EDITORIAL

AVLl, nova presidenta i mes de lo mateix

Des del passat mes de setembre tenim nova presidenta en l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ¿castellana, catalana, noruega…?, seguim sense saber, explicitament, de quina llengua, i mes despuix de les primeres declaracions de Maria Àngels Francés, que ve a substituir a Verònica Cantó. I diem aço perque les expressions que reproduix la prensa i posa en boca de la nova dirigent son: «ha llamado a no "renunciar" al valenciano y situarlo "en el lugar que le corresponde", ha reivindicado que es una lengua "unitaria y diversa, propia y compartida" y "una pieza más, como todas las otras, pero diferente, única y necesaria"» (ValenciaPlaza, edicio digital 4-9-2026).

Resulta com a minim complicat entendre eixos termens, perque es dificil saber si se referixen a la llengua valenciana –en la que no creuen ni usen, la rebugen per coloquial i acientifica– o s’han d’entendre en eix ambit creat pel catalanisme entre finals del segle XIX i principis del XX. “Unitaria”, es condicio d’unica, de que forma un tot ¿per se?; “diversa”, aço es, diferent ¿respecte a qué?; “propia”, caracteristica i que correspon a un individu, a un colectiu –de manera exclusiva– ¿dels valencians i valencianes?; i “compartida”, ¿entre o en quí?, ¿entre els valencians que viuen des del riu Senia a Guardamar? ¿I qué hem de dir de “diferent”, “unica” i “necessaria”?

Indubtablement son termens que, com molts atres, tenen varies llectures i, depenent del context i situacio, poden significar diferents idees, i ya poden imaginar que a una catedratica de Lliteratura Catalana per l’Universitat d’Alacant, suponem que poc o res ha d’importar-li la llengua que parlen en Alcoy –d’a on es–, si no es per a convergir en la llengua que es parla en les Rambles de la capital catalana. El seu curriculum aixina ho avala, i les seues publicacions sobre dos escritores catalanes demostra l’escas l’interes que ha tengut per posar en valor escritors valencians.

Les seues declaracions a prensa i l’entrevista que publicà el Levante-EMV (9-9-2026) a rant de la seua presa de possessio nos la presenten en un perfil academic (catedratica), dialogant, interessada per la “normativisacio” i “normalisacio” del ¿valencià?, dos termens que posa com a divisa en el quefer de la propia AVLl. Pensavem que la normativisacio era qüestio resolta: ya està l’Institutd’Estudis Catalans treballant en este i uns atres aspectes, i no oblidem que es l’institucio mare, de la que l’AVLl es la sucursal. Per a mostra, el toponim de la capital valenciana, que encara que tots els valencians de nort a sur historicament i actualment la pronunciem tancada, ells/elles (AVLl) –erre que erre– estan per representar-la en –è– oberta, com manen els catalans.

De l’entrevista i noticies tambe destaca la preocupacio pel retroces de l’us de l’idioma valencià, lo qual no els du a reflexionar que entre unes atres causes està la que ells generen en el codic que imponen, el qual crea desafectes entre els qui tenen –tenim– el valencià com a llengua materna. Aixo si, declara que: «Nosaltres sempre defensarem que el valencià estiga, com més present millor, en el sistema educatiu, en les indústries culturals, en els mitjans de comunicació, etc.»; pareix que el “etc” els salva, pero lo explicit queda reduit a ambits que controlen per imposicio llegislativa o per ajudes economiques institucionals a repartir.

I per ultim, i desgraciadament, no podem deixar de comentar la pregunta del periodiste, que, a tot aço, molt sabut ell, no dubta en calificar de secessionistes a entitats com Lo Rat Penat o la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sense reparar que per a ser secessioniste primer has d’haver format part d’un tot del que te separes, i no, no es el cas; pero tornant a la pregunta, que va sobre la nova normativa aprovada pel Consell, que establix l’otorgament de tituls de valencià als estudiants que han superat segon de bachillerat, als quals se’ls considera competents. La resposta, per supost, es contraria a reconeixer les competencies d’estos estudiants perque «El C1 del MCER [Marc Comu Europeu de Referencia per a les llengües] implica unes habilitats que en Batxillerat no sempre es garanteixen». Suponem que en castella passarà lo mateix, ¿la RAE haura d’exigir als alumnes d’estos nivells que passen per alguna prova similar? La senyora Francés els ho hauria de fer mirar, sobre tot despuix del desastre de l’Informe PISA.

En fi, mes desproposits no ne caben per a qui no renuncia al tutelage catala i a la complicitat dels partits PP i Vox que, en conte d’estar vigilants per a que esta institucio en cap moment excedixca les competencies que li otorga la Llei de Creació, es dediquen a aumentar el presupost de qui nega la llengua valenciana; sí, la reconeguda en l’Estatut.

Ver PDF:  

https://www.rogleconstantillombart.com/ROGLE/ROGLE%20241-Octubre2026.pdf

Ver web:     https://www.rogleconstantillombart.com/principal.html