EDITORIAL

Borrat dels simbols

A ningu se li escapa que estem vivint una crisis economica singular, pero tambe de valors, especialment en la societat occidental; conjuntura que es manifesta en el nostre Estat de manera accentuada, constatable en el proces de polarisacio social que sense vergonya provoquen els nostres politics. Si be esta situacio pot ser reversible, en mes o manco temps, la crisis identitaria valenciana s’ha convertit ya en endemica, i a que s’afone en ella el poble valencià colaboren no pocs estaments de la nostra societat, encapçalant el ranking les institucions. Prova d’aixo son dos fets recents que volem senyalar: la celebracio del passat 9 d’Octubre i la falta de voluntat de mantindre un simbol com es Vinatea en el centre del Cap i Casal.

El passat 9 d’Octubre, els que vivim el significat de dita jornada, sofrirem una gran humiliacio com a ciutadans pacifics en vore cóm el centre de la capital valenciana havia segut pres per les forces de la policia nacional, en dotacions arribades de diferents parts de l’Estat. Com si la celebracio fora una algarada de delinquents, mes d’un centenar de furgons policials copaven, sense deixar ni un metro quadrat buit, el carrer de Marqués de Sotelo i part de les vies contigües a l’Estacio del Nort.

Estes exagerades precaucions son un suma i seguix de lo que ve passant els ultims temps. Els dos ultims anys han utilisat com a justificacio la pandemia i les consabudes mides d’alluntament (que, per cert, no afectaven a l’entrada de Moros i Cristians de la vesprada ni a molts atres actes), pero enguany, sense eixa excusa, mes que mai el recorregut per a on havia de passar la processo civica apareixia acordonat en tanques fent-lo inaccessible i impedint que, civicament, el poble pla poguera participar integrant-se en una desfilada que s’ha convertit en el passeig glorios dels politics que, nomes eixe dia –alguns vestits en les seues millors gales–, s’enrecorden de que son ¿valencians? Enguany hem assistit a una remontada en eixa dinamica de separar a la poblacio de la classe privilegiada, impedint inclus l’acces al Parterre, a on tradicionalment se fa tribut al conquistador del Regne de Valencia.

Han conseguit fer del 9 d’Octubre una festeta de carrer mes, desdibuixant qualsevol caracter reivindicatiu del que es el nostre dia nacional.

I es que hi ha un afany per anar borrant tot element que nos recorde que som valencians, fer desapareixer qualsevol simbol que contribuixca a fer-nos coneixedors del nostre passat, d’allo que protagonisarem com a societat, de les fites conseguides colectivament o individualment, de les senyes que nos caracterisen… i que deurien servir per a afrontar el futur colectivament en mires al progrés, sense perdre identitat. Nos aboquen, per contra, a dissoldre’ns en una societat sense referents ni objectius.

En este context s’emmarca una nova accio, possibilitada pel govern municipal de la ciutat de Valencia, concretada en el proyecte de reforma de la plaça mes important de la ciutat, convertida en l’excusa perfecta per a eliminar l’estatua de Francesc de Vinatea, simbol de la lluita per la llibertat, la justicia i la defensa de la llei. El considerat fins ara com a heroe –civil i civilisat– pareix que ya no es mereixedor d’estar en el lloc a on la democracia l’instalà. (En la pagina 3 se pot llegir un comunicat de la nostra associacio sobre este tema).

Si es produix eixa no desijada retirada del monument estarem davant d’un episodi mes d’eixe proces de dilucio d’una societat que viu anestesiada per les falsetats que se transmeten a través del sistema educatiu i pel fem que informativament nos fan consumir. Devem reflexionar i sobre tot devem contribuir a que esta espiral acabe i als negacionistes de la singularitat valenciana (pancatalanistes), i als que, sense negar-la, la releguen a simple folclorisme (centralistes), fer-los entendre que mai serem res si lo que se preten es que sigam una atra cosa distinta a ser valencians.

Alguns volen separar estos temes d’aquells de caracter economic. Pensen que se pot prosperar, tindre una industria i agricultura competents, una adequada finançacio, bons servicis, etc., deixant en un segon lloc les reivindicacions identitaries. Nomes hem de vore cóm aquells que se senten mes orgullosos de lo que son, son els que en mes força saben defendre els seus interessos. Sense anar mes llunt, la prosperitat dels valencians ha anat declinant a mida que la nostra consciencia de poble ha anat debilitant-se fins a aplegar a la situacio actual en la que no “pintem fava” en l’Estat, lo qual es ya un fet incontestable que nos fa anar sempre a rebuf de lo que uns atres conseguixen en competencies, finançacio i inversions.

No volem acabar est editorial sense recordar, en el 40 aniversari de la pantanada de Tous, a tots els pobles de les Riberes que sofriren aquella desgracia que destrui families, que acabà en negocis i en vides. Per a totes i tots el nostre recòrt i recolzament. I a l’Estat, apremiar-lo a que siga diligent en les seues responsabilitats i vigile allo que està baix la seua autoritat i propietat; l’insuficient previsio, una incorrecta gestio o el mal funcionament d’una instalacio per falta de manteniment, no pot ser la causa de noves desgracies com les que sofriren els valencians de les dos Riberes.

Lea la revista completa aquí.