EDITORIAL

Els nous presuposts, lo bo i lo roïn 
 

A finals de maig, el dia 29, eren aprovats els presuposts de la Generalitat valenciana; la llei se publicava el dia 31. Els contes no han estat exents de polemiques. En especial, en tant que associacio que usa i defen la llengua valenciana, nos volem fer reso de lo que ha significat la reduccio de subvencions al catalanisme, incloent una important rebaixa de l’assignacio a la AVLl. La seua presidenta, per supost, no tardà en astralejar sobre el tema.

Hem de recordar que la AVLl te marcat, per la seua llei de creacio, com a objectiu prioritari la normativisacio del valencià i fer-ho d’acort en la tradicio grafica d’esta llengua; ademes, tambe te el de velar per l’us normal del valencià i defendre la seua denominacio i entitat. Just tot lo que no fa. Ya s’ha encarregat, a base de subterfugis i circumloquis, d’acorts que sobrepassen les seues funcions i ambit d’actuacio, de bregar per una “llengua comuna compartida” en detriment del valencià genuï.

Es possible que a partir d’ara, sense tants recursos per a balafiar, es dedique mes a les finalitats mentades –per mes que no nos agraden– i deixe d’actuar com una entitat cultural qualsevol que s’autopromociona, que edita obres que res tenen que vore en eixes finalitats –si no es una atra vegada per una retorçuda llectura de la llei– i instiga sense mida a favor de negar la realitat de la llengua valenciana, obviant l’existencia d’una visio totalment oposta sobre l’orige, denominacio, norma i us que protagonisen unes atres institucions que, encara que no estatutaries, son tan llegitimes o mes que un ent que a penes ha complit una vintena d’anys, mentres que aquelles duen mes d’un segle velant per la llengua valenciana: lligga’s Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana.

Està clar que la decisio d’este retall es cosa de Vox i no dubtem que als del PP, pares de la criatura academica, els deu d’haver sentat a monto mal; pero aci ya sabem que estos se dediquen a la traïcio des dels temps de Zaplana, que nos vengue per uns vots de Convergència i Unió que portaren a Aznar a instalar-se en el poder. Per un atre costat, qué estrany resulta trobar directius del partit que governa ara en la Generalitat, diputacions i grans ajuntaments sentir-los parlar en valencià; lo seu es sempre el castellano i, de quan en quan, usen el seudocatala oficial que –pensen ells, en la seua ignorancia– els eleva a l’Olimp de la cultura. En el cas de Vox, no sentirém el catala, pero tampoc massa el valencià; ni, lo que es pijor, intencio de que aço canvie en un futur.

Pero els presuposts duen una de calç i una atra d’arena, i per a parlar d’esta ultima volem recordar que el mes de juny, per al valencianisme –tambe deuria ser per als valencians en general– te connotacions negatives: el dia 29 de l’any 1707 el Borbo Felip V firmava el Decret del Casón del Buen Retiro –conegut com de NovaPlanta– en Madrit. Se nos privava d’una llegislacio singular i secular. Era la seua manera de castigar-nos com a poble, humiliacio que mai volgue rectificar, a pesar de les supliques que se li elevaren. No es tracta de recobrar aquelles ya antigues lleis, pero sí nos cap demanar la seua derogacio, puix per ad algun tribunal encara te “vigencia” aquella abolicio, i en aço se recolza a l’hora de considerar el Dret Civil valencià incorporat en la reforma de l’Estatut de 2006, inconstitucional.

Puix be, els presuposts de la Generalitat han deixat sense subvencions a l’Associacio de Juristes Valencians i a la Cátedra de Derecho Foral Valenciano, dos associacions que han treballat per a conseguir el reconeiximent del Dret Civil valencià. La rao es que Vox està en contra dels drets forals en Espanya. Es cert que el rebuig de Vox als drets particulars forma part del seu proyecte politic, pero si el seu ideari es el de l’igualtat de tots els espanyols, ¿per qué insistix en mantindre esta desigualtat? ¿Els valencians no podem gojar de lo que uns atres si? ¿No hauria de ser: o tots o ningu? Si algun dia poden llevar el dret civil a tots, compliran el seu ensomi jacobi, mentres tant, el fet de negar-ho als valencians ¿de quína manera els allunta del seu objectiu? Al final, d’una manera o d’una atra, a pagar-ho els valencians.

Nos permetran que acabem en una mencio propia, i es que en el Rogle Constanti Llombart afrontem este juny en un atre anim, i es que, de la goteta d’aigua que supon la nostra labor en l’immensa mar, nos sentim orgullosos. Complim 20 anys d’existencia com a associacio, tenim ya un vagage com a entitat, hem segut capaços de publicar 225 bolletins Rogle, pero ademes hem juntat una bona coleccio de documents d’interes publicats en la nostra web, hem protagonisat algunes activitats culturals i hem confeccionat llibres i recuperat materials transcendents per a la nostra idiosincrasia, i ara, en els dos ultims anys, hem iniciat una coleccio de publicacions –la coleccio Raons del Rogle– que nos satisfa i en la que pensem que estem aportant en cada nou treball un poc mes al coneiximent de la nostra cultura i arguments per a afiançar-nos en la nostra singularitat com a poble.

Volem agrair als llectors la seua fidelitat i els seus anims, que nos encoragen a seguir alvançant en esta llinea de promocio i defensa de la llengua, la cultura i la realitat del poble valencià.

Lea el artículo completo en su versión en PDF