EDITORIAL

Adaptar el valencianisme a les circumstancies

Les guerres tradicionalment han implicat conquistes territorials. En el present, i previsiblement en el futur, hi ha uns atres factors que pesen tant o mes. Guerres pel petroleu, per les terres rares, per l’aigua, per l’informacio..., en suma, guerres pel control dels recursos. Guerres que se mostren i debaten per les rets socials i en les que l’inteligencia artificial es, i sera mes en el futur, part activa a l’hora de dissenyar estrategies militars o propaganda ideologica.

Fa ben poc alguns valencians –mes be, alguns valencianistes– feyem memoria d’aquella atra guerra del segle XVIII entre potencies europees que tan funestes conseqüencies nos comportà com a poble. Recordavem un any mes la data fatidica del 25 d’abril i la derrota en Almansa, data i fet que l’actual govern continúa negant-se a commemorar, com ya denunciavem en l’editorial de l’any passat. No se donen conte de que eixa actitut no es sino una demostracio de que el Decret del Buen Retiro seguix tan vigent com el dia en que se promulgà, un 29 de juny de 1707. I, si volen una prova mes diafana, ahi tenen eixe Dret Civil tan dificil de recuperar, que se nos nega a pesar d’eixa clausula Camps del nostre Estatut que no aprofita per a res. Un Estatut en anomalies; la mes important: que no l’hem pogut votar; pero ne te unes atres, com l’inclusio del Consell Valencià de Cultura o l’Acadèmia Valenciana de la Llengua en el seu articulat, dos institucions que tant s’afanyen en denigrar precisament lo que deurien defendre, la llengua i la cultura gestada i generada pel poble valencià.

Per a mostra un botó. El Consell Valencià de Cultura s’ha manifestat en una velocitat pasmosa sobre el nou curriculum escolar que la Conselleria d’Educacio vol implantar en el sistema educatiu valencià. Han bramat sobre la reduccio –que no la desaparicio– d’autors no valencians en les assignatures de llengua i lliteratura ‘valencianes’. Encara estem esperant que parlen de la discriminacio de tants i tants autors valencians que no es que no apareixen en cap curriculum escolar, es que fan lo possible per a que siguen ignorats i, quan no poden amagar-los, els dediquen calificatius que sería denigrant per ad estos escritors i per a nosatres reproduir en est escrit.

L’ultima de les actuacions d’alguna integrant d’est organisme ha segut la seua participacio en la 41 “Trobada de Centres en Valencià”, que tingue lloc en Alzira el passat 19 d’abril (levante-emv.com,19-04-26); a on tambe se deixà vore la secretaria de l’AVLl i representants socialistes i de Compromís, entre uns atres carrecs politics. Ya sabem quí participa en estos encontres: son els que seguixen manifestant-se en simbols com les quatre barres i gastant la denominacio païs valencià, perque el color blau o l’expressio Regne de Valencia els dona urticaria.

El pancatalanisme introduit en els anys 60 i 70 del passat segle quallà en part de la nostra societat i seguix produint adeptes –el sistema no sols ho tolera, ho estimula i finança–. Pero, si ho pensem, eixos catalanisats no son tants com els auspiciadors d’estes visions voldrien; en realitat en son ben pocs tenint en conte la cantitat de diners invertits i de recursos en els que conten: institucions com el Consell Valencià de Cultura o l’AVLl, universitats, la practica totalitat dels partits politics..., ademes del recolzament que reben dels governs centrals.

El problema mes greu no son els que se catalanisen llingüisticament o ideologicament, el problema es la desafeccio que conseguixen generar en el conjunt de la societat; perque, si be es cert que continúa rebujant-se massivament l’objectiu final d’este proces, la construccio dels “països catalans”, i que la majoria seguix considerant el valencià com una llengua a pesar de l’adoctrinament rebut en el sistema educatiu, tambe es cert que, com per a conseguir el seu objectiu primer han de destruir l’autoestima dels valencians en tant que tals, en son majoria els qui acaben alçant-se de muscles davant d’este conflicte i, en la seua passivitat, colaborant en l’enemic. Aixina, per al conjunt de la societat, el 25 d’abril passà de nou sense pena ni gloria, i la reivindicacio del Dret Civil no aplega a ser tan massiva com deuria.

Una situacio aixina es dificil de revertir en qualsevol circumstancia, mes encara quan la contrapartida, el ver valencianisme, seguix tant desorganisat com quedà en acabant de la desarticulacio d’Unio Valenciana.

El valencianisme cultural ha de treballar unit i coordinat si vol aplegar a la societat i d’esta manera conseguir que recolze al moviment, i en ultima instancia a una formacio politica que defenga els seus platejaments en els orguens democratics en els que contem actualment. El voluntarisme, tan explotat en este moviment, ha d’evolucionar cap a una atra manera de procedir i d’actuar.

Hauriem de parar-nos un moment per a repensar el moviment, per a introduir-lo en este mon canviant de guerres inesperades, de rets socials omnipresents i d’inteligencies artificials emergents, per a fer propostes, debatre i trobar solucions adequades a les circumstancies del moment.

¿Per a quan una nova convencio o congrés valencianiste?

https://share.google/gccEQGAlO7OeK9Q3j

https://share.google/wVt6YmUM96kycI6YC

https://share.google/wxHNXrysnLxSrmz1w

https://share.google/usYMFAYEWsGNoc9vn

https://share.google/WSkBH75BdQaP238CL

Image 5: Historias de la Historia

Lea este artículo en formato PDF