig o les ajudes del de Gandia per al Correllengua? ¿Quantes biblioteques valencianes sostenen en fondos publics les subscripcions a El Temps? ¿Quants llibres publicats per l’editorial Tres i Quatre, sense supervisio de la Conselleria, se’ls obliga a adquirir als alumnes per al seu adoctrinament catalaniste? ¿Perque, com en el cas Pretòria, no se li demana a l’Agencia Tributaria aporte els models de declaracions d’ingressos de vendes i pagaments de totes les entitats associades a Eliseu Climent? ¿Quant de temps més van a consentir les nostres autoritats el virregnat catala d’Eliseu Climent, tan ramificat en les nostres terres? Perque no es tracta ara (despres de 25 anys soportant l’immersio catalanista) es procedixca al tancament dels repetidors illegals de TV3, o que es desconecte la senyal quan perjudica als anunciants de la F1, es tracta de defendre a la nostra Patria en tot el seu ampli significat.

Eliseu Climent, un expert en viure de la subvencio catalanista. “El mon no està en perill per les males persones sino per aquelles que permeten la maldat” (Einstein).