EDITORIAL
Supremacismes
El diari El Mundo publicava el passat 25 de setembre la següent noticia: “Mazón califica al ministro Albares de "supremacista" por presentar a los valencianos ante la UE como catalanohablantes”. El president se despachava a gust davant l’aficio valenciana tot ofes perque el ministre del govern de Sánchez incloïa als valencians en la quota de catalanoparlants. El detonant: una carta d’Albares (18-09-2024) a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Mestola, per a que s’impulse l’us de les llengües cooficials de l’estat en el dit parlament, en la qual cita el catala, l‘euskera i el gallec, pero oblida el valencià.
¿Com haurem de calificar al president de la Generalitat? ¿De cinic, al tractar-nos d’ignorants a tots els valencians?; ¿d’incoherent, al criticar un fet que el seu partit –en el que ell ya militava i ostentà carrec des de 1999 (director general del IVAJ)– provocà?; ¿o de supremaciste?, perque tot aço es conseqüencia d’haver continuat el PP la politica del PSOE de supeditacio de la llengua i cultura valencianes. ¿O potser de les tres coses a l’hora?, quan, per a caramull, el seu partit feu que el conjunt de la ciutadania valenciana es convertira en moneda de canvi per a que el seu cap de files governara en Espanya.
Li haurem de fer memoria del “Pacte de Reus” (8-04-1996) que firmà Zaplana en Jordi Pujol pel que venía la llengua valenciana –que com a cartagenero li importava un no res– i aplanava el cami per a que el seu “jefe” Aznar arribara al govern de l’estat. El senyor Mazón per aquell temps ya era un zaplaniste; al poc sería, com s’ha indicat, nomenat director general del IVAJ, i llavors li faltà el temps, quan prengue possessio del carrec, per a reintroduir el “normalitzat” en l’institucio, carregant-se la labor de l’anterior director, Chimo Lanuza, que havia valencianisat llingüisticament l’organisme.
Tambe li hem de recordar que l’anterior actuacio possibilità el “Pacte del Majestic” (28-04-1996), i Aznar governà en el plau i el recolzament dels supremacistes i imperialistes de Convergencia i Unio, capitanejats pel “emperador” Pujol –per cert, sobre el que existix un silenci sepulcral a pesar d’estar imputat, ell i la familia, per ‘blanqueig de capital, frau fiscal, soborn i trafic d’influencies’ (Europa Press, 16-12-2014)–. Les cessions als convergents foren inaudites, i l’insult als valencians, tan greu com el de 1707, en este cas per “justo derecho de pernada”, castigant-nos a formar part del negoci, supeditant la nostra llengua, cultura i identitat a les exigencies catalanes.
Tambe deu ser curt de memoria, perque suponem que no desconeix la lletra de l’Estatut d’Autonomia, desconeiximent que li atribuix a Albares. L’Estatut reformat (2006), governant en majoria absoluta el PP i sent president FranciscoCamps, inclogue i blindà a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua –Art. 7, punt 8–. (Mai sabrem de quina llengua, perque tenen un embolic de por; i tot per no dir-los a les coses pel seu nom.) Ad est organisme se li han concedit les maximes potestats en materia llingüistica en les lleis i resolucions que vingueren a posteriori, i li donaren totes les competencies per a que es convertira en lo que ha acabat sent: la sucursal del IEC en Valencia; ademes de costar-nos un pico anual el seu funcionament.
Se li deuria caure la cara de vergonya al dir-li supremaciste al ministre d’Assunts Exteriors, quan realment ell ha contribuit, junt a la seua esquadra ‘pepera’, a despersonalisar la nostra societat, a farcir-la de catalanismes i a consentir la promocio de personages que embruten el sentiment patri, com es el cas d’Estellés, al que se li està donant un bombo des de l’area de cultura de la Diputacio de Valencia, dirigida per un correligionari del seu partit, inaudit; un “poeta del poble” que es rebelà contra el poble, renegà d’ell i es declarà partidari del genocidi idiomatic i identitari que supon per als valencians l’idea neoimperialista dels països catalans.
Senyor Mazón, estan be, de tant en tant, bravates com la que se manifesta en l’articul citat de El Mundo, pero es molt mes que una qüestio de noms; i tinga tambe present que els problemes no nos venen tots de tramontana: els abusos que nos apleguen des de ponent no son manco greus. Esperem que recorde tot aço i quan visite al president del Govern siga capaç d’exigir-li que el valencià estiga present en totes les institucions de l’estat, que li reclame el deute historic que arrossega Valencia –i conseguixca ademes que nos el paguen– i que torne a Valencia en un compromis d’una justa finançacio que se faça efectiva i nos traga de la coa en renta per capita de tot l’estat.
A pesar de tots els problemes i dificultats als que nos enfrontem com a poble, no estem disposts a deixar que la negativitat nos domine. Volem recordar que estem davant d’un nou 9 d’Octubre. Desigem que siga esta una data que remoga els nostres sentiments, que nos obriga uns nous horisons i que el progrés de la nostra terra i dels valencians que l’habitem vinga donat perque som capaços de reflexionar i construir un futur millor, des de la nostra actuacio particular i tambe des de l’exigencia als nostres politics de llealtat al poble al que diuen representar.
Lea la revista completa en formato PDF
Juli Moreno i Moreno es Mestre i Llicenciat en Geografía i Historia. Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat i President de El Rogle.