EDITORIAL

Preocupar-se per lo propi

Resulta preocupant, per no dir mes, la falta de diligencia del govern espanyol en la responsabilitat que li compet davant la recuperacio dels afectats per la barrancada del 29 d’octubre. A banda de l’escassea i lentitut de les ajudes directes, es de destacar que han passat tres mesos i han apurat fins a l’ultim moment per a solicitar les del Fondo de Solidaritat de la UE. L’explicacio que donava el passat 14 de giner la delegada del govern es que estaven esperant a ultima hora per a, despuix d’una valoracio exhaustiva, solicitar-les en les majors garanties i conseguir els maxims nivells d’ajuda. Pero aixo significa que el president del govern menti quan anunciava el passat 5 de novembre que eixes ajudes havien segut solicitades. ¿Per qué ho feu? Si l’explicacio es certa, resulta tan innecessari que u ya te que pensar que si no diu una mentira de tant en tant no està satisfet. Siga com siga, a la fi el 20 de giner el govern espanyol presentà la peticio. Esperem que Europa no dilate massa l’arribada d’eixes ajudes.

En este tema, com en tants atres, res de nou nos oferix la politica valenciana, que s’arrastra i demana almoina en conte de justicia. Aço tambe va pel paladi del pancatalanisme politic, el sr. Baldoví. L’ara portaveu de Compromís en les Corts Valencianes no fa mes que preguntar-li a Mazón –que allà a on va l’increpen demanant-li la dimissio per la seua nefasta gestio i la seua negligencia el dia dels fets– pels detalls de la seua absencia aquell dia: per les factures del famos dinar i pel part del viage que feu el vehicul oficial; centrant la critica nomes en el PP i oblidant per complet la part de responsabilitat del govern central.

No som els primers que denunciem l’actitut del suecà, mes servil als interessos del govern de l’Estat que als del poble valencià. Mentres uns atres tractaven de traure-li el suc a cada vot, ell se passà tres llegislatures en el Congrés dels Diputats regalant el seu a Pedro Sánchez “per a que no governe la dreta”. El caramull de la seua inoperancia tingue lloc en juliol de 2022. Aci en Valencia, el seu partit i demes forces politiques –excepte VOX–, feyen bandera de la recuperacio del Dret Civil valencià, calificant-lo com d’absoluta necessitat; ell nomes havia de presentar una “proposta de resolucio” pactada en el restant de partits socis, i va... ¡i s’equivoca!; en presentà una atra que havia segut previament descartada: “El error se produjo cuando Compromís no notificó que aceptaba la propuesta del PSOE que sustituía a la suya, por lo que la que salió a votación fue la inicial de la coalición valencianista, que no contaba con el apoyo de los socialistas, por lo que fue rechazada por amplia mayoría.” (Valenciaplaza, 15-07-2022). Encara nos preguntem si no ho tindria pactat en el govern al que recolzava; ho insinuem pel servilisme mencionat mes amunt, tambe nomenat “pegar la cabotada”, com li digueren en el ple de les Corts del passat 16 de giner. 

Una atra rectificacio a destacar es la de donya Margarita, la ministra, que nos visità el 14 de giner i, afortunadament, ya pareix un poc mes empatica, puix ha passat de declarar: “Lo que no podemos es que en un país el Ejército lo haga todo” o “el Ejército no está para estas cosas” (prensa del 01-11-2024) a “el Ejército español estará el tiempo que sea necesario para poder ayudar a los ciudadanos de Valencia" (prensa del 15-01-2025). Amen ad aixo.

Canviant de tema, volem parlar ara de la proteccio del patrimoni urba en la capital valenciana; concretament posem l’eixemple del monument a Llombart, del que nos ocupem en la pagina 2, i que en pocs anys ha sofrit successius actes vandalics. En la primera ocasio el bust de qui fon u dels pares de la Renaixença valenciana, despuix de ser arrancat de la base, pogue ser recuperat; en la segona ocasio no ha hagut la mateixa sort i està perdut. No es ni el primer ni segurament sera l’ultim be public que sofrix esta classe d’accions barbares, com tampoc es l’unic que mereix ser mantés en les millors condicions, procurant la seua neteja, manteniment o represtinacio –si es pertinent–, evitant que la deixadea propicie la perdua d’autentiques obres d’art i referents socials i culturals. L’Ajuntament de Valencia, deuria plantejar-se substituir molts monuments com este, que se situen en jardins i en vies publiques, per repliques fetes en materials menys nobles. Un treball que hauria d’abordar-se quant abans pels responsables politics que s’ocupen d’estes arees. 

Concloem en una nota per a l’optimisme. Volem resaltar la continua publicacio d’obres en llengua valenciana –en l’esforç que sabem implica per a editorials i associacions– que nos fan fruir i nos omplin de satisfaccio. Les edicions en el nostre idioma van aumentant, i ademes la pluralitat de tematiques tambe, lo que permet abarcar a un public molt variat. Nomes referenciar aci una de les ultimes edicions de L’Oronella que, pel tema que tracta, considerem de gran interes. Si be en algun moment podrem fer l’oportuna resenya, Valencianisme: identitat i dignitat, es un conjunt de colaboracions que be deuria contribuir a construir un corpus modern per al valencianisme; i, de pas, conscienciar-nos de que sense una força politica propia, d’exclusiva obediencia valenciana, no pintarém mai res en est estat que es diu Espanya.

https://clubjaimeprimero.org/content/constanti-llombart

Image 3: Wikipedia

Lea la revista completa en formato PDF