Invents i manipulacio

Els invents tenen bona prensa quan signifiquen millores per a la salut, la ciencia o la calitat de vida (p. e. la fregona per a no llavar el pis agenollat), pero tenen una cara negativa quan es referixen a coses fora de la realitat o sense base. Est es l’aspecte que m’ocupa.

En la penultima polemica sobre la llengua valenciana i quína es la normativa mes adequada han eixit els valedors inquisitorials, dic d’alguns periodistes, a defendre l’unica veritat (la de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –AVLl–) i la condena al foc etern dels discrepants (usuaris, pocs, de les Normes d’El Puig –NdP–).

Fins ara no els importava que les utilisarem perque de forma casi absoluta nos han ignorat, nos han ocultat, nos han censurat (si, els que no censuren, els mateixos). Ara tenen un problema perque Vox, en el govern del Consell, fa un us ‘meteorologic’ d’este sistema ortografic (publíca i borra tuits) i ademes considera que es el millor per a l’idioma valencià (una atra qüestio es que l’usen entre poc i gens, es un problema de congruencia, pero una cosa no lleva l’atra...).

Dic que l’armada invencible, per alguna prensa-periodistes, s’ha llançat com una fona contra esta practica i ha descarregat ad nauseam el topic de fa mes de 40 anys: es una normativa inventada en 1979 per la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

 

El detonant

El tuit de la discordia es una brevissima referencia d’una reunio de la Conselleria d’Agricultura: "[el conseller] José Luis Aguirre analisa en el Grup Tragsa l'eixecució de proyectes en marcha" (23-8-2023).

Posare els noms dels afectats perque opine que han de ser responsables de lo que escriuen i publiquen. La mateixa critica apareix en dies i llocs distints. Mateo L. Belarte (Levante-EMV 26-8-2023: 6) apunta: “por el uso de Vox de un valenciano no normativo, o inventado”. Un aclariment a llecs i experts: no normatiu es distint a inventat, l’equiparacio sugerida es falsa falsissima. I repetim, Laura Ballester, C. García, Mateo L. Belarte (Levante-EMV 27-89-2023: 7) afirmen que el text està escrit en: “valenciano no normativo o inventado”. Lo dit. I mes llenya al bombo: “el valenciano no normativo en un tuit repleto de faltas de ortografia”. Un atre aclariment, ‘no normatiu’ no implica que estiga reblit de faltes, aixina, el raonament es una falacia non sequitur (d’A no se seguix B). Trobe que la deontologia professional els impediria dir mentires, pero me pareix a mi que no saben ni lo que es, i si ho saben, pijor. ¿I els seus caps ho deixen passar? Son corresponsables de la mentira.

¿Son els unics? No. En La Vanguardia (24-8-2023, edicio electronica, sens autor) figura: “se utilizaba un valenciano repleto de faltas de ortografía”, lo de ‘repleto’ es hiperbolic. I per si no estava clar: “en su versión en valenciano se observan hasta cinco faltas”, “con cinco faltas según la normativa estatutaria.”. L’ultima mencio es mes exacta, perque dona la referencia respecte a la qual una grafia es o no una falta ortografica. Mosatros qüestionem el sistema de referencia, per artificios i per anar contra la tradicio. I encara estem en lo mateix, perque en acabant de borrar el tuit en queda un atre: “en el que se observan faltas de ortografía.”. No sabran que les pagines dels diaris en tenen unes quantes, i aixo que utilisen els correctors automatics.

Una falsetat de llarga tradicio

L’acusacio d’invent ve de llunt, des d’Adam i Eva. Per a que els ¿interessats? coneguen un poc mes l’assunt els recomane que consulten (no ho faran) el meu llibre ¿Cóm (mos) escriuen l’historia? (2023; pp. 152-168; a banda de l’explicacio de la falla, s’informaran d’unes atres llengües proximes que cometen les mateixetes faltes d’ortografia, p. e. el frances primitiu escrivia ‘corp’ i ‘fanc’ alla pel sigle XI, com mosatros, ¡veges tu!, no com els cientifics i normatius ‘corb’ i ‘fang’). No crec que advertixquen les contradiccions, perque el president de la RFEF, Luis Rubiales, no ha vist lo que casi tots hem vist...

I entrem en materia, en les cinc ‘espines’-‘faltes’ del text (v. mes amunt). Si no m’equivoque, i no ho crec, les heretiques i punchoses son:

(1) ‘en el Grup’ (per ‘amb el Grup’), no caldria documentar el fet idiomatic, perque es absolut en el valencià i ho poden comprovar en la seua parla i en la de proxims (sempre que no estiguen massa ‘institucionalisats’). No se si els servirà de molt o de poc, o de res, pero el Diccionari català-valencià-balear (DCVB) explica: “[en] Dialectalment, substitueix la preposició amb, a tota la regió meridional des de Tortosa fins a Guardamar. «Hai vingut en mon pare» (=amb mon pare). [...] També és corrent aquesta confusió de amb i en a la regió extrema occidental (Ribagorça, Llitera, Baix Aragó): «Ella enraona en un minyó» (Bonansa). «Me'n vaig en un amic» (Calasseit). Estaua aparellat un apartament de nostra alta posada en gran abundància de moltes e delicades viandes, Corella Obres 209.” (DCVB, v. ‘amb’).

Si no es refien del DCVB, poden recorrer al Corpus informatitzat del valencià (CIVAL): “ligats en ferro” (Joan Roïç de Corella, 1490), “la terça es subtilitat, que si era tanquat en mil tanquedures, que sens rompre, pot exir” (san Vicent Ferrer, 1413, i tots els eixemples arreplegats per Jordi Colomina en La llengua de sant Vicent Ferrer –2021–, vol. I, pp. 428-431), “entre quatre y sinch hores de la vesprada tancaren en solemne processó, en la Seu, lo santíssim Sacrament.” (Pere Joan Porcar, 1585), o les que trobaran en La llengua valenciana, en perill –1982– (pp. 369-389), de Francesc de Borja Cremades...

(2) ‘proyecte’ (1794, 1841), ‘proyectes’ (1802, 1866), i de la mateixa familia: ‘proyectant’ (1789) (totes en el Diccionari historic del idioma valencia modern –2006–, de Ricart Garcia), ‘proyectil’ (1872, CIVAL)

(3) ‘eixecutar’ (1596, 1597, 1607, 1609, 1611... CIVAL)

(4) ‘analisar’ (documentacio moderna, sigle XIX, CIVAL; podem servir-nos d’un terme similar ‘autorisar’, en els sigles XIV-XV apareix ‘auctorizar’, mentres que a partir del XVI tenim ‘autorisar’, CIVAL; un cas estrany i contrari es l’antic ‘sollempnitzar’ i ses variants)

(5) ‘marcha’ (1740, CIVAL; pero <ch> en ‘marchant’, en sant Vicent Ferrer –1410, 1454– i en Jaume Roig –1460–, CIVAL)

Els interessats, els professionals, els experts... poden referir-se a les Normes d’El Puig com ortografia discrepant, divergent, diferent, no oficial, pero mai de la vida poden insinuar que es inventada.

La conseqüencia clara i directa de la descalificacio de les NdP es l’absurt de tots els absurts: Joan Roïç de Corella, Jaume Roig o sant Vicent Ferrer i els millors autors classics valencians cometien faltes d’ortografia... segons la normativa oficial. Igual, per un singular cas de retroactivitat, les NdP han contaminat als escritors migevals.

¿I aço per qué passa? Perque es practíca una llingüistica ideologica, que forma part d’una ciencia ideologica. Es tracta d’una classe de coneiximent insensible a la contrastacio empirica i, en conseqüencia, dogmatic. Sempre quedarà el recurs a l’autoritat de les universitats i de la ‘romanistica internacional’ que els donaran la rao.

¿S’atreviria algu d’estos o uns atres a afirmar que hi ha faltes d’ortografia en el Poema del mio Cid, en el Libro de Apolonio, o que Juan Manuel, Gonzalo de Berceo, l’archipreste de Talavera o Juan de Mena escrivien incorrectament? Ahi els vullc vore, als valents.

Les carcasses finals

La primera; el periodiste, un atre, Salvador Enguix no diu la veritat, està mentint, quan afirma: “Aquest organisme [l’Acadèmia Valenciana de la Llengua] es va crear quan el PP depenia d’Unió Valenciana a les institucions, i va ser aprovat per unanimitat a les Corts Valencianes amb el suport unànime dels mitjans de comunicació.” (La Vanguardia, 23-8-2023, edicio electronica, titul: “Zaplana avala l’acadèmia que va crear i que reconeix el nexe del català i el valencià”).

Deixem estar l’unanimitat dels mijos de comunicacio (¡tan comunista!) que ya sabem cóm s’escriu (he donat mostres de mentira i desinformacio). No es cap de criteri ni essencial ni d’autoritat. No tinc ganes d’explicar qué es l’opinio publica i l’opinio publicada ni que els media son empreses en interessos ni que l’acces als mijos es una expressio de l’hegemonia social, tematica i ideologica (me remet ad alguns dels molts llibres del professor Teun van Dijk). Pero no passe per lo atre. Casi tot lo mon sap que tant el dictamen del Consell Valencià de Cultura, previ, com la creacio de la AVLl foren aprovats per majoria; no hi hague unanimitat o consens; en els dos casos hi hague vots –pocs– en contra. Son fets que es poden corroborar consultant l’hemeroteca. No ho fara. I no crec que siga un lapsus, lo del proces consensual es un topic repetit.

La segona, els dogmatics s’han esgarrat (esguellat en valencià meridional) la roba i s’han aclamat al paresant de Roma perque el conseller d’Educacio, José Antonio Rovira, ha afirmat que "no tiene [l’Acadèmia Valenciana de la Llengua] la verdad absoluta sobre el valenciano como no la tiene nadie" (24-8-2023). I va i te rao, tota, la del mon mundial i la de la ciencia normal. El president Carlos Mazón ha desautorisat al conseller i ha confirmat l’autoritat academica i cientifica de la AVLl (El País 29-8-2023, edicio electronica). Estem atrapats per la dreta i per l’esquerra, en Madrit i aci.

Se que ad estos aprenents d’inquisidors els va, i molt, la dita ‘Roma locuta causa finita’ (quan ha parlat Roma, tots han de callar) i no la que apunta a l’humiltat socratica del coneiximent cientific ‘nomes se que no se res’. Estos tenen dificultat en conviure en veritats cientifiques com que la llum es simultaneament corpuscul i ona (o es correcte o es una falta d’ortografia, pos ni lo u ni lo atre o lo u i lo atre al mateix temps), en el principi d’indeterminacio d’Heisenberg (impossibilitat de coneixer en precisio determinats parells de magnituts fisiques observables), en la paradoxa del gat de Schrödinger (que pot estar viu i mort), en la llogica borrosa (admet valors distints a verdader i fals), en l’incertea meteorologica, en els rius que no ‘moren’ en la mar...       

La AVLl te una potestat derivada de la llei, pero aço no la fa infalible ni omniscient ni posseïdora exclusiva de la ‘veritat’ sobre el valencià, en este cas. ¿Que no ho saben? Poc es pot fer. N’hi ha tants contraeixemples... ¿Nomes sap de vacunes l’universitat?, ¿geologia nomes en saben els geolecs?

Resumint, no anem a cap de lloc quan els que han de donar llum donen fum (dic dels periodistes i dels experts, perque dels politics ya ho se casi tot). Els mateixos que no han dubtat en la denominacio de l’objecte –gallec– son els que n’ignoren-n’oculten un atre –llengua valenciana–. I com diu la canço, ‘así es la vida...’.

 

Image 2: esencialomenos
Image 3: aminoapps.com